“Cal ser pacients i esperar que les pròximes setmanes presentin el projecte que estan treballant i en aquell moment veurem en quina mesura podem col·laborar i establir un calendari”. D’aquesta manera ha respost la titular de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, a la interpel·lació sobre el futur de l’FC Andorra al país que li ha fet el conseller general socialdemòcrata, Pere Baró, que ha criticat durament l’actuació del Govern, i especialment la del secretari d’Estat de Joventut i Esports, Alain Cabanes, per les seves “declaracions incendiàries” en tot aquest afer.

La ministra, que ha preguntar a Baró sense obtenir-ne resposta si el que estava demanant “és que paguem un estadi de futbol a un club privat”, ha reiterat la voluntat de l’Executiu que el conjunt tricolor “continuï jugant” al país, si bé ha recordat que no és una qüestió que depengui del Govern, sinó que correspon a la lliga espanyola.

En aquest sentit, Bonell ha insistir que l’Executiu “mai” s’ha plantejat “l’escenari” que el club hagi de jugar fora d’Andorra si no es construeix un nou estadi i ha recordat que aquest és un aspecte que qui posa sobre la taula és la lliga espanyola, ja que va donar una pròrroga de dos anys al club per tenir un camp de joc que compleixi amb tot un seguit de requisits. I, responent també a una repregunta del president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, ha defensat que des del Govern no només han “apostat pel futbol professional”, sinó que hi han “invertit”.

La ministra ha defensat també Cabanes, assegurant que les seves manifestacions, fetes en “una trobada amb les federacions”, s’han “tret de context i interpretat erròniament”.

Educació vol definir un “programa per etapes de creació de noves places”
El ministre de Relacions Internacionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha manifestat la voluntat de fer més permanent la possibilitat que els interins del Cos d’Educació puguin participar en els concursos de mobilitat interna i definir “un programa per etapes” de creació de noves places. Així ho ha manifestat avui en la sessió de control al Govern a preguntes de la consellera d’Andorra Endavant Noemí Amador, que s’havia interessat pel nombre d’interins adscrits a Educació, la durada dels interinatges i els criteris per consolidar places. 

El ministre ha informat que hi ha 23 interins de més de 15 anys, 21 dels quals són mestres o professors; altres 28 fa entre 10 i 14 anys que són interins;  i 72 fa entre 5 i 9 anys que ho són. Baró ha defensat la necessitat de disposar d’una borsa d’interinatge per poder fer front a “contingències” però va reconèixer que “el que no és tan bo per a la qualitat del sistema educatiu” és que siguin de llarga durada. I en relació amb els criteris perquè els interins puguin consolidar una plaça, l’experiència “és un element força important, però no l’únic”.

Per la seva banda, Amador ha valorat que “si tenim treballadors interins de 15 anys o més vol dir que aquestes persones haurien de tenir plaça consolidada perquè són essencials” i ha demanat “posar fil a l’agulla” i “consolidar places al més aviat possible”.

D’altra banda, Baró també ha informat que hi ha sis noves universitats privades que han iniciat els tràmits per instal·lar-se al país i una setena que s’hi ha interessat, a més de les altres quatre ja instal·lades al país. El ministre titular d’Universitats ha reconegut la necessitat d’establir un pla estratègic i veure quin valor afegit es vol que aportin les noves universitats al país. Ha estat a preguntes de la consellera general de Concòrdia Maria Àngels Aché, que ha assenyalat que en ocasions les universitats han tancat al cap de pocs anys, amb el dany que això ha pogut generar a la imatge del país i per posicionar-lo com a referent de l’ensenyament superior. 

308 expedients en quatre anys però cap sanció
Entre el 2019 i el que portem d’any, Política Lingüística ha obert fins a 308 expedients, cap d’ofici i tots per queixa o denúncia prèvia, per l’incompliment de la Llei  d’ordenació de l’ús de la llengua, tot i que cap d’ells ha acabat en sanció, segons va detallar la ministra de Cultura, Joventut i Esports. 

Mònica Bonell ha insistit, a preguntes del president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, que des del Govern “sempre hem preferit la conciliació als mitjans coercitius” i que, igual com tots els executius “i de diferent color” des de l’entrada en vigor de la llei vigent el gener del 2000, s’ha optat per “la resolució dels conflictes” oferint el servei de correcció o les formacions adequades i, per tant, s’ha prioritzat la pedagogia i l’acompanyament abans de les multes. I en aquest sentit, va remarcar el “bon funcionament” d’aquesta política, ja que en tots els casos s’ha trobat una resposta “positiva” de l’infractor, a la vegada que l’ús social del català ha augmentat tot i reconèixer que, en determinats àmbits, encara hi ha mancances com apunten les enquestes d’ús de la llengua.

La resposta de la ministra no ha convençut Escalé, que ha mostrat “inquietud” pel fet que davant incompliments reiterats no s’hagi imposat cap sanció, i ha recordat que “protegir el català és defensar la nostra identitat i hem de preservar la llengua”, ni tampoc a la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela, que ha remarcat que “és com si faig saltar un radar i la policia no em multa perquè els dic que no ho faré més”.

Així mateix, la ministra ha aprofitat per defensar les millores que aportarà el projecte de llei de la llengua pròpia i oficial, que es troba a tràmit parlamentari, i ha celebrat que només amb l’anunci que per a la renovació de l’autorització de residència i treball caldrà acreditar un mínim coneixement del català s’hagin triplicat les demandes per aprendre la llengua, fet que ha comportat que s’hagi derivat persones als cursos previstos per al segon semestre i també als que s’ofereixen virtuals.

Aposta per la còpia i no per l’original dels documents
La prioritat de l’Arxiu Nacional és identificar i inventariar els documents dels arxius andorrans que es troben custodiats a l’estranger i poder-ne disposar d’una còpia digital per tal que tota aquesta documentació es pugui consultar des d’Andorra. Així ho ha explicat avui la titular de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, responent a una pregunta sobre les accions que farà el Govern per mirar de repatriar aquesta documentació de la parlamentària socialdemòcrata Susanna Vela, que tot i que no ha tancat del tot la porta que en un futur es pogués reclamar els arxius originals, sí que ha assegurat que aquesta “no és la prioritat” del ministeri.

Concretament, Vela, a qui Bonell s'ha compromès a fer-li arribar l’informe fet sobre aquesta qüestió pel director de l’escola d’arxivística del Queens College, James Lowry, es referia a la recuperació dels fons de la vegueria francesa, dipositats a Nantes, i els del delegat permanent, a Perpinyà, tot i que la ministra ha parlat també d’uns 600 documents relacionats amb Andorra que es trobarien a l’Arxiu d’Alcalà d’Henares, i que es voldria també digitalitzar per tenir-ne una còpia al país.