Es podria dir que Andorra jugava una partida de l’Oca amb el Vaticà i, quan ja gairebé tenia a tocar la solució per a la despenalització de l’avortament, va caure a la casella de la mort. I ara, tornem a començar? És el que sembla després que el nou Papa, Lleó XIV, afirmés davant el cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu que “rebutgem categòricament qualsevol pràctica que negui o exploti l’origen de la vida i el seu desenvolupament”.
Això era el 9 de gener, aleshores tot apuntava a una solució imminent, o això desprenien les manifestacions al respecte pronunciades per diferents membres del Govern, especialment per part del ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, que havia arribat a assegurar que al novembre (passat) ja hi hauria un text proposant la despenalització de l’avortament per a la dona (encara que després es va posposar sine die), i dues setmanes després de les declaracions del Papa, tot continua igual, congelat, i esperant que Andorra torni a llençar els daus per reprendre la partida: sigui des de la casella de sortida o des del punt avançat en què s’estava a la tardor. Des del Govern s’ha dit que continuen les negociacions. Si no anem equivocats, les últimes declaracions oficials eren del ministre portaveu, Guillem Casal, que després del Consell de Ministres del 14 de gener va afirmar que el diàleg continuava “obert i actiu”. El ministre encarregat de les Relacions Institucionals, Ladislau Baró, confirmava ahir extraoficialment que “no hi ha novetats de moment”.
Si el Govern no llença aviat els daus, en escasses sis o vuit setmanes, serà el Partit Socialdemòcrata qui forçarà algun moviment. Ja han avisat a l’executiu que, passat aquest termini, si no fa algun gest seran ells els que presentaran alguna iniciativa per esborrar del Codi Penal els articles que fan referència a l’avortament. Ho recordava ahir el president de la formació i conseller general, Pere Baró, que considera que és “una vergonya nacional” la imatge exterior com un dels pocs països on no es pugui avortar.
Des de la formació s’ha dit en reiterades vegades que cal tirar pel dret i promoure la modificació legislativa. I, encara que sigui en part, els donava la raó l’excopríncep episcopal, Joan Enric Vives, en una entrevista a la COPE aquest dissabte, en la que exposava que es pot fer la reforma legal i que el copríncep episcopal no la signi, com ja ha passat amb d’altres lleis polèmiques per a l’Església.
Des de Concòrdia sempre s’ha defensat el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, mentre que des dels grups de la majoria, Demòcrates i Ciutadans Compromesos, i també des de l’opositor Andorra Endavant, s’ha posat l’equilibri institucional i el coprincipat davant d’aquest dret.
A veure en quina casella ens faran caure ara els daus.
Nou examen sobre l’avortament, la primera quinzena de març
Encara no fa ni tres mesos que Andorra se sotmetia a l’examen periòdic universal sobre la situació dels drets humans al país a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, concretament el passat 6 de novembre, i una de les recomanacions més repetides pels diversos Estats va ser la de la despenalització de l’avortament. Doncs bé, durant la primera quinzena de març el Principat tornarà a ser examinat, però aquest cop pel Comitè de Drets Humans, una ONG que vetlla per l’acompliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, del qual Andorra és signatària. I la interrupció voluntària de l’embaràs i els drets sexuals i reproductius es tornaran a posar sobre la taula.
De fet, entre el llistat de qüestions prèvies del Comitè, es demana a Andorra informació sobre les mesures adoptades per modificar el marc jurídic que regula la interrupció de l’embaràs a fi de fer-lo compatible amb el Pacte subscrit. Concretament, es pregunta per les mesures adreçades a proporcionar un accés segur, legal i efectiu a l’avortament almenys quan la vida i la salut de la dona o la nena embarassada corrin perill, o quan tirar endavant aquest embaràs podria causar sofriments considerables a la dona o nena embarassada, especialment si l’embaràs és conseqüència d’una violació o incest, o si no és viable. També es demana per les iniciatives per eliminar les sancions penals per a les dones i les nenes que se sotmeten a un avortament, així com per als proveïdors de serveis mèdics. Igualment, es vol saber quines són les mesures adoptades per facilitar la disponibilitat i accessibilitat als serveis de salut sexual i reproductiva i l’accés a programes d’educació i sensibilització centrats en la importància de l’anticoncepció i dels drets en matèria de salut sexual i reproductiva.
Les respostes del Principat es recullen en un informe del passat mes d’abril i, és clar, són ja molt conegudes. A més de referir-se amb tots els ets i uts al Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD), es remet al teòric projecte de llei que permetrà avançar en la definició i aprofundiment dels drets de la dona, particularment en el que té a veure amb la interrupció voluntària de l’embaràs. Un projecte de llei que a hores d’ara sembla més aviat sine die. Caldrà veure si quan es faci l’examen al març el discurs oficial es manté o més aviat s’apunta en una altra direcció.
