El Govern ha autoritzat 5.057 reagrupaments familiars entre el 2022 i el que portem d’aquest any. Per nacionalitats, els espanyols són els més nombrosos. Les dades són la resposta de la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, a la bateria de preguntes formulada el passat mes d’abril per la presidenta i consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata, Susanna Vela. 

En el seu escrit sol·licitava que les xifres estiguessin desglossades segons diversos criteris, com ara la composició de les famílies reagrupades, la nacionalitat d’origen i el sector econòmic o l’activitat laboral de la persona que promou el reagrupament.

Així, Molné detalla que l’evolució de les peticions concedides, que van ser 1.063 (any 2022), 1.167 (2023), 1.203 (2024), 1.273 (2025) i 351 (aquest 2026). En total se’n van demanar 5.364 i se’n van autoritzar 5.057.

Pel que  fa a aquest any i en l’apartat de la nacionalitat de les persones que sol·liciten un reagrupament, els primers són els espanyols, amb 122, seguits dels francesos (64) i dels andorrans (27).

L'anàlisi de les dades ha de permetre analitzar amb més profunditat les dinàmiques migratòries vinculades al mercat laboral del país. D'aquesta manera, es constata que el sector econòmic de les persones que demanen una autorització per reagrupament és el de les llars que ocupen personal domèstic, on la tendència s'ha mantingut en el període que va dels anys 2022 al 2026,  on s'han sol·licitat respectivament 453, 508, 562, 593 i 195 reagrupaments.  A continuació hi ha el sector de la construcció (29, aquest any) i l'hoteleria (25, el 2026). Més per sota es troben les que es dediquen al comerç (12, el 2026)l’any passat), a altres activitats empresarials (9) o activitats sanitàries o veterinàries (7). 

De totes les dades facilitades es conclou que l’enduriment dels requisits per poder fer el reagrupament familiar ha alentit lleugerament l’increment de sol·licituds i d’atorgaments. L’any passat,  per exemple, es va registrar un increment del 5,8% pel que fa a les peticions concedides pel Govern amb les 1.383 abans esmentades.

També s'observa un augment de demandes de ciutadans procedents de l'Amèrica del sud (peruans, argentins i colombians).  El conjunt de les dades ha de servir per poder avaluar l’impacte i l’evolució d’aquesta figura administrativa, així com per analitzar la seva relació amb la realitat econòmica i social del país. 
Per altra banda, cal recordar que l’enduriment dels criteris econòmics per al reagrupament familiar impulsat des del Govern aquesta legislatura és directament contrari a algun dels punts de l’article 19 de la Carta Social Europea, que parla dels “drets dels treballadors migrants i de les seves famílies a una protecció adequada”. L’apartat sis estableix obertament que cal “facilitar en la mesura del possible el reagrupament de la família del treballador estranger a qui s’hagi autoritzat a establir-se dins del territori”.