Comença avui a l’Audiència Nacional el judici oral pel cas Efial, la suposada trama corrupta d’adjudicació fraudulenta de contractes públics municipals i cobrament de comissions al voltant de la consultora del mateix nom. La branca catalana del cas inclou vuit consistoris, amb tres exbatlles de CDC acusats, i un forat econòmic de 8,7 milions d’euros. Gairebé una vintena de persones estan acusades de presumptes delictes de prevaricació administrativa i malversació de cabals públics per un suposat frau de més de vuit milions d’euros.

Més de deu anys després de l’operació Térmyca de la Guàrdia Civil, que es va saldar amb onze detinguts, en aquesta primera jornada del judici es tractaran, a la seu de l’Audiència Nacional del carrer de Génova de Madrid, les qüestions prèvies, mentre que dimarts i dimecres declararan els policies responsables de la investigació. Finalitzada la jornada de dijous 1 d’octubre, les sessions es reprendran amb les declaracions dels testimonis entre el 13 i el 15 d’octubre. L’últim tram previst del judici serà del 26 al 29 d’octubre, a la seu de San Fernando de Henares.

Considerat una de les derivades de l’anomenat cas 3%, que investigava el suposat finançament il·legal de CDC, el cas Efial va esclatar després que la investigació policial i judicial resseguís el fil obert per l’entramat de corrupció denunciat originàriament a l’Ajuntament de Torredembarra. Abans d’aquest procediment, l’Audiència Nacional ja havia jutjat, fa dos anys, els quinze acusats de pràctiques similars amb la mateixa consultora en set municipis de la Comunitat de Madrid, i els havia absolt, tot i que molts havien reconegut els fets.

A Catalunya, els tentacles de la trama haurien actuat principalment a l’Ametlla de Mar (consistori que xifra en més de 4 milions d’euros els recursos públics defraudats), Ascó (2 milions d’euros), Tortosa (1,6 milions), la mateixa Torredembarra (410.000 euros) i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (200.000 euros). També, però amb imports força inferiors, a Llinars del Vallès, la Seu d’Urgell i Masquefa.

Segons el relat de la Fiscalia Anticorrupció, la consultora que dona nom al cas aterrava als municipis assumint de forma externalitzada funcions de gestió i adjudicació de recursos públics pròpies dels consistoris. Ho feia, principalment, mitjançant la creació d’una figura instrumental i «fictícia» d’entitat pública empresarial, sense una activitat específica pròpia, a través de la qual es desviaven recursos municipals que eren gestionats com si fossin fons privats per dur a terme les tasques encarregades.

L’objectiu era eludir la intervenció i la fiscalització, tant jurídica com econòmica, dels secretaris i interventors. Funcionava, segons van concloure els investigadors en bona part dels casos, sense cap contracte que emparés la relació jurídica amb els consistoris i vulnerant la legislació en matèria de contractació.

Sempre segons la Fiscalia, se la contractava tot i que els consistoris ja comptaven amb personal capacitat per efectuar aquestes tasques. En l’esquema també s’hi inclouen professionals no relacionats amb la consultora que emetien informes ad hoc per donar aparença de legalitat als tràmits, amb l’objectiu d’obtenir un benefici econòmic. Així doncs, dins de la llista d’encausats, a banda dels exalcaldes, exregidors i directius de la consultora, apareixen advocats, tècnics, testaferros o familiars, entre d’altres.

L’exalcalde insisteix que no hi ha ningú investigat del consistori pel cas, ni tècnic ni polític

L’exalcalde Batalla puntualitzava ahir, en declaracions al Bondia, que “en tot cas, ni l’Ajuntament de la Seu ni cap persona de l’Ajuntament de la Seu, ni polític ni cap tècnic, no ha estat mai ni està investigat en aquesta causa”.  Puntualitzava també que “ja vam explicar en el seu moment (i es pot consultar a l’hemeroteca) que tots els contractes van ser per feines necessàries per l’Ajuntament i que es van realitzar” i concloïa que “un informe oficial del secretari i de la interventora municipal del moment, així ho va  acreditar”. Al seu moment, el ple de la corporació havia exigit la cancel·lació dels contractes amb Efial.