¿Com valora aquests primers mesos de mandat al capdavant del Govern?
La primera valoració que hem de fer és que s’està fent una feina intensa, per no dir intensíssima. El cert és que ens vam trobar dossiers, com el Moneyval, que vam haver de solucionar, des del punt de vista de completar una informació per estar ben avaluats. Jo crec que en dos mesos hem fet una gran feina, ja que no únicament hem afrontat temes valents, com dir a l’opinió pública quina és la realitat financera, que no és una situació còmoda, sinó que també hem començat a complir les promeses electorals. A hores d’ara hi ha a tràmit parlamentari la flexibilització dels horaris comercials, i després hem fet una modificació de la Llei d’ordenament del territori, conscients que en aquest moment un dels sectors més castigats és la construcció.
Durant el discurs d’investidura va proposar un pacte d’Estat en tres matèries bàsiques: l’encaix a Europa, la delimitació de les competències comunals i la reforma de la seguretat social. ¿Per on passa aquesta reforma de la CASS?
Ja hem començat a dir que des d’un punt de vista de la branca de malaltia s’està preveient que de cara a l’any que ve hi hauria un dèficit, i per tant una aportació del Govern, de més de 45 milions d’euros. Dient aquesta xifra em sembla que els ciutadans han d’entendre que cal fer reformes, i les farem. La taula de diàleg amb l’oposició la tindrem, però la tindrem en temps de propostes.
Ara mateix estem fent el diagnòstic de la situació, començar a preparar una bateria de propostes, que això és un tema que s’ha ajornat. Ja es veu que els mateixos que van votar la Llei de la CASS veuen que ara s’està demostrant que és insostenible, ja que 45 milions no són pocs. Per tant, hi estarem treballant tot l’estiu. És la primera vegada que no només s’habilitarà el Consell General al juliol sinó també a l’agost, segurament, per votar lleis.
Però no farem taules per parlar del sexe dels àngels, sinó per parlar de la realitat, amb un diagnòstic clar, amb propostes que esperem que siguin compartides i també amb els suggeriments que pugui fer l’oposició, ja que és un problema d’Estat.
Caldrà parlar també de la jubilació, que no és tan urgent com la branca de malaltia, però d’aquí a uns quants anys les reserves també s’esgotaran. Aquí hi ha dues maneres d’enfocar-ho: com que és un tema punyent, no tocar-lo, o la responsabilitat de tocar l’un i l’altre. I és el que farem amb tota la valentia. Nosaltres no hem vingut aquí per comptar els vots, sinó per dir la veritat als ciutadans i ser valents amb les reformes.
Parlem de mesures concretes. ¿Caldrà allargar l’edat de la jubilació, com han fet a altres països europeus?
La veritat és que països com Espanya, Portugal, Grècia o Alemanya i França estan fent esforços. Per tant, no ens escaparem de fer reformes. D’aquí a dir que pujarem l’edat de jubilació, això no ho he dit. A nivell de la branca de malaltia, l’ús de genèrics ha de ser una prioritat, acabar amb la nomenclatura n’és una altra, però més enllà d’això s’han de fer moltes altres coses.
Una altra de les possibilitats passa per canviar la cotització actual dels punts. ¿S’han platejat aquesta opció?
La veritat és que econòmicament no estem passant pel millor moment, per tant pujar les cotitzacions, tant per a l’empresari com per als treballadors, no és el millor que podem fer. Però fa tres mesos que estem al Govern, fa dos anys que governava el PS i crec que és raonable que analitzem la situació, si bé sabem que no tenim gaire temps per prendre decisions.
Quant a la relació amb la UE, ja amb la signatura de l’acord monetari, el PS els va acusar de voler penjar-se medalles per fites que havien aconseguit ells.
Les medalles no se les vol penjar el senyor Antoni Martí ni el Govern d’Andorra. Les medalles, en tot cas, que se les pengi Andorra. Jo no sóc dels que es volen penjar medalles, si algú altre se les vol penjar...
¿Creu que tota la feina estava feta o considera que aquest Govern realment ha aconseguit donar un plus a l’acord?
El marge de negociació era molt estret, i nosaltres tampoc no vam enganyar a ningú. Hem intentat fer un memoràndum, que s’ha vist bé, i per tant el que hem fet és afegir a l’acord un o dos articles que clarifiquen alguns aspectes que estan firmats, i per tant no són qüestió de paraules o d’interpretacions. Això ha de servir de lliçó de com fem les coses des d’un punt de vista internacional, sense criticar res. A partir d’ara, l’important és que l’acord no és qüestió de firmar-lo, sinó de complir-lo.
Ara bé. A Brussel·les no vam pujar únicament per això. Ens vam trobar amb diferents comissaris per continuar amb una estratègia d’encaix dels petits estats. A partir d’aquí, la nostra diplomàcia serà proactiva. S’ha acabat l’època d’esperar. Nosaltres entenem que Andorra és una oportunitat, però s’ha de saber treballar.
L’últim punt que conforma el pacte d’Estat és la relació amb els comuns. ¿Què s’ha fet en aquest àmbit i quins passos es faran per poder consensuar les decisions amb l’oposició?
Es faran en el seu moment, quan estiguem preparats i quan tinguem una anàlisi, tant en el cas de la Llei de la CASS com en el tema europeu i la relació amb els comuns. El que estem fent és explicar els passos que anem fent a la comissió de Finances o de Sanitat, i també a Exteriors. Hi ha alguns consellers que demanen quan començarem les taules de diàleg, però les taules de diàleg per parlar sobre el buit no serveixen de res. A mi el que no m’agrada són les reunions en què no es proposa res. Es dóna la sensació a la ciutadania que es discuteix de molt, però passem hores sense acabar de concretar res. Un cop fet el diagnòstic, ens asseurem, donarem tota la documentació que tinguem i encetarem un diàleg de complicitat i sobretot de col·laboració amb la societat civil.
¿S’han fixat algun termini?
Li puc assegurar que aquest estiu treballarem i estarem en disposició de començar les taules de diàleg a finals d’aquest any, però en tot cas el diàleg sempre hi serà més enllà de les taules.
Una de les qüestions que ha canviat respecte al que van comentar a la campanya electoral ha estat el pressupost de turisme, una de les promeses realitzades...
No ha canviat. La promesa es comença a complir. Si es necessita més inversió en posarem més, i si cal doblar-la es doblarà. El turisme continua sent una de les nostres prioritats. Les declaracions del ministre van ser de sentit comú: ja veurem si fa falta més aquest any per a l’any que ve, però el pressupost no està tancat. El que va dir el ministre d’una forma molt clara és que es mirarà de gestionar millor els diners que tenim, i si cal dedicar-hi més diners també es farà. En altres paraules, per primera vegada s’intentarà que cada euro invertit tingui un impacte a favor del turisme d’Andorra. I si fan falta més recursos els posarem, perquè això farà créixer el nostre PIB i donarà feina a molta gent que ho necessita.
En tot cas, el ministre de Turisme i Medi Ambient va afirmar que el 2011 es preveu mantenir una partida de turisme similar a la del 2010 i va afegir que en els propers anys es pot incrementar, però en cap cas no va confirmar que s’acabi doblant durant aquesta legislatura.
Potser no es duplicarà, però el que li puc assegurar és que si hi ha d’haver sacrificis no seran a la partida de turisme, i si a més es demostra que esmerçar més diners en turisme suposarà uns inputs molt favorables perquè vingui més turisme i més riquesa per a Andorra, s’hi dedicaran. Aleshores, el que farem és un pressupost de prioritats, i una de les nostres prioritats és mantenir els sectors tradicionals.
¿Considera que l’administració pública està sobredimensionada? I en cas afirmatiu, ¿quines mesures pensa prendre el Govern per redimensionar-la?
Jo penso que hi ha professionals molt bons i vull trencar una llança a favor de l’administració andorrana. El que no fomentaré mai és dues andorres, sector privat i sector públic, perquè em sembla realment perillós. Ara bé, jo penso que cada vegada hi ha més consciència dins de l’Administració que tots haurem de fer sacrificis. I no estem parlant de tocar el salari. Estem parlant que hi ha qüestions que tradicionalment s’han portat d’una certa manera, com les hores extraordinàries, alguns complements que es donen per assumits, del GAdA, de la Llei de la funció pública, que segurament s’haurà d’adaptar. Ara, d’aquí a dir que hi haurà una retallada del 5 o el 10% no li puc dir, perquè no és el nostre pensament a hores d’ara.
Les despeses no són només les de personal, sinó que també les podem reduir en béns corrents. Hi ha una pregunta parlamentària que ara li contestaré, sobre com fem aquests miracles de baixar els lloguers. No és una qüestió de miracles, sinó de voluntat. Aquest miracle també el podria haver aconseguit el PS perquè la situació econòmica d’Andorra fa tres mesos era la mateixa que l’actual, i per tant potser nosaltres hem parlat poc i hem actuat més.
Per tant, ¿de moment l’objectiu passa més per mantenir la plantilla?
Ja vam dir que és important no agafar més personal a l’administració, però no ha estat el senyor Antoni Martí que ha anat dient durant tota la campanya que hi hauria més policies, més bombers, més d’això i més de l’altre. Jo vaig anar a veure alguns cossos especials, i evidentment no posarem en perill la seguretat andorrana. En tot cas, és més difícil quan ets candidat anar a segons quins sectors i dir-los que no es posarà més gent. Nosaltres ho vam dir durant la campanya i ho mantenim a hores d’ara.
L’objectiu és fer possible que les despeses de personal puguin no incrementar de forma significativa com ha passat aquests últims anys. Això passa perquè, segurament, en alguns sectors on estan generalitzades les hores extres s’acabin. Això passa també perquè tornem a mirar, en complicitat amb el funcionariat, què passa amb una possible reforma de la Llei.
Ens deia el PS si ens miraríem els 18 punts famosos que van acordar. Jo me’ls he llegit, i estan molt bé, però són tots generalitats. Més enllà de les generalitats potser que hi donem una mica de contingut. El PS em va demanar si faríem un pacte d’Estat, i els vam respondre que de moment no fa falta. Si fa falta, estic convençut que el PS veurà la realitat de la situació, suposo. En tot cas, amb qui també volem pactar és amb els funcionaris en el seu moment. Però de moment no cal espantar més del necessari la gent. El que cal és dir la veritat a la gent i dir les coses com són. La veritat és que no estem passant per la millor de les nostres èpoques.
Un dels temes que més s’ha fet esperar en les primeres setmanes de mandat ha estat el nomenament del ministre de Cultura.
L’Albert Esteve, el primer d’agost assumirà el càrrec. La setmana passada ja vam fer diverses reunions amb els directors de Cultura i de Patrimoni Cultural i hem fet un tomb dels dossiers més urgents. Ho porto personalment i el primer d’agost serà efectiu. Jo en un primer moment vaig dir que hi hauria sis ministres. Finalment, pel volum de feina que hi ha, és important que n’hi hagi un setè. Sí que és veritat que vaig dir dues setmanes, he tardat una mica més, però en tot cas parlem que encara queden tres anys i gairebé vuit mesos de legislatura.
A principis del 2012 el pla de gestió del Madriu ha d’estar enllestit i implementat. ¿Quan preveu que això pugui estar, si més no, aprovat?
Hi ha un projecte que està consensuat entre els comuns d’Andorra la Vella, Encamp, Sant Julià i Escaldes-Engordany. Tots estem d’acord, i per tant no fem complicat el que és senzill. Si els titulars dels terrenys estan d’acord amb el pla de gestió no veig per què s’hauria de retardar. La vall del Madriu ha estat preservada des de sempre i en tot cas penso que no hi haurà cap problema perquè complim el compromís que vam contreure abans dels primers mesos del 2012. És un actiu important més per al turisme d’Andorra, que hem de promocionar, i no és el tema que més em preocupa, perquè sé que té una solució fàcil. Si ningú no vol complicar les coses, el Govern no les complicarà.
El Govern ha plantejat una obertura important a la inversió estrangera, mentre que la patronal ha demanat que es protegeixi algun dels sectors. ¿Com veu aquesta proposta?
Això és un gran debat. Nosaltres volem que sigui sense presses però sense pauses, però li diria que ara cal bastant menys pauses i bastant més pressa. Jo puc entendre que la societat vulgui un proteccionisme amb el que té. Nosaltres no diem que ho obrirem tot, però sabem que continuar amb l’Andorra actual ens porta a unes determinades possibilitats. Per tant, si ho sabem fer, una llei d’obertura al capital estranger és beneficiosa per a Andorra. Més enllà d’això, tots els conceptes que regiran el món els hem d’assumir com a primera base de treball. Vull dir que s’ha acabat l’Andorra dels prestanoms.
Si es donen massa concessions, ¿no pot passar com a la primera llei, que es quedi curta?
No, perquè va ser molt tímida i jo li puc assegurar que serà molt més valenta. Una altra cosa és que tots hi estiguem d’acord. El que sabem és que no prendrem cap decisió que no pensem que sigui bona a curt o llarg termini per a Andorra. Un altra cosa és que la gent tingui la paciència suficient per creure en aquest projecte.
“El model de televisió pública ha de ser sostenible des d’un punt de vista econòmic, i actualment no és així”
¿Cal canviar el model de televisió pública?
No ho podem sostenir. Ja no critico ni faig qualificatius a la televisió. Jo el que veig és que, entre les subvencions que es donen i les pèrdues, són molts milions d’euros i si vostè em pregunta si això és assumible, jo li dic que no.
¿Creu que cal anar cap a un model més local?
Sempre hem pensat que hauríem de fer un debat sobre el model de televisió, que no s’ha fet mai. Se n’ha parlat molt, i amb números, però potser que parlem del model. Ara bé, també li puc dir que el model ha de ser sostenible des d’un punt de vista econòmic, i actualment no és així.
¿Com veuria el trasllat d’ATV a les instal·lacions de Ràdio Andorra?
De moment, no n’hem parlat amb el Govern, però jo personalment crec que les instal·lacions de Ràdio Andorra representen un moment històric del país, que la memòria avui dia encara està molt viva, que hi ha testimoniatges importants. Jo vaig anar a visitar-lo, com l’hotel Rosaleda, i penso que Ràdio Andorra és un edifici magnífic al qual es pot donar molta potencialitat i que es pot fer un museu del que ha estat una de les ràdios més importants en el seu moment. Això és la meva opinió. Jo em vaig quedar meravellat de les possibilitats que té aquest edifici.
