La compra de Banco Madrid a Kutxabank per part de Banca Privada d’Andorra, consumada el juliol del 2011 després d’un any de negociacions i el pagament de 160 milions, es va convertir encara no tres anys més tard en l’inici del final de BPA sense que, d’entrada, els seus màxims accionistes ho sabessin. 

Si més no, així es desprèn del llibre Operación Cataluña. La verdad oculta, de Francisco Marco, publicat curiosament el 20 de juny passat, el mateix dia que qui va ser el fundador i director de l’agència de detectius Método 3 va comparèixer davant la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya (CIOC) del Parlament català.

I és que, com recull Marco, el 9 d’abril del 2014 algú va informar el grup de policies que dirigia qui en aquell moment era el número dos de la Policia espanyola, Eugenio Pino, i on el comissari Marcelino Martín Blas complementava la feina iniciada pel comissari José Manuel Villarejo, que la família de l’expresident català Jordi Pujol estaria utilitzant Banco Madrid per repatriar diners a Espanya. L’efecte d’aquella informació va ser instantani, i aquell mateix matí un treballador del servei executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac) es va presentar a l’oficina central de Banco Madrid per fer una inspecció. 

Des d’aquell instant, BPA i el president del consell d’administració, Higini Cierco, es converteixen en un “objectiu directe” de la coneguda com a policia patriòtica espanyola, que, com diu el fundador de Método 3 al llibre i també va explicar davant la CIOC, investiga tot aquell que pugui tenir, o així els sembli, qualsevol cosa relacionada amb el moviment sobiranista català.

A partir d’aquí, i basant-se en les querelles presentades per Higini Cierco i per l’ex-conseller delegat de BPA Joan Pau Miquel, per les presumptes coaccions i amenaces rebudes per comandaments policials espanyols, Marco relata amb tota mena de detalls els passos fets i l’operatiu organitzat per mirar d’obtenir, de la manera que fos, les dades dels comptes bancaris dels Pujol o proves irrefutables de l’existència dels fons, que el grup de Pino ja tenia constància que havien passat d’Andbank a BPA.

Així, Marco recull les trucades que va rebre l’aleshores secretària del consell d’administració de BPA, Rosa Castellón, per part de qui havia estat agregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra Bonifacio Díez, que l’advertia que avisés Miquel que acceptés el que li diguessin per telèfon, ja que en cas contrari “el banc moriria”; la trucada i posterior trobada de Celestino Barroso, l’agregat d’Interior de l’ambaixada, amb Higini Cierco en què va recomanar al president de BPA de parlar amb una persona de Madrid pel “tema del banc”, i també la trucada que hauria fet Díez a Miquel convidant-lo a viatjar a Madrid per “un tema molt important per al banc” i reunir-se amb un tal Fèlix, que acabaria resultant ser el comissari Martín Blas.

El responsable de Método 3 explica també les dues trobades que va mantenir Miquel amb Martín Blas a l’hotel Villamagna de la capital espanyola. En la primera, el 6 de juny del 2014, el comissari, a través d’una nota manuscrita amagada a l’interior d’un diari, va informar el conseller delegat de BPA que “l’Estat espanyol està en guerra i li requereix informació bancària relativa al nacionalisme català, especialment de Mas, Junqueras i Pujol”. Després d’una primera negativa, Martín Blas va advertir Miquel que en cas de denunciar aquella trobada el FinCEN podria intervenir el banc en quinze dies perquè feia temps que hi estarien darrere investigant unes presumptes operacions de blanqueig de capitals d’uns veneçolans, i li va mostrar una còpia d’una comissió rogatòria, que, posteriorment, segons va assegurar el comissari Villarejo en un nota confidencial, seria falsa.

En la segona trobada, el 18 de juny, Miquel confirma la negativa a facilitar la informació sol·licitada i la Policia espanyola sembla deixar la qüestió i buscar informació per una altra banda, reactivant contactes i reunions amb qui va ser companya sentimental de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, i fins i tot amb l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos, a qui s’hauria ofert “ajuda” en la causa Mercuri a canvi d’informació.

A finals de juny, però, i després que Higini Cierco i Joan Pau Miquel haguessin coincidit amb Pino i Martín Blas en una boda a la finca La Camarga de Madrid, la situació canvia i Cierco fa marxa enrere en la decisió de no lliurar documentació bancària de la família Pujol, segons apunta Marco al llibre, on relaciona també amb el cas les visites a Andorra del cap del gabinet del president espanyol, Jorge Moragas, i la del mateix Mariano Rajoy, acompanyat del titular d’Hisenda, Cristóbal Montoro.