“És precipitat i un gran error polític haver anat a demanar un permís al Vaticà que no hauríem d’anar a demanar”. Així de contundent s'ha mostrat avui el proclamat candidat a cap de Govern del Partit Socialdemòcrata, Gerard Alís, en relació amb la qüestió de la despenalització de l’avortament aprofitant que des de la majoria parlamentària ja se’ls ha fet arribar el rebuig a l’esmena en aquest sentit presentada al projecte de llei qualificada de Codi Penal.

I és que per Alís, que ha recordat que “les institucions estan al servei del poble”, la democràcia andorrana és “prou madura” i el poble “està prou empoderat” per “poder prendre la decisió que vulgui sense demanar permís al papa o la mama”. Per això, i tenint en compte que aquesta qüestió es parla ja des de fa anys i que en la darrera legislatura “ja es van fer uns treballs” per avançar en la despenalització, considera que el que hauria tocat és que el Consell General recollís la demanda ciutadana i despenalitzés l’avortament i, posteriorment, en el cas que algun dels coprínceps, “pels motius que sigui”, no signés el text, “la Constitució ja preveu que aquest pugui anar endavant amb la signatura de l’altre copríncep”. I si més tard algun copríncep renuncia al càrrec, el poble “és prou madur per dotar-se de les institucions que consideri escaients”, ha assegurat el membre del comitè executiu socialdemòcrata, que ha recordat el cas del 2009 quan el copríncep francès va mostrar la seva incomoditat per ser cap d’Estat d’un país “a la llista grisa de paradisos fiscals”.

“Segurament sense els coprínceps Andorra no existiria perquè és una qüestió històrica, però des del 1993 amb la Constitució i el reconeixement internacional no es pot dir que si marxessin els coprínceps Andorra no existiria”, ha remarcat Alís, que ha retret a la majoria demòcrata “la voluntat real d’avançar en aquest tema” i al Govern de “coartar” la voluntat del poble i en certa manera de fer-se “autoxantatge” posant al debat un suposat problema institucional quan el que s’està debatent “són drets”.

En aquesta línia, la secretària d’organització de la formació socialdemòcrata, Maria Nazzaro, que ha lamentat que la legislació vigent continua castigant penalment les dones que decideixen interrompre el seu embaràs, ha insistit que “la decisió d’interrompre un embaràs correspon exclusivament a la dona i que l’Estat no pot continuar criminalitzant aquesta decisió”.

Així mateix, Nazzaro, recordant la ponència aprovada per la formació en el congrés del 2021, ha incidit en la necessitat no només de despenalitzar l’avortament en els tres supòsits bàsics, que “seria un primer pas”, sinó de regular també de forma àmplia els drets sexuals i reproductius, uns drets que, més enllà del tema de l’avortament, que “hauria de ser lliure, segur i accessible”, inclouen també el dret a decidir lliurement sobre la maternitat i a tenir una maternitat protegida, l’accés a l’educació sexual, als anticonceptius i a una atenció sanitària adequada.


Moliné demana per la nova estructura a Funció Pública

D'altra badnda, la consellera general socialdemòcrata Laia Moliné ha entrat a Sindicatura una pregunta escrita al Govern per conèixer els motius que han portat a la creació del lloc de directora del departament de Funció Pública i dels nous serveis de diàleg, conciliació i resolució consensuada de conflictes i de relacions internes anunciats dimarts pel ministre de Funció Pública i Transformació Digital.

La iniciativa parlamentària pretén conèixer quina diagnosi fa el Govern de la situació actual de la Funció Pública, quines necessitats han motivat aquesta reorganització i quins objectius es pretenen assolir amb la creació d’aquestes noves estructures administratives.

La pregunta també demana informació sobre les problemàtiques concretes que el Govern ha detectat en matèria de comunicació interna, gestió dels recursos humans i resolució de conflictes, així com sobre el cost econòmic de la nova estructura, els recursos que s’hi destinaran i els indicadors per avaluar-ne els resultats.