Desperta Laurèdia vol un abocador “dimensionat a les necessitats de Sant Julià”.
L’abocador de la Rabassa s’erigirà amb tota probabilitat en un dels grans cavalls de batalla del debat televisiu d’aquest vespre entre els tres candidats lauredians. En concret, la generosa oferta de Josep Majoral d’ampliar el de la Rabassa per acollir-hi runa d’altres parr`pquies mentre no es troba una alternativa viable i definitiva al de Beixalís, ja clausurat. El cap de llista de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, ho té claríssim: “La Rabassa no pot esdevenir en cap cas l’abocador de runes de tot el país.” Cairat considera contradictori que Sant Julià, la parròquia que menys creixeent urbanístic ha experimentat, hagi d’assumir-ne tots els costos negatius, que és el que acabarà passant tant des del punt de vista ambiental, per l’impacte que tindrà, com social, pel trànsit de camions continu pel mig dels nuclis urbans”.
El candidat reformista no descarta una ampliació de l’abocador de la Rabassa, però el difereix als resultats dels estudis de capacitat càrrega en curs, que son –diu– els que n’han de condicionar les dimensions: “No volem fer demagògia i som perfectament conscients que el creixement de Sant Julià requerirà de la construcció de certes infratesructures, i que per tant necessitarem un espai on abocar la runa que generem. Però aquest espai haurà d’estar sempre dimensionat a les possibilitats de creixement de la parròquia”.
En resum: sí a l’abocador parroquial, lligat als estudis de capacitat de càrrega, i no al nacional. La vella consigna del “Not in My Backyard”, amb arguments probablement més sòlids de l’habitual : “Entenem que la construcció genera uns costos negatius que en cap cas ha d’assumir en exclusiva Sant Julià, precisament la parròquia que menys ha crescut. Cada parròquia ha de poder gestionar el seu desenvolupament urbanistic i, per tant, cada parròquia ha de disposar del seu abocador per abocar-hi les runes que genera”