La candidata a cònsol major del Partit Socialdemòcrata+Independents per Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, critica la falta de diàleg del darrer mandat i la necessitat d’implantar mesures de participació ciutadana i transparència. Aposta per convertir Escaldes-Engordany en la parròquia de l’aigua termal i per fer millores a Capesa. Així mateix, remarca la necessitat d’un canvi de color polític al capdavant del Comú.

¿Per què es torna a pre­sentar?

Per l’experiència que tenim al Comú, el projecte que portem i les persones que ens acompanyen a la llista vaig decidir tornar-me a presentar. És una decisió que ja vaig donar a conèixer al setembre. Tinc ganes de tornar-ho a provar, i aquest cop amb més possibilitats de guanyar que fa quatre anys.

Ha viscut de prop la gestió comunal. ¿Com l’ha vist?
Hi ha projectes que portàvem fa quatre anys que tornem a portar perquè, tot i ser fàcils d’implementar, no s’han impulsat. L’aigua termal és un bé que només tenim a Escaldes, i no l’acabem de saber aprofitar. Només el fet de poder lluitar perquè Escaldes n’esdevingui realment la capital ja em motiva per proposar-nos com a candidatura. El que no comparteixo gens dels darrers quatre anys és aquesta falta de diàleg amb la ciutadania. Han parlat, però ha estat un monòleg. La meva forma de fer és dialogar i arribar a un consens. Potser tardarem una mica més, però hi arribarem amb la gent implicada.

¿Aquesta és la gran diferència entre el PS i el govern que hi ha hagut fins ara?
Volem aportar projectes, ser un comú dialogant, obert i que estigui a prop de la ciutadania, i sobretot transparent. Volem crear la figura del conseller de barri, publicar els comptes de forma clara perquè se sàpiga en què ens gastem els diners i establir pressupostos participatius. Proposem que sigui la ciutadania qui decideixi a què vol destinar el 2% del pressupost, que són uns 500.000 euros.

El futur de Vivand també es vol decidir amb participació ciutadana.
Volem que la ciutadania digui si vol o no vol Vivand, perquè ha estat una imposició de DA. Ara per ara no sabem si el projecte té el suport del ciutadà o no, perquè les enquestes que s’havien de fer al setembre no les hem tingut. No tenim dades objectives. Volem tornar al diàleg amb les diferents zones de la parròquia, els diferents tipus d’establiments i els residents. Si la conclusió que se n’extreu del que es vol és clara i franca, anirem cap allà. Si no, farem una consulta oberta a tothom, qui viu i té comerç a Escaldes-Engordany.

¿La participació es vol ampliar a algun altre àmbit?
Volem crear consells formats pels actors de l’àmbit cultural, de la infància, la joventut i la gent gran. Volem preguntar-los en què ens hem de gastar els diners, involucrar més les parts implicades perquè expliquin com volen que s’organitzin les coses. Perquè cal tenir present que molts diners de cultura d’Escaldes-Engordany han anat a Vivand, per exemple. 

¿Com proposen solucionar els problemes amb l’aigua?
És un problema que ha sorgit ara però que hauria pogut sorgir en qualsevol moment perquè, per mi, era una bomba de rellotgeria. Jo ja havia manifestat des de l’inici del mandat els meus neguits sobre Capesa a la senyora cònsol, en consells de comú i al si del consell d’administració. Em feia por que Escaldes es quedés sense aigua, no pel fet que s’ha produït però sí per l’estat de la xarxa. Em vaig esgarrifar en saber que teníem una vàlvula que feia sis anys que no funcionava correctament. D’aquí la nostra insistència que es fessin les obres a la part alta de Carlemany. I quan ho vaig dir, el senyor cònsol menor va dir que era una alarmista. 

¿Quines serien les accions?
Els estatuts de Capesa els comparteixo plenament. El poble va muntar la societat pel servei del poble. No hi ha gens de ganes que cap accionista s’enriqueixi. El soci més gran és el Comú, que té el 6,20% de les accions. Però la llei diu que la gestió de l’aigua és competència comunal. I el Comú no està fent aquesta tasca, tot i que no vol dir que se’n desentengui. Proposem que el Comú gestioni la xarxa i que tingui el 51% de les accions. Això representaria 1,5 milions d’euros i permetria projectar-se en el futur amb la construcció de nous dipòsits, l’embrancament amb el Comú d’Encamp i Andorra la Vella, buscar noves fonts de captació, posar sistemes de telegestió de la xarxa, sondes al riu per controlar la terbolesa, el PH...

¿Creu que hi ha hagut deixadesa del Comú?
Més que deixadesa és una inèrcia. Mai s’ha sentit implicat en la gestió de l’aigua, i això ho veiem amb el percentatge d’accions. I la gestió de l’aigua val molts diners.

Ha comentat la voluntat de posar en relleu l’aigua termal.
Volem que Escaldes-Engordany sigui realment la capital de l’aigua termal. Tenim Caldea, Inúu. Jacint Casal i Francesc Casals van tenir una visió de futur, van ser innovadors, van posar l’aigua termal al centre i ara, sense Caldea, Escaldes no seria el mateix. Jo vull continuar aquest projecte iniciat als anys 90. Donar-hi més força. On neix l’aigua termal és a la part alta de l’avinguda Carlemany. Allà on tothom es queixa que no hi pugen els visitants. En comptes de gastar 2,5 milions en el CIAM, gasta-te’n 500.000 per fer unes basses d’aigües termals en aquella zona, i 200.000 més –estirant molt– per fer una senyalització que indiqui que Escaldes és la vila termal d’Andorra. Volem inscriure Escaldes a les associacions d’aigües termals de Catalunya i França per tenir visibilitat a l’exterior. I al mateix temps també proposem documentar el nostre passat lligat amb l’aigua termal.

¿I del CIAM? ¿Què cal fer-ne?
L’estem regalant quan el poble d’Escaldes s’ha gastat 2,5 milions. La freqüentació no deu haver estat tan bona com diuen perquè l’han tancat i desmantellat. És una instal·lació que la majoria actual no ha sabut potenciar ni mantenir. Per això ja li hi ha anat de perles no gastar-se ni un euro amb la reparació del material que no funcionava quan ha sortit el cap de Govern demanant-lo. És un fracàs. L’estructura no agrada. Ja hi ha gent del barri que l’anomena l’arc de triomf del Martí. Hi ha coses més senzilles per fer pujar la gent allà dalt i tampoc es va preveure el manteniment de la infraestructura.

¿Com veu la gestió de les finances que ha fet DA?
La majoria s’ha focalitzat a reduir l’endeutament. I l’única cosa que s’ha fet és l’avinguda Carlemany per a vianants, on s’ha destinat 1,5 milions; l’aparcament del Falgueró, que ha costat 2 milions, la part alta de Carlemany i les voravies de Fiter i Rossell. Això en detriment del CIAM, que no s’ha mantingut, i de les altres zones d’Escaldes, on s’ha fet molt poc. Ja està bé reduir endeutament, però potser en comptes de reduir 8 milions se n’hauria d’haver reduït 5 i invertir-los a la parròquia, per comprar l’aparcament de davant de l’església, per exemple. També hi ha uns terrenys al Prat del Roure que donen una imatge dolenta i crec que hauria estat possible arribar a un acord amb els propietaris per llogar-los.

Han estat crítics amb la gestió del personal del Comú.
La partida de personal ha augmentat lleugerament i si ho analitzem veiem que han disminuït les places fixes, i que s’han cobert amb eventuals i gent del programa del Govern. Això no és ajudar famílies que ho passen malament. Prefereixo que la persona que està treballant sàpiga que té un projecte de futur al Comú i no per sis mesos i que l’aniran renovant, o no, anualment. Si hi ha una plaça que necessites, l’has de cobrir fent-la fixa. No pots fer estalvis a costa dels empleats.  

¿També aquí ha faltat diàleg?
Se’ls va retirar el complement CASS sense parlar abans amb ells i els van deixar a l’estacada.

¿Què plantegen vostès?
Farem un estudi dels llocs de treball que es necessiten. I també cal regularitzar situacions i treure edictes per al personal que faci falta.  

Fa quatre anys DA es mostrava com a garantia per clarificar les competències. 
En van fer bandera però la realitat és que els comuns s’han carregat els entorns de protecció dels béns culturals i el consell ho va votar. Tenim set comuns i un Govern, i els primers són els que manen. També han impulsat una modificació de la llei de transferències amb la qual els comuns, si volen comprar només dolços ho faran i tindran un mal de panxa que el papa haurà de pagar per portar-los al metge per curar-lo. Això és un retrocés i és donar més força als comuns. Tenim un únic país i cal no doblar esforços i tenir els ingressos que toquen pel que hem d’assumir. Nosaltres compartíem la proposta del ministre Riberaygua. Perquè es modifiquin les competències hi ha d’haver comuns que no siguin de DA i que siguin del PS. La lluita per mantenir el seu estatus ha fet patinar la negociació de les competències.

¿No cal donar més poder a l’administració més propera?
Hi ha serveis que s’han de fer des dels comuns perquè són més propers, però la política general l’ha de marcar el Govern.

Un panorama molt diferent de fa quatre anys.
Hi ha quatre llistes: una clarament progressista, el PS; l’altra de tarannà progressista i dues que són més conservadores. Hi ha hagut fractures fratricides als dos costats i serà el ciutadà qui decidirà qui sobra. I serà aquesta decisió la que serà la vàlida. El ciutadà pot votar el PS amb la seguretat que no som un partit nou, no acabem d’arribar. Dels candidats, n’hi ha cinc que tenen experiència política a les institucions però també hi ha militants del partit i que ara han passat a primera línia i gent nova. Hem de posar la nostra experiència a l’abast del ciutadà. I també crec francament que Escaldes-Engordany necessita un canvi. Perquè fa vint anys que hi ha el mateix partit conservador manant a Escaldes i crec que ja seria hora que canviéssim altre cop. Els governs més progressistes han fet Caldea, el festival de jazz... Cal tornar a l’essència del progressisme i que Escaldes creixi en obertura d’esperit i en convivència entre les persones que formen la societat.