Era una de les opcions amb la qual s’estava treballant des de l’executiu i finalment s’ha concretat. “Andorra ha passat a ser membre de ple dret del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB)” i ara avaluarà la sèrie de programes als quals té accés per poder obtenir línies de finançament.  
Així ho va explicar ahir el titular de Finances, Eric Jover, que va recordar que per adherir-se al CEB s’ha de fer front a una quota de 2,8 milions d’euros “a pagar en quatre anys”. Amb tot, el ministre va remarcar que aquests diners “no s’han de considerar com una despesa, sinó que passen a esdevenir reserves del Govern a l’estranger”, ja que si mai s’opta per deixar aquest organisme es podrà recuperar.
Jover va remarcar que a través del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa es pot accedir a una línia de deute sobirà, és a dir, finançament directe per  a l’Estat, o també a una línia associada a cofinançament de projectes concrets, que poden anar lligat a la Covid-19 però també a aspectes de salut, educació, medi ambient o la protecció de llocs de treball entre d’altres.
En aquest sentit, el ministre, que va recordar que van ser els consellers generals Pere López i Mònica Bonell els qui van instar el Govern a estudiar la possibilitat d’entrar al CEB tenint en compte que Andorra ja forma part del Consell d’Europa, va explicar que en les pròximes setmanes s’analitzarà amb els responsables del banc si ja s’instrumentalitza alguna línia de finançament i en quin projecte.
Jover va fer aquest anunci després de fer un breu repàs de l’impacte que s’estima que pugui tenir la crisi sanitària provocada per la Covid-19, amb totes les mesures que s’han adoptat, per a les arques públiques. En aquesta línia el ministre de Finances va recordar que per a aquest exercici es preveu un dèficit pressupostari de 111,3 milions d’euros, mentre que per al 2021 s’estima també un dèficit de 76,8 milions. És a dir, va continuar el ministre, en dos anys Andorra ha de cobrir 188 milions d’euros, una quantitat, però, que l’executiu demòcrata ja té coberta àmpliament a hores d’ara.
I és que al marge de la nova emissió de deute públic per un import de 125 milions, ja col·locada a finals de maig, i la nova pòlissa de crèdit sindicada acordada amb les entitats bancàries del país, Jover va anunciar també que s’ha tancat un préstec de 100 milions d’euros a 18 mesos amb Crédit Agricole, fet que fa que es disposi  de finançament de 275 milions d’euros per fer front al dèficit previst de 188 milions en els exercicis 2020 i 2021.
Jover, que va assegurar que davant un escenari de tipus d’interès baixos s’ha “cregut convenient sobrecapitalitzar el Govern en previsió que hi pugui haver incerteses els propers mesos”, va explicar que l’operació tancada amb Crédit Agricole, a un “interès inferior a l’1%”, s’estructura també com si fos una pòlissa, de manera que hi ha una diferenciació de cost financer entre la part que s’acabi utilitzant i aquella que finalment no s’activi.
El ministre, que va recordar que el 2010 ja es va fer també una operació amb aquesta entitat francesa, va incidir en la bondat, i “més en un Estat petit”, de poder diversificar el deute i que no recaigui únicament en entitats nacionals. En aquest sentit, Jover va explicar que “s’han buscat entitats privades de primer ordre” però que finalment es van descartar perquè “tenien altres ofertes no tan competitives”, a la vegada que també es va optar per l’entitat francesa “per l’agilitat amb què s’ha pogut formalitzar l’operació”.
A més a més, a aquestes opcions de finançament s’hi ha de sumar la iniciada prop del Banc Europeu d’Inversions (BEI). El ministre va detallar que en els estatuts d’aquest organisme ja es preveu la possibilitat de finançar estats tercers en els seus projectes d’inversió, i per aquest motiu, des de l’executiu s’ha formalitzat ja una demanda de col·laboració pensada de cara a l’exercici 2021.
Paral·lelament hi ha també en marxa el procés d’adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI), iniciat el gener passat, un “procés que està avançant i que precisament la Covid-19 no ha frenat”, segons va remarcar el titular de Finances. Jover, que va reiterar el convenciment de l’executiu en què abans de finalitzar l’any Andorra es podrà convertir en el 190è país de ple dret dins d’aquest organisme, va avançar que a finals de juny l’FMI “farà una proposta oficial de quota al Govern”, de manera que “podrem veure l’import i, sobretot com s’articula”. I és que pel ministre “no és tan important l’import de la quota com quina despesa real suposa per a les arques de l’Estat”.
D’altra banda, i davant els treballs d’assessorament adjudicats al bufet J&A Garrigues SLP per repensar el model fiscal, Jover va insistir que malgrat que el marc fiscal “és jove” i precisa d’ajustos no hi haurà cap apujada dels tipus nominals de cap dels principals impostos. 


Jover eleva la previsió de la caiguda del PIB al 9,8%

L’impacte de la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19 sobre l’economia nacional serà aquest exercici més gran del que s’havia previst inicialment. I és que el ministre de Finances, Eric Jover, va elevar ahir fins al 9,8% la previsió de caiguda del producte interior brut (PIB) per aquest 2020, una previsió que en el pla d’equilibri financer que acompanya la Llei Òmnibus de mesures urgents s’estimava en una caiguda del 5,5%.
Tot i aquesta caiguda del PIB, molt lligada a les previsions també dels països veïns, Jover va remarcar que de cara al 2021 es calcula un creixement de l’economia del 5,5%, un rebrot també en línia amb les previsions de les economies veïnes.