Andorra Endavant vol que el Govern consulti a la ciutadania en referèndum el reconeixement de Palestina com a Estat. La formació considera que el "reconeixement internacional d’un estat en conflicte actiu, sota control d’un règim de caràcter islamista-radical com el de Gaza, no és un tema menor", si no una qüestió d'Estat "amb conseqüències geopolítiques, econòmiques i de seguretat que poden afectar el futur d’Andorra durant dècades".
AE, que manté que aquesta "és exactament el tipus de qüestió que hauria de ser sotmesa a referèndum", defensa que si es vol consultar el poble per a l’entrada a la Unió Europea, amb "més motiu" encara caldria consultar-lo abans de prendre "una decisió geopolítica com és el reconeixement d’un estat que actualment està governat, en part, per un grup que va ser designat com a terrorista per múltiples països occidentals".
Des de la formació, que aposta per recuperar la sobirania real i respectar el dret del poble andorrà a decidir sobre qüestions sensibles, es considera que el país no pot prendre decisions transcendents seguint "modes mediàtiques, pressions externes o el que fan els nostres veïns".
I és que per Andorra Endavant, el Govern "ha de deixar de governar a cop de post i de fotografia", i començar a "escoltar la ciutadania", a la vegada que s'afirma que "imposar el reconeixement d’un estat que no compleix els mínims democràtics ni de respecte als drets humans, sense debat ni consulta, és una irresponsabilitat".
Fora de lloc
Des dels altres grups polítics s’ha coincidit a considerar que la proposta de fer una consulta ciutadana està “fora de lloc”. Així, des de Demòcrates per Andorra no es plantegen aquesta possibilitat i defensen que “és una qüestió que s’esta tractant en l’àmbit de la diplomàcia i el multilateralisme”, i insisteixen en el plantejament fet per la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, davant l’Organització de les Nacions Unides, d’un reconeixement “properament” per poder implementar la solució dels estats al conflicte. Tor també va fer una crida a un alto el foc “immediat i durador”, per al respecte del dret internacional humanitari i l’alliberament “incondicional” de tots els ostatges.
Des de Concòrdia tampoc es plantegen la possibilitat de fer una consulta popular per aquesta qüestió, i des del PS s'ha argumentat que “quan es parla de drets humans no cal un referèndum”. En aquest sentit, el president de la formació, Pere Baró, ha demanat “no frivolitzar amb el mal del poble” i ha assenyalat que s’està parlant “d’un genocidi” i que “la canalla no té cap culpa de la irresponsabilitat dels polítics”. Per tot això insistia a demanar el reconeixement de l’Estat palestí de manera “immediata”, “no per una qüestió política, sinó de drets humans”. “No ens podem quedar d’esquena al patiment”, ha sentenciat, alhora que afegia que “Andorra no se'n pot quedar al marge” quan dels seus dos veïns i principals aliats un ja ha reconegut l’Estat de Palestina i l’altre ha assegurat que ho farà aviat. Baró ha recordat que la formació és partidària també de la solució dels dos estats, i perquè pugui ser efectiva cal primer reconèixer l’Estat de Palestina.
