La culpa és del missatger. Titulars, interpretacions incorrectes, lectures incompletes. Així arrencava l’explicació amb què el cap de Govern, Xavier Espot, sortia al pas de la polèmica sorgida els últims dies per les declaracions –seves i de la ministra Conxita Marsol– referint-se als problemes de l’habitatge i la via de convertir en transfronterera part de la mà d’obra del Principat. Unes manifestacions que al migdia havien provocat una declaració institucional per part de l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, reclamant “diàleg” i “respecte” i recordant que la capital alturgellenca no pot absorbir gran quantitat de nouvinguts. Matisava després Espot, en unes declaracions fetes a peu dret a la Portalada, i apuntava un efecte de tot aquest enrenou que pot ser positiu: l’impuls de l’àrea fronterera dels Pirineus. Explicava també Espot que finalment havia trucat l’alcalde de la Seu (no ho havien fet aquests dies) i el batlle s’havia quedat "molt més tranquil”.
“Haurem d’establir mecanismes perquè una part dels treballadors que viuen al nostre país puguin viure d’una manera absolutament digna i amb les millors condicions possibles a les zones frontereres”. Aquestes són, literalment, les declaracions proferides pel cap de Govern el passat dia 26, que, ara, addueix que han estat objecte de males interpretacions i que han aixecat una polèmica que demana donar per tancada. Una invitació que l’alcalde Barrera acceptava, noblesse oblige.
Espot, visiblement molest, argumentava que “no hem dit mai que la gent que resideix o ha nascut a Andorra se n’ha d’anar a viure fora”. Hi afegia que “totes les passes que estem fent és per evitar-ho” i ho argumentava amb el crèdit extraordinari de gairebé 50 milions d’euros per construir habitatge assequible, “més del 10% del pressupost d’aquest Govern, i si estem fent polítiques d’habitatge és per evitar que les persones que hi viuen tinguin una tensió tal en el mercat de l’habitatge que això els obligui a marxar”. Per tant, recalcava, “nosaltres no volem fer fora ningú i el model de creixement s’ha de continuar fonamentant en el model de la residència, tot i que això no s’ha recollit com a titular”. Això sí, “si alguns volen continuar creixent de manera desmesurada, com fins ara, els nostres recursos són limitats”.
També posava sobre la taula la negociació amb la UE, per “crear nous sectors, en clau d’innovació, sostenibilitat, menys devoradors de recursos, menys demandants de mà d’obra”. Per aconseguir un “creixement sostenible que no volem aconseguir a costa de carregar les zones frontereres”. Al contrari, reblava, “per això hem impulsat els últims quatre anys l’àrea funcional dels Pirineus i estem treballant projectes de cooperació transfronterera, amb l’objectiu d’enriquir i fer pròspera la zona i, de retruc, Andorra”.
I els fronterers? N’hi ha que ho volen ser, recollia Espot, “i el que hem de fer és dignificar la seva existència i la seva vida quotidiana”, i això passa per millorar vies de comunicació i transport públic.
Tot plegat responia a la declaració institucional per a la qual l’alcalde de la Seu convocava els mitjans al migdia i reclamava “diàleg” i “respecte” a l’executiu andorrà a l’hora d’abordar problemes que afecten ambdós territoris.
Barrera havia recordat els llaços d’amistat “des de sempre” amb Andorra, una relació que ha “permès el desenvolupament comú” durant les últimes dècades. Però “davant les declaracions d’autoritats d’Andorra sobre la intenció d’ubicar fora de les fronteres, a la Seu i pobles veïns, els treballadors que necessita l’economia andorrana”, com a alcalde “vull mostrar preocupació”. La Seu, insistia, “és una ciutat que ha tingut des de sempre un creixement tranquil i sostenible”, i per això “no es pot permetre una arribada massiva de persones que trenquin aquesta dinàmica”. També apuntava que “els nostres equipaments educatius, sanitaris i socials estan dimensionats per a la població existent, i no podem crear desequilibris”.
L’alcalde també reclamava que “la manera d’afrontar un problema comú és a través del respecte i el reconeixement mutu”. Estan, per tant, “a favor de treballar conjuntament per fer possible la gran aposta de futur” que seria la creació “d’un organisme permanent per intensificar el diàleg” per al Principat, la ciutat de la Seu i l’àrea d’influència veïna “en els àmbits d’interès comú” en sanitat, educació, indústria, etcètera.
L’Ajuntament estava consensuant un altre document amb la resta de grups municipals (Junts, ERC i la CUP) per oferir-hi una resposta conjunta.
