El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Gerard Cadena, ha dit avui que les empreses del país mostren cada vegada una actitud més favorable cap a l'acord d'associació amb la Unió Europea (UE).
Les patronals, els col·legis professionals, la Cambra i els sindicats s'han adherit avui en qualitat d’observadors al pacte d’Estat sobre la UE. Cadena ha explicat que el sector econòmic veu necessari l’acostament amb Europa, sobretot després que s’hagi vist l’impacte que podria tenir el sistema de control de fronteres (entry/exit) si Brussel·les l’apliqués a Andorra com a país tercer, ja que segons ell, “l’aplicació estricta del règim de país tercer perjudicaria molt l'economia”.
Sobre la relació amb les empreses ha manifestat que "constatem un canvi progressiu que es van fent càrrec del que és l'acord d'associació", per destacar la necessitat de mantenir una relació estreta amb els països veïns (França i Espanya) i amb Europa, tenint en compte les particularitats geogràfiques d'Andorra. "No tenim sortida al mar, no tenim sortida a l'aire i tenim només dues nacions veïnes. Per tant, són elles les que ens condicionen una mica el que hem de fer".
Preguntat sobre els resultats de l'enquesta sobre l'acord d'associació que es va donar a conèixer aquesta setmana, on quedava palès que la ciutadania encara es posiciona en contra de l'adhesió al mercat europeu, el president de la CEA ha considerat que una de les causes d'aquesta situació és la manca d'una comunicació prou efectiva sobre el contingut real de l'acord i les seves conseqüències. Ha opinat en la mateixa línia que el secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, que ha dit que cal replantejar l'estratègia comunicativa i fer arribar a la població una informació més clara sobre els avantatges i inconvenients de l'encaix amb la UE.
Segons ha indicat, també és important donar a conèixer la visió del teixit empresarial, que amb el pas del temps ha anat mostrant més predisposició cap a l'acord tot recordant que en un primer moment hi havia molta oposició.
D'altra banda, a la reunió d'avui no hi ha hagut avenços, entre altres coses per la posició de bloqueig que manté Bulgària. El cap de Govern, Xavier Espot, ha explicat que fins i tot el president francès i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, ha intervingut per mirar que es desbloquegi la qüestió. I ha admès que per molt que la posició búlgara es mantingui és “molt difícil” que es pugui segregar Andorra del dossier conjunt amb San Marino.
Segons el cap de Govern, el bloqueig no respon a cap objecció relacionada amb el contingut de l'acord d'associació, sinó a una situació política específica del país. "Bulgària va demanar que es tragués de l'ordre del dia perquè no podien encara validar la decisió de signatura, per tant està a l'ordre del dia del proper Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (Coreper) i estem una mica en espera de què farà Bulgària, i jo el que espero és que al final es retin a l'evidència i no bloquegin un acord d'associació per una qüestió molt particular i que a més a més està judicialitzada", ha manifestat el cap de Govern.
Malgrat això, s'ha mostrat optimista respecte a una resolució imminent de la situació. "És qüestió de poc temps", ha assegurat, afegint que la constitució del nou executiu búlgar hauria de contribuir a desbloquejar el dossier. "A partir del moment en què es posi en marxa el nou govern, jo crec que tot això es desllorigarà ràpidament".
Acord mixt
Espot també ha anunciat que l'acord torna a figurar a l'ordre del dia de la pròxima reunió del Coreper, prevista per al 10 de juny, tot i que ha admès que l'experiència dels darrers mesos obliga a actuar amb prudència i evitar fixar terminis concrets. Ha reiterat que l'acord serà mixt. Això vol dir que el text, a més de l’aprovació pel Parlament Europeu, haurà de ser ratificat per part dels legislatius dels vint-i-set estats membres. Com que alguns estats tenen dues cambres i d’altres diversos parlaments amb competències sobre aquest tipus d’acords a Bèlgica, el text hauria de passar per sis cambres parlamentàries, el nombre total de legislatius que s’haurien de pronunciar seria de 42.
