Aprovat el text de seguretat pública amb el ‘no’ del PS, Liberals i SDP

Amb els vots favorables de la majoria demòcrata, els consellers generals d’Unió Laurediana-Independents de la Massana i la parlamentària independent, Sílvia Bonet, el Consell General va aprovar la Llei qualificada de seguretat pública, que com va explicar el titular d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, recopila en un únic text tota la legislació vigent en relació a les conductes que tenen incidència en la seguretat pública.

El ministre va destacar que més enllà de la tipificació d’aquestes conductes, l’establiment de les sancions corresponents i la creació d’un procediment sancionador àgil i eficaç però a la vegada garantista amb els drets dels ciutadans, el text inclou també la regulació de qüestions com els drets a reunió i manifestació, la identificació de persones i la videovigilància, que fins ara es trobaven sense empara legal.

Precisament, la regulació d’aquests aspectes és el que va provocar més recels entre l’oposició, especialment entre els consellers del PS, L’A i SDP, que van votar en contra del text.

El socialdemòcrata Gerard Alís, que va veure com la majoria demòcrata i els tres consellers liberals tombaven la reserva d’esmena que pretenia sancionar els menors d’edat que consumissin alcohol o drogues al carrer amb mesures reeducatives i no amb una sanció econòmica que “acabaran pagant les famílies”, va lamentar que amb la regulació del dret de manifestació es busqui més “el no dret” que la garantia d’aquest. I és que pel conseller general del Partit Socialdemòcrata, les disposicions quant a la comunicació de les manifestacions, entre 8 i 45 dies abans,  o les exigències de possibles responsabilitats als organitzadors de les mateixes, fan que “a la pràctica gairebé s’impedeix el dret de manifestació”.

Espot va defensar que el text sí que permet garantir el dret de manifestació a la vegada que compleix amb les disposicions de la Carta Magna en el sentit que aquest “no pot afectar la lliure circulació ni de persones ni de béns”.

El parlamentari de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, va defensar la necessitat d’aquesta llei, si bé va criticar que “és incompleta i precipitada”. Així mateix, i en el cas concret de la videovigilància, Naudi va lamentar que es “doni als comuns potestats que no els toquen”, i va advertir que tal com està el text es pot donar un “retrocés de les llibertats individuals de la persona”. Espot va negar rotundament aquest aspecte, així com també que es “doni més atribucions als comuns”.

Des del grup liberal, la consellera general Judith Pallarés, que va recordar que la “seguretat és un dels béns més preuats del país”, va incidir que aquest text s’hauria d’haver acompanyat també per altres tres “anunciats pel Govern” com són el de protecció civil, el relatiu a la de seguretat privada i el d’alarma i emergència per completar la regulació referent a la seguretat pública. 

Així mateix, la parlamentària va lamentar que el text passés de puntetes per la regulació de les armes de foc i explosius i que ho deixés tot per a un reglament posterior que “ni tan sols  s’ha començat a redactar”. En aquest sentit, Pallarés va considerar que hauria estat millor regular aquesta qüestió amb una llei pròpia, un aspecte que Espot va considerar gairebé impossible en tractar-se d’un tema molt tècnic i molt canviant, que fa que “fer-ho per reglament sigui la millor manera”.