No donaven ni partit del MoraBanc ni de l’FC Andorra, és clar, però la pantalla gegant instal·lada al Comú d’Encamp per seguir les dades de participació ha estat un dels punts d’atracció durant la jornada electoral d’ahir a la parròquia, talment com si d’un tòtem barrejat amb oracle es tractés, sobretot a partir de dos quarts d’11 del matí, quan la cosa s'ha començat a animar, i molt, pel que fa a l’afluència d’electors. I és que molts dels votants, interventors, com ara el conseller David Rios del PS, i companys de professió s’hi acostaven per comentar i comparar i fer tot tipus d’especulacions entorn les dades que anaven apareixent. I és que la tenien tant a l’abast... Amb el ratolí a disposició... Unes dades, per cert, que durant el matí han anat variant en sentit ascendent i han encés les esperances de canvi per a alguns que apel·laven a aquella dita segons la qual la participació elevada afavoreix l’esquerra. Es compliria? 

Experiència i joventut
Un honorable excònsol d’Encamp, Miquel Alís, que ara s’ho mira tot “una mica de lluny, no de forma activa”, augurava que depenia molt de la participació i dels vots en blanc: a nivell parroquial “si hi ha poc vot en blanc i molta participació guanya un i si hi ha molt vot en blanc i poca participació, l’altre”. Segons recordava, el sistema electoral que tenim a les parròquies és molt complicat, i sobretot en algunes, on la cosa pot estar molt ajustada. A més, enguany hi ha partits nous. Quins electors del PS o de Demòcrates van cap a aquestes noves formacions? No se sap ben bé. I aquesta era per a ell la pregunta clau. Passés el que passés per a ell l’important i il·lusionant és veure tanta gent aplegada per participar: “veus que tothom arriba a casa comuna i és maco”. 

La mar d’il·lusionats també estaven dos dels joves que votaven ahir per primera vegada. Es tracta d’una “sensació important per decidir sobre el futur del país”. “De pel·lícula”, així qualificava la jove jugadora de la FAF, Lucia Culleres, el fet d’haver pogut accedir per primera vegada a la sala preparada per poder votar i sobre la qual sempre havia tingut cert respecte perquè tot i que havia vingut molts cops acompanyant la família, “no hi havia entrat mai”. És la primera vegada, a més, que havia estat dialogant de política amb les companyes. De tota manera ho tenia clar: “Ho hem estat parlant fins a l’últim moment però sempre he tingut al cap el mateix nom”. 

Però és clar, l’anar amunt i avall de les dades venia donat per l’ingent vot judicial, que en el cas encampadà es multiplicava per dos, el d’Encamp i el del Pas de la Casa, que eren menys, això sí, d’una seixantena. Així és que des de quarts de set del matí, al Comú feien feina de la bona per comptabilitzar aquest vot anticipat, de manera que fins a dos quarts de deu els sobres no arribaven als dos espais habilitats al vestíbul com a sales per a la votació. La cònsol major, Laura Mas, feia certament cara de cansada. Però tothom o pràcticament tothom al Comú (es comentava que faltava algun dels interventors) estava al peu del canó per rebre els votants i indicar-los on s’havien d’adreçar. 

‘Canvi’ o ‘confiança’
Passats dos quarts d’11 exercien el  dret a vot les candidates a la llista territorial del PS + Agrupament encampadà, Marta Pujol i Susagna Venable. Pujol ho feia acompanyada de la seva filla i després de seguir el ritual de l’entrada i ficar-se a la cabina, per preparar el vot, el va dipositar, tot esperant que “el canvi” es fes realitat després del treball de camp que havien  fet durant els dies de campanya parlant molt de tu a tu amb la gent, destacava. A continuació, passades les 11, votaven els membres de la llista nacional i territorial de Demòcrates. Els candidats territorials, Jordi Torres i Maria Martisella, ho feien amb la família. I també Torres aprofitava per colar el lema de campanya: confiança.

També el director de l’Institut de l’Habitatge, Josep Maria Pla, votava a Encamp. Li hauran xiulat les orelles aquests dies tant parlar de la problemàtica?