L’agility és un esport que es practica per equips, binomis formats per un guia i un gos. És un esport molt explosiu, en el qual en un circuit de 200 metres el guia acompanya el seu gos a superar diferents obstacles. I amb aquest “crees un vincle molt més fort amb el teu gos, que és més important que l’esport mateix”, assegura el vocal del comitè executiu del Partit Socialdemòcrata, Joao de Melo.

Hi ha diferents nivells de dificultat i es pot practicar amb qualsevol gos. Fins i tot hi ha adaptacions perquè guies amb mobilitat reduïda, per exemple, hi puguin participar. Això sí, com qualsevol esport, requereix “molta constància”, assenyala De Melo. Primer cal anar ensenyant els diferents moviments al gos, i que aquest també aprengui a interpretar les ordres del guia. Cal mesurar la velocitat del gos dins la pista, que canvia en cada competició, i trobar una conducció fluïda. “És com ballar, hi ha d’haver una sincronització”, exemplifica el socialdemòcrata, que assegura que ell i la seva gossa Lys  practiquen un mínim de dos cops per setmana i que aniran a competir tan aviat com estiguin preparats. Perquè clar, l’important és passar-ho bé, tant l’un com l’altre, i la salut, també de l’un i de l’altre. I ara De Melo just surt de la recuperació d’una intervenció en un genoll, i la Lys encara està aprenent.

Com tot, el procés és lent, i en el cas del socialdemòcrata, amb la Lys ho està sent més. Quan la gossa complia els 9 mesos, als 10 és quan es recomana començar l’entrenament, De Melo va patir un greu accident de circulació, i no és fins ara, quan la gossa ja té dos anys i mig, que podrà començar amb un entrenament “més fort”. I aquest temps es perd, “no es recupera”.

“La Kimba em va salvar la vida”
El vocal de l’executiu socialdemòcrata va començar amb això de l’agility ja farà uns 10 anys. Ell que sempre havia estat molt actiu es va trobar portant una vida molt sedentària, perquè les seves aficions anteriors, com era l’skate, no les podia continuar practicant. I va optar per agafar un gos que “m’obligués a sortir”. “La Kimba em va salvar la vida”, assegura, i amb ella es va iniciar a l’agility i hi va competir a alt nivell. Ara, però, ja és gran, “seguim passant-ho bé però no competint”, perquè la salut del gos “va per sobre de tot”, assegura De Melo. I aquest esport es practica pel gos. “Si fas això és pel gos, qui ho fa pel seu propi ego, perd”, conclou. 

Lligat a això, De Melo aprofita per recordar que un gos no és una joguina ni un capritx, té necessitats i cada espècie és diferent. I totes poden practicar l’agility, però ell va optar per una border collie sabent que era una espècie que requereix dedicació, i en aquest punt lamenta la tendència d’escollir gossos de treball quan després “ni se sap ni es té el temps per dedicar-los” i llavors tinguin “una educació dubtosa” i comportaments “no desitjables” i "al final paguem justos per pecadors”.