En una sala Sergi Mas plena i també la de Consell de Comú de Sant Julià de Lòria, el cap de Govern Xavier Espot i el secretari d’Estat Landry Riba han encarat la quarta reunió de poble amb força expectació. Després de la mitja hora inicial (que s'ha allargat fins a 40 minuts) en què han repetit les bondats de les quatre llibertats i d’altres polítiques, de seguida han arribat les preguntes del públic present i del que estava connectat telemàticament. Així, el referèndum que s’ha de celebrar d’aquí a un any de seguida ha sobrevolat entre els assistents. En aquest sentit, Espot ha fet una apel·lació a la ciutadania perquè avali l’acord d’associació. “Tenim plena confiança amb una ciutadania il·lustrada i intel·ligent, que hem de ser capaços de convèncer, perquè són faves comptades”, ha afirmat el cap de Govern. A més, “hi ha moments àlgids que la democràcia representativa és insuficient i quan anem a votar haurem de pensar en l’Andorra del futur, tot i ser un exercici difícil”.
Referèndum a banda, també s'ha abordat el tema de la justícia, que precisament ha quedat fora de l’acord i, per tant, en aquest àmbit “som absolutament sobirans”. Però no ben bé del tot, ja que apareix la figura del Tribunal Justícia de la Unió Europea (TJUE), que pren el rol d’interpretar l’acord a partir de la seva signatura, sense perjudici que els tribunals andorrans continuen sent competents a Andorra, però poden plantejar qüestions prejudicials si tenen dubtes. A més, en cas de litigis, hi ha el comitè mixt paritari entre les dues parts que només pot prendre decisions per consens.
En el capítol de control de persones i mercaderies, un clàssic en aquest tipus d’actes, Espot i Riba han explicat un contingut de l’acord que sovint, segons ells, implica pocs canvis respecte a la situació actual, tot i que reconeixen que han hagut de cedir en alguns aspectes. Ara bé, “la situació no pot anar a pitjor i pot ser una excusa per fer els deures que fins ara no havíem fet”, han assegurat.
En la mateixa direcció, han posat d’exemple Lienchestein en l’àmbit de la diversificació econòmica, ja que aquest país ha apostat per l’economia d’alt valor afegit, una aposta que, segons ells, és la mateixa que ha d’emprendre Andorra, perquè els sectors econòmics tradicionals del Principat presenten “poc” potencial de creixement. Segons Riba, “l’acord pot tenir un rol d’impuls i catalitzador de reformes”, ja que “ara hi ha algunes iniciatives que no tiren endavant si no tenim l’equivalència normativa”. A més, ha afegit el secretari d’Estat, “eliminarem part de la burocràcia o fins i tot, en alguns casos, la reduirem a la mínima expressió”.
Amb totes aquestes premisses, els negociadors encara tenen temps per convèncer la ciutadania “il·lustrada”, amb quatre reunions de poble més que se celebraran els propers dies. Confiança i ganes no els hi falta, i de ben segur que la necessitaran.