Diari digital d'Andorra Bondia
Eva López, Maria Martisella i Carles Naudi van presentar ahir el text de la proposició de llei de transparència i accés a la informació.
Eva López, Maria Martisella i Carles Naudi van presentar ahir el text de la proposició de llei de transparència i accés a la informació.

Batlles, magistrats i fiscals també hauran de declarar el seu patrimoni


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

Batlles, magistrats, fiscals i fiscals adjunts així com el president i altres membres del Consell Superior de la Justícia (CSJ) estaran obligats també a fer una declaració de patrimoni en accedir als seus càrrecs i en el moment de deixar-los. Així ho preveu el nou esborrany de la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació pública impulsat pels grups parlamentaris demòcrata, liberal i de Ciutadans Compromesos, que respecte a la versió presentada el juliol passat, i després d’incorporar les aportacions de diferents organismes, amplia l’obligació de declarar els seus béns, inicialment prevista per a càrrecs electes, ministres i directius de parapúbliques o societats públiques, a alts càrrecs de l’administració i al marge dels citats inicialment també als membres del Tribunal Constitucional i al Raonador del Ciutadà.
D’aquesta manera ho van explicar ahir les conselleres generals Maria Martisella (DA) i Eva López (L’A) i el parlamentari de CC Carles Naudi d’Areny-Plandolit, que van destacar que el text es va lliurar també ahir als grups parlamentaris de Terceravia i socialdemòcrata perquè hi puguin fer les consideracions i aportacions que creguin escaients, ja que no s’entrarà a tràmit parlamentari fins a final de mes.
Pel que fa a aquesta declaració de béns, López va precisar que els subjectes obligats l’hauran de fer davant notari i dipositar-la posteriorment davant el Tribunal de Comptes en un termini màxim de tres mesos després d’accedir al càrrec o de la finalització d’aquest. Les declaracions tindran caràcter confidencial i només les podran consultar els propis afectats, el Tribunal de Comptes o l’autoritat corresponent en el marc d’un procés judicial.
Amb tot, segons va precisar López, el Tribunal de Comptes sí haurà de publicitar al seu web el llistat de les persones que han efectuat la declaració, especificant-ne el càrrec i si es tracta d’una declaració inicial o final. Precisament, la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació pública inclou en les disposicions finals una modificació de la Llei del Tribunal de Comptes per dotar-lo de competències en aquesta matèria. I és que tal com va detallar la parlamentària liberal aquest organisme haurà de fiscalitzar i verificar, si és el cas, els canvis patrimonials que s’hagin pogut donar i si n’observa indicis de responsabilitat penal “haurà d’acudir a la fiscalia per tal d’investigar els possibles indicis de delicte”.
Així mateix, López va recordar que el text preveu també en una altra disposició final una modificació de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral perquè els estatuts d’aquests recullin el deure d’efectuar les declaracions de patrimoni corresponents arribat el cas de ser subjecte obligat i perquè en l’article relatiu als deures dels membres d’un partit aquests s’obliguin a efectuar les declaracions de patrimoni previstes en el text de transparència i accés a la informació pública.
Pel que fa als altres eixos de la proposició, el text obliga a l’Administració general i els comuns, així com a tots els òrgans que en depenguin, al Consell General, Tribunal Constitucional, Consell Superior de la Justícia, Raonador del Ciutadà, Tribunal de Comptes, organismes públics i entitats parapúbliques, entitats associatives i fundacionals creades per l’Administració general i pels comuns així com a les societats públiques a publicar de forma periòdica i a tenir actualitzada la informació relativa a les competències i les funcions que desenvolupen, el seu organigrama, els pressupostos, els contractes d’adjudicació, o les normes aprovades, entre d’altres aspectes.
Quant al dret d’accés a la informació pública, Martisella va destacar que qualsevol ciutadà podrà, sense necessitat de motivar-ne la demanda, sol·licitar la informació que consideri oportuna que li haurà de ser facilitada. Amb tot, es podrà denegar la informació quan aquesta comporti un perjudici per a la defensa i seguretat nacional; les relacions internacionals i obligacions de confidencialitat assumides en el marc d’acords amb organismes internacionals; les relacions amb els coprínceps; la política econòmica i financera; la protecció del medi ambient; les funcions administratives de vigilància, inspecció, control, supervisió i auditoria; la prevenció, investigació i sanció d’infraccions penals, administratives o disciplinàries; la igualtat entre les parts en procediments judicials; les deliberacions en el si o per part d’autoritats públiques amb relació a l’examen d’un assumpte; la intimitat i la integritat de la persona; i els interessos econòmics o comercials d’una persona física o jurídica.
Així mateix, Martisella va destacar que el Govern podrà declarar d’ofici la informació reservada d’Estat, indicant-ne la motivació i durada al Consell General. En aquest sentit, la consellera demòcrata va indicar que el termini no podrà ser superior als 20 anys, si bé es pot allargar fins als 30 si abans de finalitzar aquest període es detecta un risc evident que pugui perjudicar la integritat del país.

batlles
magistrats
fiscals
declarar
Patrimoni
Seu
també hauran
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic