La Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (Lgotu), coneguda com a llei del sol, introduirà "un sistema de quotes urbanístiques, com un instrument transitori sense que esdevingui una mesura de planificació, destinat a promoure un creixement urbanístic més equilibrat i sostingut en el temps". Així ho han explicat avui Jordi Casadevall i Gemma Riba, president i vicepresidenta de la Comissió d'estudi per assegurar el creixement sostenible, en la presentació del dictamen final de la comissió, aprovat amb el consens de tots els grups parlamentaris després de tretze mesos de treball, en els quals s'han portat a terme 26 reunions i 12 compareixences públiques per escoltar tots els agents implicats.

Aquesta proposta és una de les que s'inclou en les 18 conclusions resultants de l'anàlisi de fins a 26 mesures i accions, conclusions que són les que "haurien de guiar el treball de l'elaboració de la modificació de la Lgotu" tal com ha apuntat Casadevall. A l'espera de com es pugui plasmar al text, on caldrà definir com es desenvolupen aquestes quotes, la seva tipologia (d'urbanització o construcció), els criteris a que obeeixen i quina administració les ha de determinar (Govern i comuns o únicament comuns), si que el dictamen conclou que el sistema "hauria de permetre adequar les quotes a diferents períodes i contextos, tenint en compte la capacitat del territori i les necessitats socials i ambientals, amb l'objectiu de garantir un desenvolupament urbanístic equilibrat, sostenible i sostingut en el temps". 

El document, on es planteja també el reforç dels instruments de planificació supracomunal en l'àmbit urbanístic i s'aposta per potenciar l'ús efectiu de les directrius d'ordenació, es proposa incloure a la llei els drets de tempteig i retracte a favor del Govern i dels comuns en les transaccions immobiliàries com una eina d'intervenció pública que permetri a les administracions tenir preferència en l'adquisició de béns immobles per raons d'interès públic degudament justificades. En aquest sentit, Casadevall ha destacat que aquests drets "haurien de quedar molt ben acotats, molt ben parametrats i, evidentment, sotmesos a un control previ, inclús un control a posteriori per part d'òrgans jurisdiccionals".

Així mateix, i tenint en compte les dificultats per trobar emplaçaments per abocar terres, es preveu que es puguin incorporar mesures per reduir i regular el moviment de terres i les excavacions, establint criteris, objectius o límits clars en funció de la naturalesa del sòl, el pendent del terreny i l'impacte paisatgístic, amb la finalitat de minimitzar l'alteració del medi i la generació de terres de desmunt, a la vegada que per preservar l'estabilitat del territori i reforçar una urbanització més sostenible.

D'altra banda, també es planteja adequar els sistemes viaris en funció de les característiques de cada zona. I és que la xarxa viària “ha de ser coherent amb els usos del sòl i la intensitat de l’activitat”, tal com ha remarcat Riba, per qui “urbanisme i mobilitat han d’anar de la mà”, per garantir funcionalitat i seguretat.

El dictamen, on s'aposta per promoure el desenvolupament d’un model d’edificabilitat decreixent a partir dels nuclis urbans, per “racionalitzar el creixement i optimitzar la provisió d’infraestructures públiques”, fa referència també a la protecció del sòl d’ús agrícola i es planteja el desenvolupament de la garantia d’aprofitament urbanístic específica, per protegir l’activitat ramadera i agrícola, “essencial per la nostra identitat i cohesió del territori”.

En el treball, de caire "purament tècnic" i on no es respon la pregunta "fins on podem créixer o on volem créixer" com ha deixat clar Casadevall, s'aposta també pel desenvolupament d’un model d’edificabilitat decreixent a partir dels nuclis urbans, per “racionalitzar el creixement i optimitzar la provisió d’infraestructures públiques”.

Entre les conclusions destaca també la relativa als estudis de capacitat de càrrega màxima, en què es demana que s’elaborin i s’actualitzin de manera periòdica, en coordinació entre totes les administracions, per tal d’orientar el creixement urbanístic parroquial amb els límits objectius dels recursos naturals del país.

El dictamen inclou també altres conclusions més tècniques, com per exemple la relativa a la necessitat d'homogeneïtzar les nomenclatures dels POUP per tal de garantir una lectura comuna i coherent d'aquests instruments, la d'optimitzar,  centralitzar i sistematitzar el procés d'obtenció de dades en matèria d'urbanisme o la de revisar els terminis de revisió dels POUP, homogeneïtzar els terminis aplicables a les llicències urbanístiques, clarificar el règim de caducitat dins la Lgotu i estudiar el règim del silenci administratiu.

També s'incideix en l'ús de materials i tipologies constructives autòctones, en la coordinació de les polítiques d'habitatge i en la coherència dels POUP amb els compromisos internacionals adquirits.


El 19 de març, al ple

Un cop elaborat el dictamen de la Comissió d'estudi per analitzar les accions i mesures tècniques de l'ordinació del territori i urbanisme a implementar per assegurar un creixement urbanístic sostenible, s'obre ara una segona fase. De moment, el dictamen serà sotmès al ple del Consell General en la sessió prevista pel 19 de març. Posteriorment es procedirà a demanar la creació d'una comissió de legislatura de caràcter legislatiu per tal d'elaborar la proposició de llei de modificació de la llei del sòl.

Creixement desbocat

El treball de la Comissió d'estudi evidencia el creixement desbocat dels darrers anys. I és que segons recull el dictamen, amb dades facilitades per les corporacions parroquials, entre el 2019 i el 2024 es van autoritzar més d'1,5 milions de metres quadrats d'obra nova, és a dir més de 200.000 metres a l'any. D'aquest, prop del 20%, uns 300.000, encara no han iniciat les obres, i fins a un 40% del sostre autoritzat, més de 600.000 metres quadrats, no ha culminat a dia d'avui el procés constructiu. El 50% dels metres autoritzats són a la vall central.