Joan Barrera a Andorra, amb una màquina de sondejos i contractat pel Govern. Aquesta és la situació que va "estranyar moltíssim" a algun professional del Principat, i es refereix a data tan propera com l'any passat, és a dir, mentre ja exerceix d'alcalde de la Seu d'Urgell. El cert, això ho constata fàcilment el mateix Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA), és que existeixen adjudicacions d'obra pública a l'empresa vinculada a l'alcalde, Geotecma S.L., com aquesta: a l'edicte del 3 d'abril del 2025 apareix com a adjudicatària de l’“Estudi geològic soterrament interconnexió nova LAT 2x225kV Espanya - ETR Riu Runer - LAT 2x110kV Andorra”. L’adjudicació consta com a contractació directa, en modalitat nacional, sota la justificació de contracte menor de serveis, per un import de 12.365 euros i una durada prevista de sis mesos. L’empresa vinculada a l’alcalde no rep un encàrrec perifèric, sinó una peça tècnica prèvia dins d’un projecte energètic estratègic, transfronterer i milionari.

Geotecma és una empresa fundada el 2021, una societat limitada formada per l'actual alcalde quan encara era regidor i un soci, geòleg de professió i col·legiat, com ell, a Andorra. El mateix soci amb qui ja havia tingut una empresa prèvia, Cimentacions Especials del Pirineu, muntada cap al 2012, també a Andorra. En aquell cas, va formalitzar el negoci com a resident al Principat, abans de canviar la residència, previsiblement coincidint amb el moment en què entra com a regidor a la Seu, el 2015. L'empresa deixaria rere seu un reguitzell de deutes que es poden fàcilment rastrejar als diferents edictes publicats al BOPA. 

Pel que fa a Geotecma S.L., a la pàgina web de l'empresa figura una adreça a l'avinguda Verge de Canòlich de  Sant Julià de Lòria com a delegació i una altra al carrer Pasqual Ingla de la capital alturgellenca, que sembla coincidir amb el domicili del soci. A la mateixa web figura com a contacte el número de telèfon del mateix Barrera. No es tracta d’una dada menor: situa Barrera dins del circuit operatiu de l’empresa i reforça la idea que la seva vinculació amb Geotecma continua projectant-se en l’activitat ordinària de la societat.

Quant a les adjudicacions a Andorra, el Butlletí Oficial en permet rastrejar unes quantes d'entre les recents. El 2021 (en aquest cas encara era regidor per Compromís, no alcalde), el ministeri d'Ordenament Territorial adjudica a l'UTE formada per Geotecma i Centre Pirinenc de Geotècnia la campanya de reconeixements geològics i geotècnics dels treballs d’instrumentació geològica del gran moviment de Sispony. 

El maig del mateix any, és el Comú d'Escaldes-Engordany qui adjudica a Geotecma la campanya de reconeixements del terreny i la redacció de l’estudi geològic i geotècnic del projecte “Excavació, sosteniment i construcció d’un Edifici a l’avinguda Carlemany, 39”.

A la mateixa web de Geotecma es fa, tanmateix, una relació molt més àmplia dels treballs duts a terme al Principat, des del projecte d'excavació i sosteniment del Parlament d'Andorra la Vella a l'excavació i sosteniment de les vivendes socials al Pas de la Casa o la intervenció en la desviació de Sant Julià de Lòria i així fins a una vintena d'obres, al llarg del temps.

A banda, en la memòria corresponent a l’exercici 2023, el Tribunal de Comptes va detectar irregularitats en la contractació pública del Comú de la Massana i va alertar d’una adjudicació directa a Geotecma per una campanya de reconeixement geològic-geotècnic, per un import de 24.918 euros, que excedia el límit legal aplicable a aquest procediment i que no havia estat publicitada prèviament al BOPA. 

Tornant a l'adjudicació de Feda el 2025, s'ha de tenir en compte que no remet a una activitat privada menor ni desconnectada de l’esfera institucional; els treballs adjudicats afecten l’estudi geològic del soterrament d’una nova interconnexió elèctrica entre Espanya i Andorra, que no deixa de ser un projecte situat al cor de les relacions transfrontereres entre el Principat i l’Alt Urgell. Energia, territori, infraestructures, burocràcia administrativa i relacions Andorra-Espanya entren aquí en joc, i l'aspecte com a mínim discutible és que se situa en el terreny institucional on l’alcalde de la Seu desplega les seves funcions i pot tenir capacitat d'interlocució. La Llei de Bases de Règim Local estableix que els càrrecs locals amb dedicació parcial han de percebre retribucions en funció del temps de dedicació efectiva, i que correspon al ple fixar-ne el règim de dedicació mínima. En el cas de Barrera, aquesta dedicació és del 85%, xifra que difícilment pot considerar-se residual i que equival a una implicació institucional intensa, gairebé plena. 

Dedicació de facto
La dada és rellevant perquè, l’any 2023, la web de Compromís, en sortir al pas de les crítiques pels sous municipals, va defensar que l’alcalde cobraria el 85% del sou d’alcaldia “malgrat dedicar la jornada sencera”, per no incrementar aquest import. És a dir, políticament es va presentar Barrera com un alcalde de dedicació plena de facto. La gravetat no és menor: afecta la coherència entre el règim retributiu aprovat, la dedicació explicada a la ciutadania i l’existència d’una activitat privada paral·lela susceptible de generar ingressos en el mateix ecosistema institucional en què l’alcalde exerceix interlocució, presència pública i capacitat d’influència. 

En aquest context, pren especial importància l’obligació dels representants locals de declarar possibles causes d’incompatibilitat, activitats remunerades, béns patrimonials i participacions en societats, tant abans de la presa de possessió com quan es modifiquin les circumstàncies declarades. Segons ha pogut constatar aquest rotatiu, aquesta informació continua absent, a dia d’avui, de l’espai municipal de govern obert i transparència de l’ens local. Preguntat per aquest rotatiu, tampoc no ha respost, de moment. 

D'altra banda, l’article 76 de la Llei de Bases obliga els membres de les corporacions locals a abstenir-se de participar en la deliberació, votació, decisió i execució de qualsevol assumpte quan concorri una causa d’abstenció o incompatibilitat. I si la seva actuació és determinant, els actes en què hagi intervingut poden quedar invalidats.

Aquesta és la clau del cas Barrera: si l’alcalde intervé en assumptes relatius a Andorra, infraestructures, energia, territori, mobilitat, cooperació transfronterera o relacions institucionals amb el Principat, mentre l'empresa de la qual participa rep diners públics andorrans, el risc de conflicte d’interessos es fa palès. La legislació és àmplia: la Llei 40/2015, en l'article 23 obliga les autoritats a abstenir-se quan tenen interès personal en l’assumpte, quan són administradors d’una societat interessada, quan poden influir en un altre assumpte relacionat o quan mantenen relació de servei amb una persona jurídica interessada. La Llei 53/1984 d’incompatibilitats també apunta en aquesta direcció. 

La transcendència dels contractes no neix només de l’adjudicació en si mateixa, sinó de la suma de factors: càrrec públic, dedicació elevada, activitat privada, relacions institucionals amb Andorra, accés potencial a informació estratègica. Si aquests elements es confirmessin i quedessin connectats entre ells, el cas deixaria de ser només un problema polític i entraria en una zona jurídicament més greu.

El Comú d'Escaldes els va retirar una adjudicació per greus errors en  els estudis geològics encarregats

En novembre del 2021, el Bopa publicava un edicte en què es feia pública la resolució del contracte i la nova adjudicació dels treballs i estudis geològics i geotècnics del projecte "Excavació i construcció d’un edifici a l’avinguda Carlemany, 39". Les obres es refereixen a l'aparcament soterrani de la parcel·la situada al costat de l'antic Hostal Valira. La corporació va retirar l’encàrrec a Geotecma, inicialment contractada per fer els estudis geològics i geotècnics del terreny perquè va considera que no estava complint l’estipulat, segons recollia la premsa al moment, sinó que s'estaven produint "irregularitats importants".El Comú havia adjudicat els treballs previs per un import d’11.787,60 euros, però al llarg dels mesos va constatar que no s’estava complint l’encàrrec seguint estrictament el marcat al plec de bases. Així, van encarregar un estudi extern que acabaria constatant “greus i nombrosos incompliments de les condicions d’execució del contracte d’adjudicació”.