Bartumeu reclama un diàleg obert sobre el futur del sector bancari

L’excap de Govern Jaume Bartumeu ha plantejat avui la necessitat d’un debat obert i transparent sobre el model i el futur de la banca del país, un sector “fonamental en l’activitat econòmica” que aplega el 5% del total de treballadors i representa a l’entorn d’un 20% del producte interior brut. Un futur que considera que no es resoldrà únicament amb el procés de concentració amb les adquisicions de BancSabadell d’Andorra i Vall Banc per part de MoraBanc i Crèdit Andorrà, respectivament, operacions que poden “ajudar a esmenar la situació” però no a resoldre la problemàtica d’un sector ja “en dinàmica descendent des d’abans de la pandèmia” i amb el que comporta el fet de “no disposar d’un prestador de darrera instància”.

Bartumeu, que ha fet aquestes manifestacions en la presentació del quadern El futur de la banca andorrana. Apunts al canvi de model (2009-2011) publicat des del Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata (Ceres), ha lamentat aquesta “nova versió del secret bancari” i el “núvol” existent a l’hora de fer pública qualsevol informació relativa a “cap a on va el sector”, que ha exemplificat amb el poc que s’ha esmentat la declaració final de l’FMI en la relació amb la missió a Andorra de l’abril passat, i ha insistit que cal un “debat públic” i amb “llum i taquígrafs”. També, com a exemple d’aquesta opacitat, s'ha referit al document que des de l’Associació de Bancs Andorrans es va fer arribar al Govern el 2019 on mostraven l’oposició del sector a la lliure prestació de serveis bancaris a Andorra des de fora en el marc de l’acord d’associació.

Precisament la declaració de la missió del Fons Monetari, on s’incideix en la necessitat de reforçar la solidesa dels bancs i s’alerta dels riscos derivats de les grans exposicions i de la concessió de préstecs a parts vinculades d’algunes entitats, és un dels documents que s’han inclòs en aquest primer quadern, el Ceres ja treballa en un segon sobre l’endeutament públic i la seva sostenibilitat, on també s’inclouen els resultats de la banca del 2020 i una nota d’opinió elaborada per l’equip de Tracis, estudis econòmics i financers sobre l’absència del prestador de darrera instància. 

Respecte a aquesta qüestió, Bartumeu, que ha defensat la necessitat de “consolidació d’un sector financer potent, solvent i innovador”, ha recordat les dificultats perquè aquesta funció l’acabi exercint el Banc Central Europeu (BCE), entitat que només “dona cobertura als països membres”. Així, l’excap de Govern, que ha recordat que en l’Acord Monetari amb la UE, rubricat el 2010, tampoc es preveu aquesta possibilitat, ha deixat clar que ni en l’estructura de l’acord d’associació ni en cap document de la negociació, així com tampoc en el mandat de la Comissió Europea respecte d’aquesta qüestió s’aborda l’opció que el BCE exerceixi de prestador de darrera instància, motiu pel qual considera “una temeritat” que, a aquestes altures de la negociació, “s’insinuï aquesta possibilitat”.

En aquesta línia, Bartumeu ha reiterat la seva aposta perquè sigui el Banc de França qui faci aquest paper, ja sigui de manera conjunta amb l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) o directament amb coordinació amb aquesta. L’excap de Govern, que ha admès que és una tasca que òbviament podria fer també el Banc d’Espanya, ha defensat l’opció francesa per la vinculació amb el cap d’Estat i per un tema de mantenir l’equilibri amb els països veïns, a la vegada que ha apuntat que ja fa aquesta tasca amb Mònaco.