“En cap cas mercadejarem amb la seguretat de les persones.” Així de contundent es va tornar a mostrar ahir el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, durant la reunió informativa sobre l’heliport nacional que va tenir lloc al Centre de Congressos de la capital.

El ministre va voler deixar clar altra vegada, davant de més del centenar de persones que van assistir a la reunió, que la infraestructura es farà si compleix tots els requisits de seguretat i, en cas que no sigui així, no es farà. I és que, tal com va explicar el ministre acompanyat del conjunt de tècnics que han intervingut en la valoració de les diferents ofertes, hi ha molts detalls que depenen ara del projecte executiu que elabori l’empresa guanyadora i que s’hauran de concretar segons el que determina el mateix plec de bases. “Si hi ha evidències objectivables d’un possible risc per a les persones el projecte no tirarà endavant”, va remarcar Alcobé.
Això sí, el titular d’Economia i Territori va posar de manifest també al llarg de la reunió que l’oferta que proposa la construcció de l’heliport nacional al roc de Patapou és la millor de les tres que es van presentar i a hores d’ara està complint amb tots els requisits estipulats. En aquest sentit, va voler tranquil·litzar tots aquells que puguin pensar que un heliport que no disposa d’un accés rodat, com és el cas, no es pot considerar segur perquè no permetria una actuació ràpida en cas d’emergències. I és que dos estudis tècnics, un realitzat pel cos de Bombers i un altre pel Servei d’Urgències Mèdiques (SUM), arriben a la conclusió que es pot garantir una intervenció òptima amb els mitjans que proposa l’empresa: una escala i un ascensor per arribar fins a la plataforma d’aterratge i enlairament. Tot i així, Alcobé va reconèixer que “evidentment seria millor que hi hagués un accés rodat·, però va recordar que el plec de bases per a la concessió no només té en compte el terreny, que computa un 30%, sinó tota una altra sèrie d’aspectes que garanteixin la gestió integral d’un equipament d’aquestes característiques.
El ministre i els tècnics van voler esvair ahir també els dubtes que hi ha sobre la perillositat de la zona on s’instal·larà l’heliport. Es tracta d’un “terreny edificable amb mesures de protecció”, com ho demostren els molts edificis que hi ha en aquell mateix indret del Solà de Nadal. A més, la plataforma compta amb un fossar natural  on van a parar les possibles pedres que puguin caure, que en tot cas són d’una mida molt més reduïda que les que es poden desprendre, per exemple, a Santa Coloma.
D’altra banda, l’empresa guanyadora de la concessió preveu una partida de 800.000 euros per fer un estudi de detall i determinar quines serien les mesures de protecció que s’haurien d’aplicar. I pel que fa al dipòsit de querosè, complirà igualment les “normes d’emmagatzematge” que qualsevol dipòsit de gasoil.
El titular d’Economia i Territori va començar la seva intervenció a l’assemblea expressant “el més profund respecte personal i del Govern” sobre les diferents opinions que hi pugui haver sobre aquest tema, alhora que va dir que és una decisió legítima” presentar un recurs contra el projecte.  Alcobé va aclarir també que “mai s’ha descartat el roc de Patapou” per a la construcció d’un heliport, ja que mai s’ha analitzat fins ara en tractar-se d’un terreny privat. Així va recordar que entre les ubicacions que s’havien estudiat com a viables el 2002 i el 2005 hi havia la de la Borda Vidal, el bony de les Neres i Engolasters.
“No n’hi ha prou amb buscar un terreny adequat, sinó que s’han de complir unes condicions perquè funcioni i es gestioni de manera que pugui acollir diàriament els turistes d’alt nivell adquisitiu que volem que vingui al país”, va assenyalar Alcobé per posar de manifest que “ha d’haver una oferta integral de serveis” i a més sense cap cost per a l’Estat. El ministre d’Economia i Territori va destacar també, una vegada més, que l’heliport nacional és un projecte necessari per a l’obertura econòmica posada en marxa pel Govern i va dir també que “és un actiu molt valuós per a la parròquia que l’aculli”.

Ferrer reitera que en la concessió ha primat el criteri econòmic per sobre de la seguretat de les persones

La reunió d’ahir va servir per constatar altre cop que cadascuna de les parts es mantenen en els seus posicionaments: per una banda, el Govern, i per l’altra, molt units, el Comú i la plataforma No a l’Heliport al Patapou. La cònsol major, Rosa Ferrer, no va perdre l’oportunitat de posar de manifest la seva oposició a la ubicació elegida  i les “mancances tècniques, econòmiques i ambientals” que, segons la seva opinió, té el projecte. ¿És el lloc més adequat?, va interpel·lar al ministre. Per Ferrer, ha primat més “un criteri purament econòmic” que la seguretat de les persones en la concessió d’aquesta infraestructura. Un altre dels assistents, arquitecte de professió segons va dir, va denunciar que hi havia hagut “una pressa inexplicable” en un projecte d’aquesta envergadura, així com “cap transparència”. “El sentit comú ens diu que no és viable i que hi ha altres opcions i millors”. Un enginyer aeronàutic van posar en relleu el que, segons el seu punt de vista, eren “incompliments flagrants” del plec de bases “perquè no hi ha un accés equivalent a l’accés rodat”. Per la seva banda, els tècnics del Govern van negar que el terreny elegit sigui el més mal valorat, com havia destacat el dia abans del Comú basant-se en l’estudi aeronàutic encarregat per l’executiu. Així, la qualificació del terreny seria molt bona en les tres ofertes presentades.