Els comuns estan d'acord en la majoria dels punts recollits en el dictamen de la comissió d'estudi per assegurar el creixement sostenible del Consell General i que ha de servir de base per a la redacció de la modificació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (Logtu), també coneguda com a llei del sòl, però insisteixen que "qualsevol reforma ha de respectar plenament les competències comunals en matèria d'urbanisme".  Així s'ha pronunciat la cònsol major d'Encamp, Laura Mas, que avui exercia d'amfitriona de la reunió de cònsols, en la qual s'ha analitzat el document i s'ha començat a treballar, de la mà dels ministres de Territori i Urbanisme i de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Raul Ferré i Guillem Casal, un document per presentar una "proposta sòlida, coherent i compartida" a la comissió legislativa que ara s'ha d'encarregar de la redacció de la modificació de la Logtu.

Segons ha exposat Mas, acompanyada de la cònsol major d'Ordino, Maria del Mar Coma, des dels comuns s'està "d'acord, o d'acord amb matisos", en 72 dels 77 punts de l'informe. En els altres cinc punts o no hi ha consens o directament s'expressa oposició. Aquests són l’establiment de plans estratègics nacionals vinculants sense l’acord dels comuns; els projectes d’interès nacional (PIN) sense informes preceptius i vinculants dels comuns quan impliquin la cessió de terrenys comunals; les reserves de sòl definides de manera unilateral; les intervencions de Patrimoni en els catàlegs comunals i en els entorns de protecció sense l’acord dels comuns; i la creació d’organismes supracomunals que puguin envair les competències comunals en matèria urbanística. 

És a dir, volen ser "part activa" del model de desenvolupament territorial, que ha de ser "més equilibrat, sostenible i coherent a escala nacional", però sense oblidar que aquesta coordinació a nivell nacional "ha de ser respectuosa amb l'autonomia comunal", i la definició de la metodologia dels instruments de planificació i coordinació per garantir un creixement urbanístic ordenat que es demana "ha de preservar la discrecionalitat dels comuns en la definició del seu propi model territorial".

D'altra banda, els principals punts d'acord passen per la simplificació i agilització de les llicències urbanístiques, la millora de la seguretat jurídica, la incorporació de criteris de sostenibilitat i de capacitat de càrrega, el reforç del règim sancionador, i la millora de la cartografia de riscos i dels plans sectorials. També hi ha acord, però amb matisos, la revisió del sistema de cessió obligatòria i el reforç de l'obligació de revisar els estudis de capacitat de càrrega i de preservació ambiental.

Imposades 90 sancions gràcies al control de l'ADN dels gossos

El genotipatge dels gossos ha permès sancionar fins a 90 infractors de la normativa. És a dir, el control de l'ADN caní ha permès identificar els amos incívics amb coincidències que arriben fins al 45% en algunes parròquies. Però més enllà de les sancions, que la cònsol major d'Encamp, Laura Mas, ha recordat que poden anar entre els 150 i els 300 euros per als reincidents, el sistema "ha permès un canvi d'hàbits" i això "ha millorat la convivència". En aquest sentit, els carrers estan "més nets" i hi ha més sentit de la responsabilitat, segons ha apuntat Mas. I per això els comuns que fins ara tenien mancomunat el servei d'analítiques, tots excepte el d'Escaldes-Engordany, han acordat treure un nou concurs per garantir la continuïtat del servei, ja que el contracte vigent acaba el proper gener del 2027. Així, s'ha delegat al Comú d'Andorra la Vella les competències per impulsar el nou concurs en nom dels sis. 
En els sis anys de funcionament, el registre caní compta amb un total de 9.347 animals, el que es calcula que és un 79% de la població i que en algunes parròquies arriba al 90%.


Compromís per invertir més en gestió forestal

Els comuns s'han compromès a incrementar la inversió en gestió forestal. Si ara tenen establerta una inversió mínima de 15.000 euros l'any per aquest concepte, de cara al que ve cada comú decidirà quin és el seu mínim, però que haurà de ser més important que l'actual. I això per fer més atractiu el concurs per delegar els treballs de gestió forestal i així aconseguir una major concurrència i competitivitat. El nou concurs serà per al període 2027-2033, prorrogable d'any a any per quatre més. A més, també es crearan lots per tipologia dels treballs. D'altra banda, també es demanarà nous criteris d'innovació i traçabilitat per tenir un millor control de la fusta obtinguda i del seu destí final. En els darrers deu anys s'ha intervingut en 530 hectàrees i s'han obtingut fins a 3.500 tones de fusta.