“En l’eventual radi d’acció penal no només hi ha la dona embarassada que vol interrompre l’embaràs, sinó també els professionals mèdics. Aquesta és una de les qüestions que s’ha d’acabar de contemplar”. Ho va dir ahir el ministre de Relacions institucionals, Ladislau Baró, i sembla per tant que el Govern obre una porta a ampliar la despenalització de l’avortament més enllà de les dones que es trobin en algun dels tres supòsits bàsics. Baró no va concretar més, i va circumscriure la lletra petita a un acord  “que quadri amb els punts de vista dels diferents actors” d’aquesta negociació a quatre bandes, amb els dos coprínceps i amb el Vaticà
Més concret va ser amb el calendari: el ministre va anar una mica més enllà de la fi de la legislatura que el cap de Govern, Xavier Espot, va posar la setmana passada com a marc temporal. “A finals d’any o principis del que ve hi ha d’haver un diàleg d’una banda amb els coprínceps i amb el Vaticà, en la línia que va indicar monsenyor Parolin d’avançar de forma gradual però decidida, i de l’altra amb els grups parlamentaris, a veure si trobem prou consens per iniciar una proposició de llei. Per tant, no diré que el 2025 hagi d’estar tancat, però sí que entre el 2025 i el 2026 podríem completar la feina”. 
Calendari de banda, Baró va insistir de nou que el compromís del Govern és la despenalització de l’avortament i va deixar clar que la possibilitat de practicar al país la interrupció de l’embaràs, tal com reclamaven setmanes enrere l’Institut Andorrà de les Dones, Acció Feminista i l’ADA,  queda al marge de les negociacions. “Hem de ser clars respecte del marge de què disposem. Sembla que hi ha unes condicions objectives per treure la dona que interromp l’embaràs del Codi Penal. Però autoritzar l’avortament a Andorra queda fora del que nosaltres entenem que ha de ser la solució final”.
El nus de tot plegat serà, òbviament, la modificació del Codi Penal “per sostreure’n la persecució de la dona que vol interrompre l’embaràs. Però a partir d’aquí hi ha altres qüestions”, adverteix. Una d’elles, i com ja s’ha dit, la del personal mèdic, però també s’ha d’acabar de definir, diu, “la normativa no estrictament penal vinculada a l’acompanyament de la dona, per resoldre la situació de conflicte en què es troba, buscant un equilibri que pugui satisfer els diferents punts de vista implicats en la qüestió”. Baró tampoc va detallar si la CASS assumirà les despeses que generi un avortament practicat a l’exterior, tal com va anunciar Espot al maig, i va desvincular les negociacions de la possible pròrroga del pontificat de l’arquebisbe Joan-Enric Vives que al juliol fa 75 anys i que per tant hauria de presentar la renúncia: “Admeto que hi podria incidir, però crec que la decisió d’avançar en aquesta línia és molt estructural per part de les institucions concernides, i que no depèn d’un canvi conjuntural com seria el nomenament d’un nou copríncep, dintre de la indubtable rellevància que tindria.”