Amb la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant repassem els temes “crucials” de la legislatura, com són l’acord d’associació amb la Unió Europea i la problemàtica de l’habitatge. També tractem la qüestió del laboratori P3 que es volia fer amb la farmacèutica Grifols a Ordino.
 

Què n’espera Andorra Endavant aquesta legislatura?
Nosaltres el que volem és, sobretot, que des del Consell General es facin estudis d’impacte, que tingui una posició proactiva, en el sentit que s’ha d’anticipar tot el que ens pot venir del cabal europeu. Fins ara hi ha hagut una demanda a nivell del pacte d’Estat, i això ve de la legislatura anterior, i Andorra Recerca i Innovació farà un estudi d’impacte en base a la informació que vindrà de Govern, a partir de les negociacions ja fetes i tancades. Per nosaltres és molt important contractar un gabinet especialitzat que agafi realment tot el cabal europeu i que ens digui l’impacte que tindrem sobre la nostra economia, sobre el nostre teixit econòmic i social, per anticipar. L’anticipació és fonamental.
 

Però això és només per a Europa o també voleu que el Consell tingui aquesta proactivitat en altres àmbits?
Nosaltres pensem que la qüestió d’Europa marcarà el futur d’Andorra. És a dir, que hi haurà un abans i un després. I per tant per a nosaltres és un tema crucial, com el tema també de l’habitatge, però ja treballem, de forma constructiva. Hem traslladat a la ministra Conxita Marsol una sèrie d’accions. Nosaltres el que volem són resultats per als nostres ciutadans. Treballem en aquest sentit i proposem accions.
 

Centrem-nos de moment en la Unió Europea. Vostès són dels més crítics amb l’acord.
Sí, sí, efectivament. Nosaltres pensem que no es pot anar a cegues, que s’ha de parlar sobre coses factuals, com va fer Mònaco. Nosaltres vam demanar a la ministra Imma Tor de parlar amb els seus homòlegs de Mònaco, del perquè han fet aquest canvi de rumb, que per nosaltres sembla molt important. Però no ho van fer, i aleshores nosaltres vam contactar el Consell Nacional de Mònaco, vam parlar amb ells durant una hora i mitja, per compartir neguits, i justament un neguit de Mònaco era el tema d’impostos. El gabinet especialitzat va dir que, efectivament, el tema d’impostos normalment no entra, però tot el que toca el mercat interior pot entrar, i per tant hem de vigilar.
 

Vostès van demanar pressupost a un gabinet especialitzat, han tingut retorn?
Sí, el gabinet especialitzat ens està preparant un pressupost pel Consell General. Nosaltres hem fet una carta adreçada al síndic general, i a la pròxima junta de presidents es debatrà, per veure si el Consell General paga aquests estudis d’impacte com va fer Mònaco. Nosaltres el que volem és saber què implicaria l’aplicació del cabal a nivell del nostre territori. És a dir, estudis sistèmics, que això és molt diferent d’anar a fer estudis en funció del que s’ha negociat. S’ha de tenir una visió sistèmica.
 

I el resultat d’aquests estudis podrien fer canviar la posició d’Andorra Endavant en relació amb el pacte i l’acord?
O potser el Govern canviarà de rumb, perquè precisament, el govern de Mònaco havia dit que s’havia de firmar sí o sí l’acord d’associació. El Consell Nacional, el parlament, va fer aquests estudis, uns estudis independents dels que havia fet el govern, i van veure que s’havien d’aturar les negociacions. És a dir que és el mateix govern que va canviar de rumb. Nosaltres esperem que amb aquests estudis el Consell General pugui aclarir els dubtes, que la ciutadania també tingui una visió molt més clara que ara, i el govern també potser veurà coses que no ha vist fins ara. Perquè, efectivament, tot el cabal és enorme. Hi ha una multitud de directives europees. Per tant, no es pot pensar en tot. I més informació, millor. El síndic general ens va dir que ell ho veia amb bons ulls encomanar a aquests estudis d’impacte des del Consell General. Perquè és un tema cabdal per Andorra. Marcarà el nostre futur. No només el nostre, sinó també el de les generacions futures.


L’habitatge és un altre dels temes crucials d’aquesta legislatura. Ja ho va ser en l’anterior. I heu dit abans que treballeu plantejant mesures. Una d’elles és la proposta d’acord que vau presentar per la qual voldríeu establir topalls màxims de preus de lloguer en funció de les zones?
No. És que en funció de les zones, no. És una graella multicriteri. I això s’ha fet en diferents llocs del món. L’únic és que ells van imposar un topall. Nosaltres no imposem res, sinó que volem una graella de referència en la qual es tinguin en compte els metres quadrats, el nombre d’habitacions, l’estat de l’habitatge, si és nou, si és un pis reformat, si és un pis antic, que no s’han fet cap reforma. En funció de la zona també, a Can diumenge el preu del terreny no és el mateix, però la zona és el de menys, és un criteri més. La qüestió no és crear guetos, perquè no és la nostra filosofia. Va haver-hi un malentès a nivell de la ciutadania, perquè els ciutadans llegeixen només el titular i la proposta no era fer una graella en funció de la zona, sinó en funció dels metres quadrats, de l’any d’adquisició de l’habitatge... No és el mateix adquirir un habitatge ara que fa deu anys.
 

El resum és que volen tenir una graella de referència en funció de la tipologia d’habitatge, doncs.
Exactament. I en funció no només de la tipologia d’habitatge, sinó també de l’estat de l’habitatge, l’any d’adquisició també és molt important, perquè una persona que posa el seu pis a lloguer i que ha comprat el pis ara, evidentment els preus de venda no són el mateix ara que fa 10, 20 o 30 anys. I per tant, els propietaris que es volen acollir a aquesta graella en funció de les característiques del seu bé immobiliari, llavors tindran una bonificació fiscal, és a dir, que tindran avantatges fiscals. I els que es passen, és a dir, els propietaris que tenen un pis de fa 50 anys que no han fet cap reforma i demanen 2.000 euros, evidentment aquests pagaran un impost suplementari, per evitar l’especulació a nivell del mercat de lloguer. Els propietaris podran acollir-se o no a aquesta graella de referència, llavors tindran efectivament una bonificació o en funció del sobrecost del lloguer un impost suplementari.
 

Sembla una graella molt complicada de construir.
No. Amb l’AGIA es podria fer perfectament. Proposem aquesta graella per incentivar els propietaris que no abusen i justament posar un impost suplementari als que abusen per evitar l’especulació al mercat immobiliari. Amb això, més amb el parc immobiliari públic de pisos a preu assequible i més amb la seguretat dels propietaris, amb aquestes tres accions, ja es pot descongelar. Esperem que el 2025 hi hagi totes aquestes mesures per tal d’alliberar el mercat. Però és fonamental, per a nosaltres, fer aquestes tres accions per tal de descongelar el mercat. Sense fer aquestes tres accions no podem descongelar el mercat. Perquè si no serà un caos i serà una destrossa, un suïcidi social.
 

Justament, Marsol ja va anunciar que l’any que ve proposa mantenir la congelació i ja seria de cara al 2025...
Nosaltres vam fer moltes reunions amb la ministra. Treballem de forma constructiva. La paraula oposició no ens agrada, nosaltres estem aquí per tenir resultats pel poble andorrà. És veritat que la ministra escolta, té la mà estesa a nivell de les minories. És un problema de tota la classe política. Nosaltres tenim aquest mandat per arreglar aquest problema major, que és el problema de l’habitatge. Per tant, com no pot ser d’una altra manera, totes les forces polítiques han de proposar les seves accions. Nosaltres és el que hem fet. Ja havíem dit a la senyora Marsol que era massa prematur descongelar el mercat de lloguer i que s’haurà de fer aquestes accions primer abans de descongelar, d’alliberar el mercat.
 

En relació amb la compra d’edificis per part del Govern per reconvertir-los en habitatge de lloguer assequible, vostès també van demanar que es renegociessin algunes condicions perquè trobaven que algun potser era car.
Sí, l’únic és que la ministra ha arribat i s’ho ha trobat tot fet. Ho va intentar i no se’n va sortir. No podem anar enrere. S’ha de mirar cap endavant. 
 

Veuen renyida la qüestió de l’habitatge amb el fet de posar límits al creixement urbanístic? Hi ha qui diu que és contradictori perquè hem de construir més habitatge per poder fer baixar el preu del lloguer, i això és més creixement urbanístic.
El que sí que sobta, que és paradoxal, és que tenim una bulímia de la construcció i una anorèxia del mercat de lloguer. Això és un problema major. A l’any 2022 es van autoritzar 800.000 m2 visats a nivell de la construcció, dels quals 700.000 m2 d’obra nova i la major part són construcció de luxe. És paradoxal perquè s’han visat molts m2, molt més del que pot suportar el teixit productiu, que normalment pot suportar uns 150.000 m2 a l’any. Tenim molta construcció i no tenim pisos pels treballadors i la classe mitjana. Aquí hi ha una paradoxa. A la legislatura passada es va votar una llei per frenar la construcció. El Col·legi d’Arquitectes s’havia queixat de la massificació de la construcció. Havia alertat de tot el que podria passar i el Govern va reaccionar un pelet tard. El que havia d’haver fet fa molts anys era dir que a cada edifici es preveiés un percentatge de pisos a preu assequible controlats pel Govern. Hagués sigut una línia de treball. I una línia inclús demanada per alguns partits polítics des del 2015. Això no ho ve d’ara. Fa molts anys que alguns partits polítics ho havien demanat. S’ha deixat una mica gangrenar i ara ens trobem en una situació delicada. Però estem convençuts que la ministra, que té aquesta cartera tan difícil, vol solucions al problema de l’habitatge i treballar molt en aquest sentit. I escolta totes les forces polítiques per arribar a les millors solucions possibles. 
 

Un altre tema sobre el qual  heu estat molt crítics és Grífols. Com està? Plantegeu alguna acció al respecte?
Nosaltres havíem fet una acció a la Batllia. Vam demanar la nul·litat del pacte de socis entre el Govern i Grífols, perquè no respectava, en el moment de la firma, la llei vigent. Es van cedir moltes coses abans de passar per votació al Consell General. I això no pot ser. El Tribunal no va entrar en la qüestió dient que jo, consellera general, no tenia legitimitat. És precisament perquè soc consellera general que vaig fer aquesta acció, per defensar l’interès del poble i sobretot per respectar la legislació d’aquell moment. Perquè el Consell General és la màxima institució i és qui ha de controlar i impulsar l’acció del Govern. Si jo no tenia legitimitat per demanar la nul·litat del pacte de socis, qui la té? Hi havia moltes irregularitats a nivell d’aquest pacte de socis. Ara no sabem res, perquè Grifols va tenir problemes, van tancar centres, van acomiadar treballadors... Nosaltres pensem que no és un projecte adaptat a Andorra, que s’han cedit moltes coses. És a dir, s’ha pactat, per exemple, la cessió del terreny durant 25 anys, que és un terreny valorat en milions i milions d’euros, i pensem que per a una firma farmacèutica no calia cedir un terreny així. Ells diuen que no faran cap benefici. Què estem fent? Un laboratori P3 que després han rectificat, però hi ha moltes contradiccions. I a nosaltres, a Andorra Endavant, no ens agraden les contradiccions. No traiem l’aigua clara i pensem que en política les coses han de ser molt clares. Un laboratori P3 no contracta qualsevol persona, contracta el perfil d’enginyer, de manera general. Nosaltres vam contactar el màxim responsable del més gran laboratori P3 d’Europa, que és el de Marsella, i li vam demanar quin perfil necessitaven per treballar amb aquest tipus de laboratori, si el risc zero hi és o no... Llavors ens va dir que el risc de contagi per a aquest tipus de laboratori hi era. Ells, per exemple, van tenir una persona que es va contagiar dins del laboratori. Som un petit país, tampoc tenim l’agència del medicament. S’ha de controlar molt tots aquests temes de recerca, perquè serà recerca in vivo i no in vitro. Durant la reunió pública del Govern del juny del 2021, el ministre de Salut d’aleshores, el senyor Martínez Benazet, va dir que la recerca seria in vitro i no in vivo, i minuts després, el CEO de Grifols el va rectificar i va dir que seria in vivo. Aquestes contradiccions no ens agraden. 
 

Us plantegeu fer alguna nova mesura, potser una proposta d’acord al Consell General, a nivell més polític, no tant a nivell judicial.
Nosaltres vam passar tota la informació a la senyora Marsol, perquè quan una persona arriba a un ministeri desconeix alguns dossiers. És normal, i nosaltres li vam donar tota la informació de forma transparent per tal que ella valori el tema. I esperem que es recondueixi, esperem que s’aturi. La senyora Marsol és jurista, i per tant veurà les irregularitats que es van fer. I esperem, doncs, que aturi també aquest projecte, perquè en aquest terreny s’hi podrien fer moltíssimes coses.