Dels 25 annexos temàtics, l’equip negociador n’ha tancat 5 provisionalment (recordem que amb l’acord d’associació amb la Unió Europea no es dona res per tancat fins al final). N’hi ha un altre, el relatiu als serveis financers, del qual encara no s’ha començat a parlar ni s’ha rebut cap documentació per part de la Unió. Segons el secretari d’Estat per a les relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, de la resta n’hi ha un altre grapat, de 5 o 6, que amb una ronda addicional de negociació es podran donar com a provisionalment tancats. I la resta, on s’inclouen qüestions “que requereixen un arbitratge polític”, es negociaran aquest setembre. 

En el calendari previst per al darrer quadrimestre del 2023 hi ha quatre rondes negociadores que s’allargaran quatre dies cada una d’elles, segons ha explicat Riba, i es destinarà un dia a les negociacions bilaterals i un altre a les multilaterals, conjuntament amb Mònaco i San Marino. Justament, el cap de Govern, Xavier Espot, ha assegurat que dels tres països, Andorra és el “menys avançat” en les negociacions i que San Marino té “gairebé tancada” la negociació bilateral i Mònaco ja ha tancat més annexos.

Amb tot, la voluntat és “acabar abans de finals d’any”, o abans de les eleccions al Parlament Europeu a molt estirar, que s’han de celebrar la pròxima primavera, per aprofitar el “clima procliu per arribar a un bon acord” que aporta la presidència “d’un país aliat”. Ara bé, Andorra té una “finestra d’oportunitat però no una soga al coll”, ha manifestat Espot assegurant que si no s’han pogut acabar les negociacions en el termini previst no hi ha “cap mena de problema” a allargar-ho.

Arbitratge polític
Entre les qüestions que requereixen un “arbitratge polític” hi ha la lliure circulació de persones i les telecomunicacions, entre d’altres. En relació amb la primera, Espot ha recordat que el control sistemàtic que es fa actualment dels antecedents penals de qualsevol persona que vulgui instal·lar-se a Andorra “xoca” amb la normativa europea i que en aquesta qüestió es treballa per “trobar una solució de compromís” que sigui “acceptable per les institucions europees” i alhora preservi els nivells de seguretat ciutadana actuals, basada en un concepte d’ordre públic “més restrictiu i basat en la idiosincràsia del país”. Espot ha afegit que en l’actualitat per antecedents penals s’estan denegant un 0,0032% de les autoritzacions de residència de ciutadans comunitaris, mentre que Riba va comentar que s’han fet algunes consultes i “seria acceptable” que Andorra fes una declaració unilateral dins l’acord amb instruccions de com interpretar algunes disposicions. 

Una altra qüestió que es debatrà el pròxim quadrimestre és la referent al monopoli per les telecomunicacions. En aquest punt, Espot ha apuntat a una possible solució que passaria per  fer “un esforç addicional” per eliminar el roaming i poder allargar la transició per a la liberalització tot exigint que es mantingui la qualitat del servei i es garanteixi la mateixa cobertura territorial, cosa que dificultaria l’establiment de noves companyies.