Ja fa temps que les entitats bancàries del país han fixat el seu posicionament respecte a les negociacions amb la Unió Europea per a l’establiment d’un acord d’associació, una posició que passa per tres premisses bàsiques com són l’obtenció del passaport comunitari, poder accedir al Banc Central Europeu i que no puguin establir-se al país entitats estrangeres.
Es tracta d’una posició “legítima” perquè el sector té “aquesta preocupació i legítimament l’expressa”, com destaca el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, però que a hores d’ara, més de set anys després des de l’inici de les negociacions, es desconeix quin encaix pot tenir amb les llibertats europees.

I és que com explica Riba, la “pròpia Comissió Europea no té posició encara sobre aquesta matèria”, de manera que “no tenim ni el cabal de la part de serveis financers, ja que no ens l’han proposat”. I no ho han fet perquè es tracta d’un tema que “ja generava una dificultat entre els estats membres”, i no hi ha una posició comuna. En aquest sentit, el secretari d’Estat d’Afers Europeus recorda que “no va ser fins a la presidència portuguesa del Consell de la UE, segon semestre del 2020, que es va organitzar les reunions de treball sobre aquest tema i des d’aleshores, de forma molt progressiva, els estats membres s’hi han anat pronunciant”.

Amb tot, encara en queden alguns per fer-ho tot i que Riba considera que ja hauria de faltar poc perquè la Comissió Europea “ens pogués dir que aquesta és la posició de sortida, aquest el cabal que heu d’analitzar i després en parlem”.

Malgrat desconèixer quin és el posicionament europeu, Riba defensa que “és bo saber quin és el plantejament del nostre sector”, tot i que admet que a hores d’ara no es pot determinar si l’establiment i la prestació de serveis financers “és una qüestió sensible o no” perquè “no sabem el plantejament del costat de la UE i quines són les condicions que es demanen a Mònaco, Andorra i San Marino per participar en el mercat interior en la qüestió de serveis financers”.

Encara que des de la UE no s’hagi posat encara damunt la taula el cabal en aquesta qüestió, sí que per part andorrana s’ha anat preparant el terreny. “Hem avançat a molts interlocutors diferents que Andorra sense l’accés a les mateixes regles del joc que els operadors del mercat interior aquest deixa de tenir molt interès perquè és anar-hi sense ser tan competitiu com els altres i això té poc sentit”, ha remarcat el secretari d’Estat, que ha insistit en l’absurditat que suposaria “obrir el nostre mercat a una competència més competitiva perquè té millors condicions, com un banc central i un accés a una liquiditat que nosaltres no tenim”. Per tot pegat Riba ha deixat clar que “si es donen les mateixes regles del joc en podrem parlar i segurament no serà una matèria sensible però si no són les mateixes emetrem reserves”.

Més a prop de la mitja en nombre d’entitats
Interpel·lat sobre si el procés de concentració d’entitats bancàries, amb l’adquisició de Vall Banc per part de Crèdit Andorrà i de BancSabadell d’Andorra per part de MoraBanc, pot tenir alguna influència en la negociació o afectar d’alguna manera, Landry Riba va deixar clar que “no n’hem parlat mai a la taula de negociació”, tot i que sí que va revelar que “hem escoltat d’algun interlocutor d’un Estat membre que cinc entitats en un país com Andorra semblava molt”.
En aquesta línia, el secretari d’Estat d’Afers Europeus va apuntar que el procés de concentració que hi ha hagut ha portat la plaça bancària andorrana a “una dimensió que, si fem la proporció a algun Estat membre, fa que estem més propers a la mitjana europea amb tres que amb cinc”.