El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va rebre ahir el cap de Govern, Xavier Espot, a la seu del govern català, en la que va ser la tercera trobada al més alt nivell entre Andorra i Catalunya des que ara fa dos anys es van institucionalitzar aquests contactes amb la voluntat d’abordar afers bilaterals i de col·laboració entre els dos territoris i de desplegar “completament” l’acord de cooperació entre els dos executius de l’any 2009.

Una trobada que, com van explicar en la compareixença posterior els dos mandataris, va servir per “fer el seguiment del full de ruta traçat fa dos anys” per tal de “desenvolupar i consolidar les relacions de bon veïnatge”, i de la qual, més enllà de les declaracions de bones intencions, en van sortir dos acords concrets que han de permetre continuar avançant en aquesta relació i el benefici que ha de reportar als “ciutadans tant d’Andorra com de Catalunya, especialment de les zones frontereres”.

D’una banda, la creació d’un grup de reflexió sobre les relacions transfronterers que ha de servir per trobar “solucions pràctiques i pragmàtiques a les qüestions d’àmbit transfronterer i proposar respostes concretes als problemes de la ciutadania”, com va remarcar Espot, que va apuntar aspectes com ara la mobilitat sostenible, la pèrdua de poder adquisitiu de la ciutadania, les dificultats per accedir a un habitatge de lloguer a un preu assequible, la transició energètica o la lluita contra el canvi climàtic com a “reptes compartits”.

I en el cas concret de l’habitatge, i interpel·lat sobre si la problemàtica a Andorra havia incidit també en l’Alt Urgell, Espot va destacar que “no es tracta de responsabilitzar cap dels dos territoris” i va deixar clar que es tracta d’una problemàtica que “es dona arreu” i que és conseqüència, entre altres factors, del “creixement econòmic”.

D’altra banda, Espot, que va destacar que les pròximes setmanes qui ha de conformar el grup de reflexió i també la metodologia a seguir, va explicar que també es va acordar la creació de quatre grups de treball específics en matèria de salut, infraestructures, residus i energia.

En el cas del grup dedicat a la salut, i en l’àmbit de l’acord marc signat amb Espanya a final de la legislatura passada, Espot i Aragonès es van comprometre a treballar per ampliar la col·laboració i l’assistència sanitària que es dona a les persones de l’Alt Urgell a Andorra i viceversa, a la vegada que van incidir en la salut mental i en el servei que podria donar el futur centre de la Seu d’Urgell tant per a pacients de la comarca com d’Andorra. 

En el cas de l’energia, Espot i Aragonès van incidir en la col·laboració que es pot donar entre les dues operadores públiques, mentre que en matèria d’infraestructures van coincidir en la necessitat de “millorar les connexions”, ja sigui a través de l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell o en l’àmbit ferroviari, on la Generalitat ja va encarregar un estudi sobre la connexió Alp-a Seu-Andorra, que haurà de determinar “si es donen les condicions òptimes” per impulsar aquesta línia, com va destacar Aragonès.

Durant la reunió de treball, els dos mandataris van manifestar la voluntat de renovar o rubricar els pròxims mesos acords de col·laboració, com per exemple en l’àmbit de la formació professional. Així, les dues parts es van comprometre a fomentar l’intercanvi i la mobilitat dels alumnats respectius per fer estades formatives en empreses, i facilitar l’intercanvi de continguts i experiències i promoure accions formatives conjuntes per al professorat de formació professional. Altres acords en què es treballa giren entorn de la col·laboració en matèria de prevenció i extinció d’incendis i en l’intercanvi d’infraestructures esportives per al foment de l’esport d’alt nivell.

Interpel·lat sobre la futura llei del català, Espot, que va deixar clar que “es tracta d’un esborrany i que ni tan sols ha estat aprovat pel Govern”, va recordar que l’exigència d’un mínim de català per renovar el permís de residència figurava ja al programa electoral i va assegurar que “en cap cas s’està parlant de cap nivell d’exigència insuperable”.
Encara en l’àmbit lingüístic, Aragonès va expressar el suport de la Generalitat a les negociacions de l’acord d’associació amb la UE ja que, entre d’altres coses, “contribuirà a fer molt més present la llengua catalana a les institucions europees”.