Els noms de Daniel Armengol i Jordi Alcobé entren en l’equació per confeccionar les llistes per a les properes eleccions generals, sonen com a possibles candidats per encapçalar la llista de Demòcrates, i sembla que perd força Guillem Casal, que molts pensaven que ja ho tenia fet. Potser fins i tot ell mateix. 

Diuen que Armengol sona com a possible candidat a les properes eleccions nacionals. No acaba d'estar clar, però, si sona per encapçalar la llista de Demòcrates, partit pel qual va ser conseller general en la legislatura 2011-2015 (en l’anterior va formar part del grup reformista, que liderava el també massanenc Joan Gabriel, precursor de DA), o per Ciutadans Compromesos. O potser no per encapçalar, però sí que en llocs destacats. Reforça aquesta idea la recent marxa de l’empresari al capdavant de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA). 

De confirmar-se una o altra hipòtesi, representaria la rentrée de Dani Armengol en la política activa del país, en les primeres files, vaja. Segur que per a molts seria una decisió aplaudida, doncs ningú dubta dels seus dots de lideratge i de gestió empresarial, i en determinats sectors es creu necessari incorporar a l’Administració pública criteris de gestió de l’empresa privada, i d'això últim en té experiència demostrada i amb bons resultats. Però tenir com a candidat un responsable d’una empresa referent del sector de la construcció en un moment de creixement urbanístic encara descontrolat també pot generar reticències importants en un ampli sector de la societat, així que la idea s'ha de posar en quarantena. Ell mateix ho nega i assegura que jugant a la loteria es tenen més probabilitats de guanyar que apostant per la seva presència al capdavant de qualsevol llista.

També es parla de Jordi Alcobé com a possible candidat de DA. L’exministre en els governs d’Antoni Martí i actual cònsol major de Canillo és un dels noms que sembla que més suports suma dins Demòcrates, on l’altre canillenc de qui es parla i que a priori estaria més ben posicionat, com és Guillem Casal, comença a quedar en una posició més endarrerida en aquesta cursa electoral. I aquí tampoc queda clar quina és la posició que ocuparien un i altre. Per qüestió de quotes, de gènere i parroquials (d'aquestes segones no se'n parla de portes enfora però ja us asseguro que de portes endins tenen més pes que les primeres), potser es fa difícil posar dos canillencs, i els dos homes, al capdamunt d'una llista. És indubtable, però, que Alcobé té elsdots necessaris per encapçalar i liderar un projecte de govern. És consultor i assessor econòmic, ha estat ministre i és cònsol major, i també és el propietari de l'empresa Biocoop Andorra, així que també serà bo per incorporar els criteris de gestió privada al sector públic, que potser és el que més li falta a Casal, sigui dit de passada. 

I aquests noms sonen, o es fan sonar, mentre també van arribant onades de rumors apuntant a un avançament electoral. Que si l'actual cap de Govern està cansat i vol plegar abans que s'acabi la legislatura, o que per estalviar-se fer el referèndum per l'acord d'associació amb la Unió Europea també prefereix plegar abans... Ara bé, de moment tot són rumors que semblen més globus sonda per veure com respira el país, i alhora allargar la campanya electoral de manera extraoficial, com ja va passar ara fa quatre anys, que mentre uns deien que s'avançaria la contesa d'altres anaven guanyant vots fent propaganda de tot el que s'havia fet i sortint a totes les fotos.
Però no en facin massa cas de res de tot això, que no deixen de ser anàlisis de cafè.