Stop Violències i Diversand, amb el suport de The Advocates for Human Rights i Women’s Link Worldwide, han treballat un informe per a l'examen periòdic universal de Nacions Unides sobre violències de gènere i drets de les persones LGTBIQ+ (EPU). Andorra serà revisada en el quart cicle de l’EPU, convocat pel Consell de Drets Humans de l’ONU al novembre. A l'agost Diversand i Stop Violències prendran part en les sessions prèvies a la revisió de Nacions Unides. En el document, fet públic al web de Stop Violències, les entitats suggereixen que es facin un seguit de recomanacions al Govern entre les quals la ja històrica que s'atenguin les recomanacions del comitè per a l'eliminació de la discriminació contra la dona (CEDAW) en matèria de violència de gènere i accés a l'avortament. També reclamen derogar l'article 108 del Codi Penal, "que criminalitza la interrupció voluntària de l'embaràs", en línia amb les prèvies recomanacions d'organismes internacionals de drets humans i el principi d'autonomia reproductiva de les dones.

Entrant al detall de l'informe, en violència de gènere demanen que es recomani establir tribunals especialitzats en violència de gènere "amb recursos adequats i personal degudament capacitat per tal de garantir una atenció efectiva, sensible al gènere i amb perspectiva de drets humans per a les víctimes".I també demanen protocols per garantir "diligència deguda en la investigació, l'enjudiciament i la sanció dels actes de violència de gènere contra les dones, garantint-ne l'accés efectiu, sense discriminació ni estigmatització, a serveis integrals d'atenció, protecció i reparació".

Protecció a les defensores dels drets humans

Pel que fa a les defensores dels drets humans, després de denunciar el cas d'Elisa Muxella, Vanessa Mendoza i Resma Punjabi, demanen adoptar totes les mesures necessàries, incloses legislatives, de reconeixement públic i reparació, per garantir la protecció de les defensores dels drets humans davant de la violència i l'estigmatització i també cessar qualsevol potencial assetjament judicial, represàlies i intimidació contra les defensores de drets humans, així com possibilitar, mitjançant autoanàlisi i reestructuració interna, el cessament de tota violència estructural i institucional envers la ciutadania. A més es reclama reparació integral a defensores com Vanessa Mendoza, incloent-hi "mesures de restitució, compensació i rehabilitació, així com accions públiques de reconeixement de la tasca de defensora".

També reclamen prendre mesures per protegir les dones d'Andorra contra la violència obstètrica mitjançant el desplegament i l'aplicació de lleis existents i/o creació de protocols i procediments perquè respectin els seus drets sexuals i reproductius i d'acord amb estàndards internacionals i desenvolupar campanyes d'informació específiques de sensibilització, així com adoptar intervencions dirigides a combatre la violència obstètrica.

Explotació sexual

Quant a l'explotació sexual, demanen reforçar els mecanismes de recerca, sanció i reparació, incloent-hi l'actuació proactiva de les autoritats davant indicis públics, amb enfocament de gènere i infància.

Així, també, recomanen que garantir que tota investigació sobre xarxes d'explotació sexual inclogui una perspectiva de protecció a víctimes, en particular nenes, adolescents i dones en situació de vulnerabilitat, evitant-ne la criminalització i assegurant l'accés a mesures de suport integral, confidencials i adequades al seu context. També creuen que cal revisar i harmonitzar la legislació penal i d'estrangeria per evitar la criminalització de dones migrants i racialitzades en situació de prostitució, especialment quan puguin ser víctimes de tràfic, explotació o coerció, tot assegurant un enfocament basat en els drets humans i la no-discriminació.

Igualment, creuen que cal adoptar protocols "clars i efectius" contra el tràfic i l'explotació sexual amb fins comercials; mesures legislatives i administratives específiques per protegir els drets de les dones migrants temporeres, incloent-hi protocols contra l'explotació laboral, la violència de gènere, amb perspectiva de gènere i interseccionalitat i que s'impulsin polítiques perquè l'Estat proveeixi mesures de reparació, a les víctimes de violència de gènere i sexual, així com d'agressions sexuals.

Drets de les persones LGTBIQ+

I en el cas del col·lectiu LGBTIQ+, volen que s'impulsin les mesures "necessàries" per prevenir i combatre la discriminació contra les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals, amb la redacció i la implementació de reglaments específics i vinculants i que s'intensifiquin els esforços per combatre la discriminació, els discursos d'odi i els delictes d'odi contra les persones LGBTIQ+, mitjançant l'adopció de protocols específics de protecció, marcs normatius integrals i mecanismes eficaços de prevenció i sanció, tant a escala pública com privada. A més, reclamen el decret que regula l'accés als tractaments d'afirmació de gènere i prendre mesures per implementar l'accés i la disponibilitat dels tractaments d'acord amb els principis d'autonomia corporal, consentiment informat i no patologització.

A l'últim, demanen implementar mesures, incloses mesures legislatives, per promoure i garantir l'accés a les tècniques de reproducció assistida humana a totes les dones, sense importar-ne la condició d'infertilitat o el seu estat civil.

Cal recordar que la darrera aportació de les entitats, i més concretament les paraules de la presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza, davant la Cedaw van ser motiu de polèmica i el Govern va optar per presentar-les a la fiscalia.