La pandèmia de la Covid-19 va obligar a aturar bona part de l’activitat econòmica i les emissions de gasos d’efecte hivernacle van caure dràsticament. És evident que la solució a l’emergència climàtica no pot ser tancar-ho tot, però sí que la millora de l’aire que es va produir durant el març i l’abril del 2020 obliga a “reflexionar sobre el model de creixement econòmic actual”, segons ha apuntat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, en la intervenció que ha fet avui en el marc de la reunió de ministres de medi ambient de la Conferència de les Parts sobre el Canvi Climàtic (COP26) que se celebra aquests dies a Glasgow.

Calvó ha estat contundent a l’hora d’assenyalar què s’hi juga el planeta en aquesta COP26: “avui tenim l’última oportunitat per abordar la crisi climàtica amb eficàcia i fermesa”. I és que “el canvi climàtic cada vegada és més generalitzat, ràpid i intens” i per tant cal que a nivell global se sigui més ambiciós i s’implementin les eines necessàries de finançament previstes a l’Acord de París. “Demanem a totes les parts que respectin l’acord i siguin ambiciosos amb les contribucions nacionals”, ha insistit Calvó.

La titular de Medi Ambient ha recordat que Andorra és un país de muntanya, especialment sensible als efectes del canvi climàtic, i ha assegurat que, malgrat que el país és responsable només del 0,001% de les emissions globals de CO2, “no eludirem les nostres responsabilitats perquè aquesta situació requereix la implicació de tots, cap esforç individual serà suficient”. En aquesta línia, Calvó ha explicat les diferents mesures que s’estan implementant per assolir la neutralitat de carboni l’any 2050.

El consens polític, ha dit la ministra, ha permès crear un marc legislatiu “sòlid” amb la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), així com l’Estratègia energètica nacional i l’Estratègia de mobilitat. La mobilitat a casa nostra, de fet, és responsable del 56% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Com a eines concretes, Calvó ha destacat la creació d’un fons verd i la taxa verda per gravar les activitats amb major impacte ambiental, així com els ajuts per fomentar l’eficiència energètica i les renovables.