Una vintena d'excaps d'Estat i experts internacionals debaten aquest divendres i dissabte a Andorra sobre les vies per reduir les tensions i caminar cap a la democràcia. La trobada està organitzada pel Centre Internacional Nizami Ganjavi i el Club de Madrid i, com ha explicat la presidenta d'ambdues entitats, Vaira Vike- Frieberga, es posaran sobre la taula els possibles temes de debat que s'hauran d'abordar en el III Baku Forum que es farà a Azerbadjan a la primavera. 'És una reunió exploratòria, de pluja d'idees', ha resumit.
L'expresidenta de Letònia i màxima responsable de les dues entitats, Vaira Vike- Frieberga, ha explicat aquest dijous que tenen una 'especial sensibilitat per la possibilitat i la necessitat que els països que no es beneficien d'una societat democràtica canviïn el seu estatus'.
Aquest divendres i dissabte, diferents excaps d'Estat i experts internacionals tractaran els temes que s'abordaran en el III Baku Forum amb el títol Reconstruir la confiança en una Europa més amplia. Encara que com ha assenyalat Vike-Frieberga, 'creiem que és més una qüestió de reconstruir la confiança en un món més ampli'.
La idea és que en surtin algunes guies per poder proposar als governs i les organitzacions internacionals per 'reduir tensions, conflictes i el perill de conflictes en el món', com també 'ajudar-nos a moure cap a un món més pacífic'. De fet, segons la copresidenta del centre Nizami Ganjavi i el Club de Madrid, es donava per assolit aquest estatus però darrerament les notícies apunten que hi ha 'llocs calents de conflicte que arruïnen aquesta visió'.
Segons ha apuntat, la trobada a Andorra és de caire 'preparatori' per establir les conferències del Baku Forum i qui les durà a terme. Amb aquestes reunions intenten 'veure quins són els aspectes comuns de les transicions exitoses cap a la pau, l'estabilitat i la democràcia i quines barreres s'han de superar', ha exposat Vike-Frieberga. Amb tot, ha reconegut, 'no hi ha una recepta universal però hi ha principis generals'. Entre aquests: la voluntat política i l'actitud de les persones implicades, ha dit.
La presidenta ha lamentat que s'ha fet un pas enrere 'de segles' amb persones i grups capaços de dur a terme accions malèvoles per demostrar el seu poder. La seva convicció personal, però, confia en sensibilitzar la població i fer-los reflexionar sobre si la seva felicitat s'aconseguirà trepitjant el veí o 'si tindré accés al cel' per acabar amb la vida d'algú. Per fer-ho, ha manifestat, cal un sistema d'educació 'que desperti la humanitat de cada nen'.
Malgrat aquest retrocés, Vike-Frieberga ha celebrat que venir a Andorra és com 'arribar a Camelot', 'un lloc al món que sembla com un somni' i 'un raig d'esperança en un món fosc', sobretot pels segles de pau que ha aconseguit mantenir el país. Finalment, ha conclòs que 'sempre s'ha de tenir esperança, no podem desistir'.
