El Govern ha aprovat avui el projecte de llei de modificació de la Llei de marques, amb l’objectiu de reforçar-ne la seguretat jurídica i d’alinear la normativa de marques amb les polítiques públiques de protecció del patrimoni cultural i evitar així l'ús comercial d'elements del patrimoni cultural, i en certa manera l'apropiació indeguda d'aquest. La modificació inclou la consideració del patrimoni cultural (tant material com immaterial) reconegut oficialment en l’examen de les sol·licituds de registre de marca. D’aquesta manera, els elements essencials del patrimoni cultural no es podran constituir com a marca, quan el registre pugui comportar una apropiació exclusiva incompatible amb el caràcter col·lectiu o induir a una vinculació institucional inexistent.
La modificació s’ha efectuat respectant el principi de proporcionalitat i sense prohibir de manera general el registre de signes amb contingut cultural. Així, s’ofereix a l’Oficina de Marques i Patents d’Andorra (OMPA) una base legal clara en aquests casos, sense desnaturalitzar la funció econòmica i distintiva de la marca ni la llibertat d’empresa.
Els canvis venen propiciats per la polèmica al tomb de l'ús de la imatge de la màscara de l'Ossa d'Ordino per part d'una empresa en la seva marca.
Criteri negatiu al defensor de les generacions futures
D'altra banda, el Govern ha emès un criteri desfavorable a la proposició de llei del benestar per a les generacions futures presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata. El text introduïa el concepte de “justícia intergeneracional” i l’avaluació de l’impacte futur tant de lleis com de polítiques públiques, i creava la figura del defensor de les generacions futures. Segons l'executiu, els objectius de la proposta ja estan recollits en l'ordenament jurídic i genera "incongruències" amb els organismes que es volien crear. A més, "no crea drets ni obligacions" ni tampoc "completa cap buit". En aquest sentit, el ministre portaveu, Guillem Casal, ha citat diverses lleis vigents, com la d'impuls de la transició energètica o la Logtu i futures com la de l'aigua, per justificar que els principis de protecció del medi ambient i de sostenibilitat que promovia la proposta socialdemòcrata ja estan "plenament integrats".
