Des de l'Agència Nacional de Ciberseguretat (ANC-AD) s'ha anat constatant els últims  anys un "increment significatiu" dels ciberatacs, però darrerament s'ha pogut detectar també que els ciberdelinqüents "estan intentant utilitzant IP andorranes per portar a terme l'atac".

Si més no, així ho ha explicat el ministre de Funció Pública i Transformació Digital, Marc Rossell, en el transcurs de la seva compareixença, i en manifestacions posteriors, davant la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals, on ha fet el punt de l'estat de l'Estratègia de transformació digital 2030 i del Programa de transformació digital 2024-2027. "Fins ara havíem detectat que venien de fora i ara s'ha detectat algun atac que ve directament amb IP del territori andorrà", ha assegurat Rossell, que ha admès que aquest fet pot no fer saltar les alertes, ja que es pot semblar que "no és un atac".

En aquesta línia, el ministre, que responent a una pregunta d'un parlamentari ha deixat clar que Andorra no per la seva dimensió està menys exposada a rebre ciberatacs que els països de l'entorn, ha remarcat que els ciberdelinqüents cada vegada més utilitzen la Intel·ligència Artificial i altres "mecanismes tecnològics per a les seves finalitats i poder passar així aquestes barreres de control que són automàtiques". Per això ha incidit també en la importància d'utilitzar també la IA "per ser més resilients" i ha apuntat que en aquesta línia "estem treballant amb els diferents actors".

L'ANC-AD va gestionar l'exercici passat fins a 1.624 incidents, gairebé un centenar més respecte dels 1.537 que es van comptabilitzar el 2024, i s'estima que uns 5.000 dispositius, siguin d'empreses o de particulars, es van veure afectats, unes dades que el ministre ha dit que cal "prendre amb precaució", ja que tot i que la Llei de ciberseguretat obliga les empreses essencials a comunicar a l'ANC-AD les incidències que puguin tenir, pot "haver-hi altres empreses o actors que puguin estar afectats o tinguin les seves dades".

"És evident que com hi ha més atacs hi ha més dades agafades als diferents actors i s'ha de ser molt més prudent, i en aquest sentit, l'ANC-AD té un paper clau a informar la ciutadania, a acompanyar les empreses del sector per ser cada cop més resilients", ha remarcat Rossell, que ha incidit també en "la quantitat d'informació o credencials que puguin circular de forma il·lícita per la xarxa", ja que "com més en circula més vulnerables som, siguin entitats o persones".

D'altra banda, el ministre ha repassat el grau d'avançament de l'Estratègia digital 2030, així com del pla que l'acompanya, des dels quatre eixos que la conformen com són Administració Pública, empreses, infraestructures tecnològiques i ciutadania i drets digitals. El ministre, que ha recordat que un de cada dos tràmits ja es fan des de la seu electrònica, ha "celebrat" que una de cada quatre persones disposi ja de la cartera digital, una dada que ha considerat "rellevant" i que set de cada deu comptin amb l'aplicació Andorra Salut.

Rossell, que ha destacat l'increment de tràmits que es poden fer en línia (el 80% del total) així com el fet que s'hagi reduït en un 30% el nombre de dades que es demanen a cada sol·licitud, ha celebrat també la cada vegada "major maduresa digital" de les empreses.

De cara als reptes per a aquest any, el ministre, que ha avançat que es treballa per poder posar a disposició dels treballadors públics una eina d'intel·ligència artificial (tipus Copilot) de cara al 2027 sense descartar la implantació de solucions concretes per a algun departament determinat, ha destacat la necessitat de continuar simplificant tràmits i augmentar el nivell de tramitació en línia. 

Digitalitzat els tràmits d'immigració, la gran aposta

La digitalització de la tramitació d'Immigració és la gran aposta  del ministeri de Funció Pública i Transformació Digital per a aquest exercici. I és que aquest departament "no estava digitalitzat i s'ha de començar de zero", com ha apuntat Rossell, que ha avançat que també es vol avançar en la digitalització de tot allò relacionat amb els vehicles, on "hi ha una volumetria molt important".

La digitalització dels tràmits d'Immigració evitarà desplaçaments, a excepció, com ja passa ara, d'aquells que requereixen la presència física, com per exemple recollir el passaport, fet que permetrà reduir les cues que es formen en determinades èpoques de l'any.

"Quan es faci la prova pilot, si tot funciona bé es podran implementar tots els tràmits; si cal fer ajustos, alguns s’incorporaran més endavant", ha destacat el ministre, que ha reiterat l'objectiu que aquests tràmits es puguin fer ja aquest any.
 
A més, Rossell ha remarcat que aquesta iniciativa va estretament lligada amb el projecte de contractació en origen, ja que permetrà posar en contacte empreses i treballadors des del país d’origen i avançar part dels tràmits de manera telemàtica, incloent-hi la verificació prèvia de documentació. I és que com algunes comprovacions ja les fan les autoritats del país d'origen es facilitaran i agilitzaran les càrregues administratives un cop la persona arribi aquí.