L'acord relatiu a la gestió de fronteres amb la Unió Europea (UE) ja s'ha tancat, i amb un resultat "molt satisfactori" per Andorra, doncs permet "mantenir l'statu quo", amb controls aleatoris i no sistemàtics a les nostres fronteres. Així ho ha exposat el cap de Govern, Xavier Espot, que ha comparegut acompanyat de la ministra d'Afers Exteriors, Imma Tor, i el secretari d'Estat per a les Relacions amb la Unió Europea Landry Riba.

Era pel que s'havia estat treballant des de l'inici, des de l'aprovació del reglament Entry Exit System (EES) per part de la UE -recordem que hauria d'entrar en vigor el proper 10 d'abril-, i "avui ja podem assegurar" que a cap de les fronteres es preveuen controls a tots els vehicles que vulguin entrar o sortir, la qual cosa suposaria "un perjudici enorme pel país", ha destacat Espot, que ha aprofitat per subratllar que amb aquest acord també s'amplien els drets de circulació dins l'espai Schengen dels andorrans i residents nacionals de tercers estats sense necessitat de registre o controls EES o ETIAS (Sistema Europeu d'Informació i Autorització de Viatges, en les sigles en anglès). 

Per poder mantenir l'statu quo i els controls aleatoris, l'estada de turisme de nacionals de països tercers a Andorra computarà dins dels teminis d'estada a Schengen, és a dir, "a efectes de càlcul, serà com si no haguessin sortit de Schengen", ha exposat Riba. Recordem que els nacionals d'estats tercers poden viatjar per l'espai Schengen durant un màxim de tres mesos en mig any. I perquè l'ampliació dels drets de circulació dins de Schengen a tots els residents al Principat "s'afegirà un nivell més de control" , ha explicat el cap de Govern, que anirà a càrrec de les autoritats de l'espai Schengen a l'hora de donar un autorització de residència. És a dir, a part dels tràmits i controls que s'han de superar avui dia, també es farà una verificació per part de les autoritats europees de que no hi ha cap alerta associada a la persona ni és considerada una amenaça per a l'ordre públic, la seguretat interior, la salut pública o les relacions internacionals.

Com funcionarà?
Cal encara acabar de negociar amb Espanya i França els elements operatius d'aquest nou acord, i també caldrà modificar la Llei qualificada d'immigració, però a grans trets, quan es rebi una sol·licitud per part d'un nacional d'un país tercer per obtenir un nou permís de residència, o renovar-lo, després de fer les enquestes habituals internes es demanarà a França o Espanya una avaluació de seguretat. Aquests tindran un termini de 28 dies, ampliable en 14 més, per verificar si hi ha alguna alerta o amenaça. Si no és el cas, s'atorgarà el permís de residència, que tindrà un nou format i adquirirà el format Schengen, que permetrà la circulació per tot l'espai. Si del contrari s'aixeca una amenaça, es denegarà el permís de residència, i si hi ha una alerta -normalment són qüestions de caràcter administratiu, com que s'ha superat el temps d'estada màxim en espai Schengen- es podrà atorgar el permís de residència, però caldrà gestionar prop de l'estat emissor de l'alerta la seva possible retirada per poder circular pel territori Schengen. 

També caldrà revisar les autoritzacions en vigor i passar aquest nou nivell de control. I fins i tot es pot donar el cas que s'hagi de retirar el permís de residència, si consten com amenaça dins el sistema europeu, encara que "seran els menors dels casos", ha afirmat el secretari d'Estat.

De la mateixa manera que encara s'està negociant amb els veïns els elements operatius, manca també la firma i posterior ratificació per part de la UE i d'Andorra per arribar a la seva aplicació plena. No serà un any, però sí que caldran "uns pocs mesos abans que això pugui estar operatiu", ha manifestat Riba. Però sí que a partir del 10 d'abril s'aplicarà provisionalment de forma parcial, per dir-ho d'alguna manera, mantenint sense canvis la gestió de les fronteres. I tot això, segons ha destacat Espot, "no és fruit de la casualitat", sinó que va "intimament" lligat a l'acord d'associació.

"Qüestió de setmanes que s'acabi desllodrigant" l'associació
És "qüestió de setmanes que s'acabi desllodrigant" la situació sobre l'acord d'associació al Consell de la Unió Europea, ha manifestat Espot, que ha recordat que cal unanimitat dels estats membres per decidir si es tracta d'un acord que només necessita l'aprovació de la pròpia UE o si requereix la de tots els parlaments nacionals. Segons ha apuntat el cap de Govern, la unanimitat difícilment caurà del cantó UE only, i cal recordar que això també respon a qüestions "que ens transcendeixen", que fan part de la política pròpia de cada Estat, també amb relació a d'altres acords als que vulguin arribar.