El ministre de Finances, Jordi Cinca, es va mostrar convençut ahir que ha estat la solidesa del sistema financer el que ha permès superar la crisi de BPA. En aquest sentit va remarcar que poques places han pogut resistir com Andorra una situació que ha desembocat en el tancament d’una entitat amb un pes del 20% en el sector. “Això no ha estat per les mesures impulsades pel Govern, l’INAF o el legislatiu, sinó perquè el sistema era sòlid”, va destacar. Per això va demanar un reconeixement al sistema financer i es va mostrar taxatiu davant els “atacs continus” que des de “minories i sectors concrets del país” s’han llançat, en referència als accionistes majoritaris de BPA, Higini i Ramon Cierco, i “els que defensen aquestes persones”. 

Unes “injúries” que indica que tan sols pretenen defensar els interessos personals en perjudici dels interessos generals. “No és acceptable que per defensar els interessos personals ataquis l’Estat andorrà i la seva estabilitat”, va declarar, al mateix temps que va afegir que cal deixar de tirar-se pedres al propi teulat perquè “els interessos no són de quatre sinó de 70.000”.

El ministre va celebrar que davant d’aquest context advers els bancs del país han anunciat que tancaran el 2015 dins dels mateixos paràmetres que els anys anteriors.

Cinca també va reiterar que si bé la resolució de BPA pot semblar pels afectats que és massa llarga, vist el punt de partida (sense banc central ni legislació sobre resolució d’entitats bancàries) el procés s’ha fet en un “temps rècord”. El ministre va remarcar que aquest procés serà el que permetrà als clients recuperar els diners i per això els va demanar un “xic de paciència” per tenir en un mes o dos mesos la resolució definitiva. 

Per altra banda, i en referència a l’evolució i millora que han d’emprendre els supervisors del sistema financer, el ministre de Finances va destacar que tot i que les dues institucions existents tenen les bases i l’estructura suficient, caldrà anar-les reforçant. Cinca va remarcar, però, que encara que es doti de més personal aquests organismes això no assegura que no hi hagi problemes com el que s’ha viscut amb BPA. A més, va destacar que també serà necessari enfortir la col·laboració amb altres institucions internacionals, un fet imprescindible tenint en compte que el mercat és cada vegada més globalitzat. Cinca va assenyalar la importància que hi hagi segells que avalin que les entitats andorranes estan sotmeses al mateix nivell i estàndards de supervisió als quals està sotmès qualsevol banc de la Unió Europea a través del Banc Central Europeu (BCE), per exemple. Això es fa través de convenis amb supervisors que formen part del BCE o amb el mateix BCE. Aquesta darrera opció, però, no és possible ara per ara, tenint en compte que els estatuts del BCE no ho permeten. Per la seva banda, el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va informar que l’accés directe al Banc Central Europeu no està recollit en l’acord d’associació amb la Unió Europea que s’està negociant.

Quant a la necessitat d’aprovar una llei per controlar la retirada d’efectiu, el ministre de Finances va recordar que Andorra ja fa anys que controla aquests moviments. Tot i deixar la porta oberta a modificacions legislatives, va destacar que “amb les lleis actuals Andorra té la possibilitat de fer la traçabilitat de les transaccions”.

Cinca va concloure que el repte del sistema financer per al 2017 i 2018 serà l’intercanvi automàtic, un fet que ha d’enfortir el sector, i que renunciar-hi “seria la mort”.

 

El Govern ajudarà Sant Julià quan conegui l’estat financer

El Govern donarà suport al Comú de Sant Julià de Lòria perquè pugui fer front a les despeses que suposa Naturlàndia sempre que tingui coneixement de l’estat en què es troben les finances de la corporació. Ho va dir el cap de Govern, Antoni Martí, que va assenyalar que l’executiu “tindrà amb Sant Julià de Lòria el mateix comportament que amb les altres sis parròquies”, tot i que abans caldrà saber, però, “què passa a Sant Julià de Lòria i quina és la seva situació  financera”.

Per això, Martí es va mostrar a l’espera que el cònsol major electe lauredià, Josep Vila, disposi dels comptes, una informació que no va dubtar que la cònsol sortint, Montserrat Gil, entregarà, al mateix temps que es va atrevir a dir que la situació “no deu ser gaire brillant a Sant Julià de Lòria”.

El cap de Govern va remarcar que l’executiu té l’obligació d’equilibrar la inversió en el territori i que sempre ha estat disposat a ajudar les parròquies que es troben amb més dificultats. Un exemple és la Massana, a la qual es va donar suport per arribar a un acord amb les entitats financeres del país; això sí, després que els cònsols van traslladar al Govern l’estat en què es trobaven les finances del Comú i també un pla de viabilitat, va recordar. Això va permetre que la parròquia tingui ara “una perspectiva millor”, va destacar Martí.

 

El Consell podria entrar en l’acord de les competències

La delimitació de les competències i transferències serà una de les negociacions que caldrà emprendre el 2016. El cap de Govern va avançar ahir que no descarta incloure en aquestes converses el Consell General, que fins ara n’ha estat absent. Martí va destacar que en aquest treball caldrà tenir “generositat” i “complicitat entre el Govern i els comuns”. També va reiterar que difícilment l’executiu podrà destinar més de 54,6 milions a transferències. Si bé és una xifra inferior al que fixa la llei, Martí va recordar que quan rebien 40 milions els comuns també feien front a les seves necessitats.

 

Martí vol que el nou titular de Salut tingui un perfil gestor

El cap de Govern, Antoni Martí, va afirmar ahir que el 4 de gener donarà a conèixer la persona que reemplaçarà Rosa Ferrer al capdavant del ministeri de Salut, la data en què l’encara ministra deixarà el càrrec. Martí va exposar que el perfil que està buscant per ocupar aquesta vacant ha de tenir relació amb l’àmbit sanitari però també de la gestió. En aquest sentit va remarcar que hi ha dificultats per “poder pagar” la sanitat i que “negar això és negar una evidència”. Per aquest motiu va destacar que hi ha reformes a fer en aquest àmbit. 

 

L’hora de “modernitzar” la funció pública

Una de les reformes pendents des de la passada legislatura és la relativa a la funció pública i el cap de Govern, Antoni Martí, considera que és el moment d’afrontar aquesta qüestió amb el ministre Jordi Alcobé al capdavant. Martí va recordar que el més urgent, com es va fer, era “posar una mica d’ordre” amb la nova regulació dels complements de jubilació. Del que es tracta ara,  segons va explicar Martí, és de “modernitzar la funció pública”, ja que “hi ha coses que no funcionen”. “Volem interlocutors que representin bé tot el col·lectiu”, va afegir el cap de Govern.