Hi havia dubtes? Pocs més que la sana prudència i els generats per l'escepticisme amb què s'han de rebre les afirmacions de la classe política. En tot cas, dissabte havia de ser dissabte i, com havien assegurat Bernat Lavaquiol (CUP) i Jordi Fàbrega (Junts), no hi hauria impediments per a investir Joan Barrera com nou alcalde de la Seu d'Urgell, amb vuit regidors i una majoria concisa que l'obligarà a mantenir la mà estesa que oferia durant la primera intervenció com alcalde. En un saló de plens on no cabia literalment ni una agulla, ni una respiració més, calorós en les diferents accepcions, Barrera prometia qualitat de vida per als veïns i "prioritzar la feina a peu de carrer", mantenint unes formes, una estratègia, que l'ha portat a l'alcaldia: moltes setmanes abans d'iniciar-se formalment la campanya ja ell havia començat la seva croada "pel canvi", trucant a cada porta. Un canvi "tranquil", puntualitzava en el primer discurs com a batlle.

"Orgullosa com a ciutadana, com a regidora, com a urgellenca i com a dona", una molt emocionada Paqui Gómez obria la sessió, conformant la mesa d'edat amb l'electa més jove, Núria Valls, un dels nous rostres del mandat. Amb elles presidint, s'engegava la presa de possessió dels regidors electes. "Per imperatiu legal" prometien Valls i Bernat Lavaquiol, per la CUP, aquest últim, amb el compromís de treballar "per les classes populars de la Seu" i per "lluitar contra les fake news que surten dels voltants del PSC", avançant ja en un tema que tornaria a posar al centre en la primera intervenció com a regidor. El electes d'ERC –Francesc Viaplana, Marian Lamolla i Núria Tomàs- repetien la fórmula de l'imperatiu legal precedint al compromís de treballar per la ciutat, mentre que els de Junts –Jordi Fàbrega, Joan Llobera, Carme Espuga i la incorporada Urgell Isus- desplegaven l'afegitó "per la república catalana". L'empresària i ramadera, per cert, entra al consistori pel comiat de Joan Gurrera, que ocupava el número dos a la llista electoral.

Jordi Mas Ortega iniciava el torn de Compromís amb un auster "sí, prometo" subratllat, en el moment de recollir la medalla de regidors, pels sonors petonassos que Gómez anava estampant sobre les galtes de cada membre del consistori. Celebrats amb riures des del públic i argumentats per la protagonista més tard –"és que jo faig així els petons"- mentre en propinava un parell més a la periodista, per preguntar. Christina Moreno prometia treballar "amb il·lusió", Bàrbara Romeu "amb transparència" i Gómez, "amb honestedat". Toni Nadal tornava al "sí, prometo" sense afegits, Gemma To ampliava la fórmula amb "per la Seu i la igualtat" i David Servat avança va que treballarà "per un urbanisme de qualitat i sostenible", perquè gosem suposarde quina regidoria se n'ocuparà. Finalment, Barrera tancava la presa formal de possessió de regidors comprometent-se a treballar per una ciutat "de totes i tots".

Palesa novament era l'emoció –o la impaciència- de Gómez, que anunciava la presa de possessió de l'alcaldia. Abans cal fer la votació, li havien de puntualitzar. Estava tot lligat o algú es despenjaria? De l'urna va sortir la confirmació que, efectivament, Barrera assolia el bastó sense entrebancs. Que no sense advertències. "Canvia l'alcalde, però les polítiques seran les mateixes", arrencava Lavaquiol, desgranant els problemes més urgents, entre els quals l'habitatge, és clar: "Tenim gent buscant-lo al càmping Gran Sol". També alertava sobre la gentrificació de Canonges: que no pateixi el mateix procés que el Portal de l'Àngel barceloní, citava a tall d'exemple. Després s'embarcava (oportunament, en un ple d'investidura?) en una diatriba sobre fake news i un diari digital de la ciutat. "I per molt que Joan Barrera digui que no hi té res a veure, jo en tinc dubtes". Amb tot, en les polítiques municipals confiava que "amb un govern que està en minoria confiem que serà la nostra oportunitat d'influir i segur que ens hi entendrem".

Francesc Viaplana optava intel·ligentment per obviar la qüestió i per una presa de paraula breu per reivindicar la feina feta –"se n'ha fet moltíssima i me'n sento orgullós"- i avançar "que ningú pensi que el nostre grup s'instal·larà en el no". Novament, Jordi Fàbrega posava benzina al presumpte autor d'unes fake news que assegura combatre i, en direcció a Barrera, alertava que "si el seu mandat és un desastre, no dubtin que sí que parlaré amb Esquerra i la CUP". De pas, deixava els deures marcats al nou alcalde, amb "projectes encarrilats", amb finançaments previstos i "terminis molt ajustats". Si el nou govern els segueix, "serem exigents però lleials, sense mitjans d'intoxicació".

Barrera també mostrava la lucidesa de no deixar-se embarcar en cap polèmica (assumint que li atribueixin allò de qui calla, atorga) i oferia un mandat emmirallat en el patró de la ciutat, en el Sant Ot que "va saber construir sobre allò que ja està construït, amb un canvi tranquil". S'inicia "una nova etapa a la Seu on la prioritat serà estar al costat de les persones", destacava, per "superar la desafecció" de la ciutadania i convertir l'Ajuntament en "el batec de la ciutat". Mà estesa als altres grups –"governar en minoria no vol dir governar sols"- i el convenciment que la Seu, "que ha superat setges, inundacions, pandèmies", tirarà endavant, prometia.

I per acabar, una mica més d'emoció, amb el lliurament de detalls als regidors sortints: Mireia Font i Joan Gurrera, Carlos Guàrdia, l'Òscar Ordeig que va encarrilar Barrera a l'alcaldia amb la seva marxa, un Àngel Rubio que marcava distància física amb el grup que va abandonar i la (sonora?) absència de Carlota Valls. Després, i abans de la foto de família a la porta del consistori –la CUP puny en alt-, corrillos, abraçades i petons a dojo. Entre l'assistència, els exalcaldes Gallart, Ganyet, Ausàs i Batalla. En un apart enmig de la confusió, Ordeig i Jordi Nadal: superat aquest tràmit, les negociacions pel Consell Comarcal entraran en el punt àlgid. Així que... necessàriament continuarà.