El cap de Govern, Antoni Martí, manifesta que “la convocatòria electoral no serà una qüestió de tacticisme polític” i que hi ha diferents matèries que l’executiu vol tirar endavant abans que acabi aquesta legislatura, cosa que farà que “si és necessari s’esgoti fins al final”.

Fer una administració “molt més facilitadora” per a la ciutadania i la reforma laboral són dues de les iniciatives que el Govern vol enllestir, a més de les reformes que ara estan en marxa.

¿Està satisfet amb la feina feta en aquests dos anys i escaig de legislatura?
No puc estar satisfet, perquè ho estaria si no tinguéssim avui encara un PIB negatiu. Hi ha una crisi que dura massa i hi ha més de 800 aturats, tot i que hi ha símptomes que semblarien indicar que les coses comencen a anar millor. No havia passat mai des que tenim aquesta crisi que hi hagués quatre mesos continuats de baixada de l’atur.
Nosaltres estem molt preocupats per aquestes famílies, però també satisfets perquè penso que estem afrontant i afrontarem aquelles reformes que són des del meu punt de vista necessàries, i tot i que sé que hi haurà pressió, el Govern no té la intenció de canviar el seu full de ruta, perquè aquest és el que farà que Andorra creixi de manera decidida quan la bonança arribi. No fer aquestes reformes avui seria frenar el creixement quan les coses vagin millor.

¿Aquests símptomes positius a l’economia, com la baixada de l’atur o l’augment de les obertures de nous negocis, indiquen que potser estem a les portes de la recuperació?
No cauré en aquest error i em sembla que seria molt frívol llançar un missatge purament optimista. Hi ha símptomes que indiquen que el camí que hem emprès de reformes i perquè el país comenci a créixer comença a donar fruits. D’aquí a dir que sortim de la crisi hi ha un món, i dir el contrari seria faltar a la veritat. Ara bé, penso que fa alguns mesos, si ens haguessin dit que tindríem aquest estiu, molta gent ho hauria firmat. En la conjuntura que tenim, amb un entorn que tampoc passa pel millor moment, de mantenir el nivell de turistes, com estem fent, tot i que no amb el poder adquisitiu que podien tenir abans, em sembla que en podem estar satisfets.

A vegades es diu que el Govern no ha pres prou mesures de reactivació econòmica.
N’hem fet moltes, i algunes han funcionat i d’altres no tant, per exemple, pel que fa a la construcció. Ara, per exemple, s’ampliaran les ajudes a la rehabilitació amb un marge molt més ampli. I d’aquí a poc hi haurà un pla Renova per ajudar el sector de l’automòbil.
Estem donant feina des de l’administració a molts aturats i, per tant, la prioritat de la qüestió social la tenim molt present. Estem dedicant molts esforços al turisme i, per exemple, si no haguéssim fet un esforç, no només quantitativament en diners sinó també qualitativament, ens hauríem de preguntar on estaríem. Jo tinc el convenciment que estaríem molt pitjor. El Govern està prenent decisions proactives sense les quals estaríem molt pitjor, però, com he dit, l’entorn és el que és.

¿Portar grans esdeveniments com l’espectacle Scalada del Cirque du Soleil és la línia a seguir pel que fa al turisme?
L’any vinent hi haurà el mateix pressupost, és a dir, doblat respecte al que hi havia hagut en els últims anys. I és que creiem que és justament en aquests moments de crisi quan hem de donar a Andorra Turisme tots els mitjans perquè potenciï el comerç i les estades a Andorra. Els resultats de portar l’espectacle Scalada són bons. Hi haurà qui ho criticarà en uns moments en què hi ha una gran angoixa i impaciència, però l’objectiu s’ha aconseguit.
Per tant, hem de continuar amb aquests esdeveniments majors, però no únicament des de l’Estat sinó també des dels comuns, i coordinar-ho, de tal manera que a poc a poc no hàgim de viure només durant sis mesos d’un turisme al voltant de la neu. Encara hem d’analitzar si l’any vinent tornarà a venir Scalada, però és evident que aquesta política de portar esdeveniments de renom internacional és encertada.

Alguns afirmen que no s’ha avançat gaire en les grans reformes, sobretot tenint en compte l’àmplia majoria de què disposa el Govern, per la falta d’homogeneïtat dins de DA...
Hi ha una gran complicitat entre el Govern i el grup parlamentari que li dóna suport. Ja sé que molta gent voldria que hi hagués diferències i fomenta les intrigues, però hi ha una gran consonància a l’hora de prendre decisions entre el grup parlamentari i el Govern, i a més un respecte. En parlem i en parlem francament de les coses, i amb tota franquesa, de manera que totes les decisions estan consensuades.
Crec que feia anys que no hi havia al Consell General tantes lleis importants com en aquest moment, amb temes com l’IRPF o la reforma de la CASS, en la qual el Govern no ha amagat el cap sota l’ala, perquè si alguna virtut té aquest Govern és que no ha amagat la realitat andorrana en cap dels dossiers.
A més, aviat encetarem el nou règim sobre els complements de jubilació dels funcionaris i buscarem un nou sistema competencial i de transferències amb els comuns que pugui durar en el temps. Tot això es farà, i creiem que és l’únic camí i es necessita una certa valentia per afrontar tots aquests canvis.

¿Hi haurà temps de fer més coses que aquestes tres grans reformes en el que queda de legislatura?
Hi haurà temps per fer que el ciutadà percebi que l’administració no és un obstacle, sinó molt més facilitadora. Som només una mica més enllà de la meitat de la legislatura i, per tant, si ens paréssim aquí estaríem abdicant una part de les reformes que encara queden pendents.

¿I quins són aquests temes pendents?
És evident que hi ha d’haver una reforma laboral, que s’està treballant amb el grup parlamentari i és un tema que sempre hem volgut compartir amb els agents econòmics i socials. També és un compromís contret regular el dret de vaga, amb una regulació dels serveis mínims.
El més important, però, en aquests moments és que l’administració, com he dit, ha de ser molt més facilitadora del que ho és avui dia. I és que s’ha de tenir en compte que només una reforma de la Llei de funció pública no soluciona la tramitació perquè l’administració vagi més ràpida quan la gent vulgui, per exemple, muntar un negoci.

Els sindicats temen que el Govern vulgui retallar el dret de vaga... I a més es queixen que no se’ls té en compte.
Els sindicats més ben organitzats estan dins de l’administració andorrana. El Govern ha rebut alguna declaració o manifestació al límit de l’educació, però no passa res. El ministre Cinca ha fet moltes reunions amb els sindicats i jo mateix he donat diversos terminis sobre els complements de jubilació que no s’han complert, però ara és hora de tancar un dossier. També dic, però, que si no és possible aquest acord desitjat pel Govern, això no farà que no assumim la nostra responsabilitat i es farà igualment una reforma en aquest àmbit.
Pel que fa a la reforma laboral, s’està treballant i també se’n parlarà amb els sindicats. També m’agradaria que hi hagués un sindicat molt més organitzat dins del sector privat. Jo tinc el màxim de respecte pels sindicats i la independència política que han de tenir. Però hi ha persones que no únicament són injustes quan diuen que el Govern no les escolta, sinó que a més des del primer dia d’aquest Govern, quan encara no havíem fet res, ja van començar una campanya en contra del Govern, cosa que diu molt poc en favor de la independència dels sindicats.

S’ha rumorejat molt últimament sobre un possible avançament electoral...
La convocatòria electoral no serà una qüestió de tacticisme polític. Una política tàctica hauria estat segurament, per exemple, no fer alguna d’aquestes reformes a què abans m’he referit, sobretot la dels complements de jubilació. La història ja ens jutjarà, però qui ha volgut tocar tots aquests dossiers sensibles per primer cop és aquest Govern.
Com a mínim hem d’encetar unes negociacions positives i amb lleialtat pel que fa a competències i transferències i també per fer facilitadora l’administració, canviant reglaments que segurament vam fer massa feixucs. Totes aquestes feines i altres en curs, i possibles lleis importants que hi pugui haver, faran que el Govern, si és necessari, esgoti la legislatura fins al final.

¿El fet que entri en vigor l’IRPF el  gener del 2015 pot fer que es decanti per l’avançament?
Si el parlament vota el projecte de llei els ciutadans sabran exactament el que han de pagar, i la gent sabrà qui ha votat l’IRPF i qui no l’ha votat. Per tant, no em sembla un argument gaire sòlid aquest. Crec que rumors com aquest poden anar in crescendo com més a prop siguem d’acabar la legislatura.

¿Quina és la seva opinió sobre l’homilia que va pronunciar el copríncep episcopal el dia de Meritxell?
El ministre portaveu va dir, en nom del Govern, que no havia estat gaire afortunada. En la meva obligació, dins de la normalitat més absoluta i les converses que hi ha amb els coprínceps, crec que he de dir que no va ser l’homilia més afortunada. Però a mi el que em preocupa és que alguns, independentment que l’homilia hagués estat més afortunada, ja tenen pensat que el camí de guanyar vots des d’un punt de vista electoral és amplificar problemes perquè potser pensen que el futur d’Andorra ha de passar per un règim institucional diferent del que ens vam marcar l’any 1993.

“Aquesta mena de plataformes en contra de l’IRPF que s’estan creant penso que van més enllà de tot això”

L’IRPF no era al programa de DA. ¿Com justificarà l’impost a les properes eleccions?
El Govern assumirà les responsabilitats que pertoquin. És veritat que aquest tema no estava escrit de forma clara en el programa electoral. No és menys veritat, però, que per firmar convenis de doble imposició es necessita acabar el sistema fiscal. Per tant, no es pot tenir tot. No és veritat que es puguin signar convenis per evitar la doble imposició sense desplegar l’IRPF, i qui digui això menteix. A més, és un IRPF que es basa en la prudència com a element essencial perquè fixa un nivell impositiu baix, però tot i així encara hi havia veus que deien que amb el 10% no se’ns acceptaria. Amb això vull dir que facis el que facis sempre hi ha d’haver una veu a Andorra... Però a més van dir que no seríem capaços de firmar acords d’aquest tipus. Puc entendre que no s’hi estigui d’acord i segurament haurem de fer molta més pedagogia, sobretot en aquests moments en què s’articulen una mena de plataformes que vull pensar que només estan en contra del Govern pel tema de l’IRPF, però que penso que van més lluny que tot això.

Vostè sempre ha alertat sobre un sector immobilista que s’oposa a les reformes...
Puc entendre que hi hagi gent que no comparteixi la política que està tirant endavant el Govern, i crec que com a cap de Govern n’he de prendre nota, però això no m’ha de fer canviar el full de ruta. He de ser absolutament respectuós amb els que puguin estar en contra d’aquest impost, però si al darrere hi ha també altres coses, aleshores el problema no és només un tema de l’IRPF.

La reforma de la Llei de la CASS és només una “reformeta” i que el que es busca és retallar?
Aquí no ha vingut un Govern a retallar, sinó a racionalitzar. Es tracta d’acabar amb alguns abusos i que hi hagi un control en la qüestió de les baixes, amb l’ajuda que hem rebut de França. I no entenc que això sigui retallar drets. Nosaltres no hem parlat mai d’un equilibri zero, sinó d’arribar a una cosa raonable perquè també pesa sobre el pressupost de l’Estat. S’ha explicat, dient la veritat, com està la branca de jubilació quan podríem haver fet com un Govern anterior, que no va analitzar en profunditat quina era la situació. Per tant, el que està fent el Govern, més enllà de tenir la responsabilitat legal d’equilibrar la branca general, és responsabilitzar-nos que les reserves seran suficients. Com a mínim, ara els partits de l’oposició també s’han adonat que el problema existeix, cosa que no van fer a la darrera campanya electoral.

¿Però no es podria haver anat més enllà en aquesta reforma?
És una reforma perquè les pensions es puguin garantir per a les generacions futures. És veritat que la situació econòmica fa que no s’hagin pogut incrementar les cotitzacions, però també diem que quan les coses vagin millor s’hauran d’apujar, i això és una cosa que sap tothom. El que hem de fer és que els números es puguin sostenir des d’un punt de vista de l’Estat i si tothom vol fer alarmisme, doncs que ho faci... Quan fem el debat veurem quins són els arguments de l’oposició perquè, com he dit, durant molt de temps van negar que hi hagués un problema pel que fa a les pensions. De la mateixa manera, també s’ha de ressaltar que serem el primer Govern a posar un fre a algunes pensions que són molt altes.

¿S’haurà de modificar de nou la Llei de la CASS en la propera legislatura?
És un debat que també s’haurà d’abordar en la propera legislatura. Encara que estiguéssim en ple creixement no es podria sostenir el sistema perquè tenim unes prestacions similars a les que hi ha arreu d’Europa, pel que fa a la branca de jubilació, però cotitzant la meitat. Amb això vull dir que les cotitzacions hauran de créixer progressivament.

¿Què pot aportar la instal·lació d’un casino al país?
Tindrem una llei del joc moderna, competitiva, transparent i amb totes les garanties perquè el joc té els seus pros i contres. Crec que la llei pot estar a tràmit a finals d’aquesta sessió parlamentària perquè es voti en aquesta legislatura. Això també  serà un abans i un després de l’arribada d’aquest Govern i també sabrem si l’oposició hi està o no a favor, perquè això tampoc ho tinc gaire clar.  

¿L’obertura econòmica està donant els fruits esperats?
Moltes de les obertures noves són gràcies a l’obertura econòmica i, per tant, ens hauríem de preguntar si no l’haguéssim fet on estaríem. Ara, és veritat que els convenis de doble imposició donaran més garantia jurídica. El que és clar és que Andorra desperta molt interès, malgrat que potser ens hauria  agradat que haguéssim vist coses més concretes i sobretot molt més simbòliques, però crec que al llarg d’aquesta legislatura les tindrem.