El Consell General, amb l’aval dels grups de la majoria als quals es va sumar Andorra Endavant i el conseller general no adscrit, Víctor Pintos, ha donat llum verda al Marc pressupostari de l’Administració general per al mandat 2024-2027, després de rebutjar les esmenes a la totalitat presentades per Concòrdia i el grup socialdemòcrata, que han lamentat que el marc pressupostari no compleixi amb dos dels requeriments de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.

El president del grup de Concòrdia, Cerni Escalé, que ha retret al Govern que portés al ple el marc pressupostari després del debat a la totalitat del pressupost, ha incidit en la necessitat de modificar la llei per tal que el marc pressupostari la pugui complir, i ha recordat que alguna de les esmenes presentades al projecte de pressupost ja van en aquest sentit. Concretament, i a través d’una disposició final, en relació amb l’article referent al creixement de la despesa corrent, Concòrdia planteja que es vinculi a la despesa global i no al creixement del PIB, mentre que en el cas de l’article que limita el pes de la imposició directa en els ingressos de l’Estat al 40%, es proposa directament suprimir-lo.

Així mateix, Escalé ha criticat que cada any del mandat es preveu dèficit, fet que permet constatar que els ingressos corrents són insuficients per fer front a les despeses de l’Estat. I en aquest sentit, el parlamentari de Concòrdia ha incidit en la necessitat de reformar el marc fiscal per, sense tocar els actuals tipus del 10% de l’IS i l’IRPF, garantir que aquest s’acaba pagant ja que avui en dia “tenim un problema greu amb les exempcions”.

Des del grup socialdemòcrata, Susanna Vela, ha carregat contra les xifres del marc pressupostari, sobretot per les previsions de creixement del PIB que ha titllat de “no realistes” ja que tenint en compte que el país depèn del turisme de proximitat costa d’entendre que “es dupliqui el PIB espanyol i fins i tot es quadrupliqui el de França”. En aquesta línia Vela ha destacat que “o es tracta d’una previsió molt optimista o es confia molt créixer per la construcció”, un sector fonamental per al PIB.

Per la seva part, el titular de Finances, Ramon Lladós, ha defensat el marc pressupostari assegurant que les previsions, fetes a partir de les dades d’Estadística, sí que eren realistes i fins i tot “més prudents” que les previsions per Andorra del Fons Monetari Internacional.

Lladós, que ha dit a Escalé que la reforma de la llei de sostenibilitat de les finances és millor abordar-la amb els grups a la comissió legislativa perquè “necessita una reflexió serena” més que “fer-la a correcuita via pressupost”, ha defensat també els dèficits previstos, tots inferiors a l’1% del PIB, i ha recordat que una cosa és el pressupost i l’altra la liquidació final dels comptes, que els darrers anys sempre “ha estat millor”.

La majoria estudiarà un canvi legislatiu perquè l’AREB faciliti els comptes de BPA

Els grups de la majoria estudiaran la possibilitat de modificar la Llei de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) per tal que aquesta pugui lliurar els comptes al Tribunal de Comptes. Així s’hi ha compromès la consellera general demòcrata Meritxell López durant el debat i votació de les liquidacions de comptes del Consell General, dels òrgans que hi estan vinculats, del Tribunal Constitucional, de l’Administració general, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes, així com de les societats públiques participades per l’Administració corresponents a l’exercici 2021, votació que va comptar amb els vots en contra dels socialdemòcrates.

Així mateix, els grups han coincidit en la necessitat de modificar la Llei del Tribunal de Comptes per tal de dotar-lo de la potestat de sancionar aquelles administracions i entitats públiques que incompleixen de forma reiterada les seves recomanacions.

D’altra banda, el Consell General, en aquest cas per assentiment de tots els grups, ha aprovat la ratificació del conveni entre Andorra i Islàndia per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals. Malgrat donar-hi suport, des de Concòrdia, el conseller general Pol Bartolomé ha demanat “més rigor” en l’estratègia a seguir per teixir la xarxa de CDI, i s'ha demanat a qui beneficiarà aquest acord concret tenint en compte que en els darrers anys no s’ha registrat cap inversió estrangera al país per part d’Islàndia, no es coneix cap empresa andorrana que s’hagi instal·lat en aquest indret i tampoc hi ha cap resident islandès al Principat.

Per la seva part, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha demanat a Bartolomé tenir una visió a llarg termini i ha avançat l’inici imminent de negociacions amb alguns dels països esmentats pel parlamentari de Concòrdia, com Itàlia o Alemanya.

Vistiplau als canvis en la jubilació de batlles

Per assentiment de tots els grups, la cambra ha aprovat la modificació de la Llei qualificada de la justícia, un text que modifica el règim de jubilació de batlles i magistrats a la vegada que amplia als delictes contra el patrimoni els delictes majors, amb penes d’entre quatre i vuit anys de presó, que poden ser objecte d’una ordenança penal.

Quant al règim de jubilació, es rebaixa l’edat de jubilació als 65 anys en lloc dels 70 actuals, a la vegada que es manté l’opció d’estar actiu, si vol l’interessat i amb l’aval del Consell Superior de la Justícia, fins als 75 anys.