Els joves del país han tornat a fer sentir la seva veu aquest dimecres durant la celebració del 22è Consell General de Joves, una sessió que ha servit per debatre sis proposicions de llei treballades prèviament en comissió. Un dels punts que ha generat més debat entre els assistents ha estat la proposta de prohibició de vendre begudes energètiques als menors d'edat pels riscos que comporten per a la salut i l'abús que se'n fa per part d'alguns consumidors. També s'ha fet un clam per reduir les hores lectives a l'escola permetent que els alumnes puguin compatibilitzar l'educació obligatòria amb la feina que han de fer fora de les aules i les activitats extraescolars.
Sens dubte, la proposta de prohibir la venda de begudes energètiques als menors de 18 anys ha estat el punt que ha centrat la primera part del debat. L'alumna de l'escola andorrana de segona ensenyança d'Encamp, Astrid Rieger, ha posat en relleu que "el consum actual de begudes entre els menors d'edat suposa un greu problema per a la seva salut", ja que aquestes contenen components com la cafeïna o la taurina "que produeixen insomni i descontrol en el desenvolupament neuronal i físic dels consumidors més joves". En aquest sentit, ha apuntat que la venda d'aquests productes "cada vegada és més popular i no té cap mena de control al país". Per aquest motiu, s'ha proposat regular la venda d'aquestes begudes, incorporant sancions de fins a 4.000 euros per als establiments que ho facin, i conscienciar als joves dels riscos que tenen mitjançant xerrades als centres educatius.
La proposta ha comptat amb 12 vots a favor, 6 en contra i 10 abstencions. Els principals motius que han esgrimit els estudiants que no han estat a favor de la proposició de llei és que aquesta norma podria "augmentar la delinqüència entre els joves", ja que, d'una manera o una altra, aconseguirien comprar aquestes begudes en establiments del país o bé creuant la frontera i fent-ho a la Seu d'Urgell. És per això que alguns d'ells han apuntat que no és necessari establir una prohibició, tot i que sí que s'han mostrat a favor de dur a terme xerrades de sensibilització a les escoles.
L'altre punt de debat de la primera part de la sessió ha girat al voltant de la reforma de la metodologia educativa, formativa i horària per tal de reduir la jornada escolat de set a sis hores diàries per permetre que els joves puguin millorar la productivitat, especialment durant les darreres hores del dia, i compatibilitzar les classes amb les activitats escolars i els deures. En aquest cas, l'alumna del col·legi Mare Janer, Abril Gomez, ha expressat que "l'horari escolar no permet la flexibilitat necessària", la qual cosa "provoca menor rendibilitat i interès entre l'alumnat". Així mateix, ha advocat perquè els alumnes de batxillerat també puguin fer pràctiques en empreses, de la mateixa manera que fan els estudiants de Formació Professional, per tal de començar a tenir contacte amb el món laboral més aviat.
La proposició de llei també inclou una encomana al ministeri d'Educació de realitzar un estudi pedagògic per implementar la reducció del nombre d'assignatures obligatòries, ampliant el camp d'elecció de les optatives a partir de segon cicle de segona ensenyança "i fer sortides escolars més vivencials". També aposta per promoure visites de l'aula a professionals de diferents àmbits "per donar a conèixer les seves professions". La resposta de la resta d'estudiants ha estat positiva i gairebé tots s'han mostrat en la mateixa línia, la qual cosa ha afavorit que el projecte de llei hagi comptat amb 27 vots a favor i només 1 abstenció.
Lligat a l'educació, una altra de les proposicions de llei aprovades ha estat la relativa a facilitar la vida dels esportistes a les escoles flexibilitzant l'horari escolar d'alumnes federats per adaptar-lo als seus programes d'entrenament. Es tracta d'una proposta que estaria subjecta al rendiment esportiu i educatiu de cada alumne i que requerirà unes capacitats determinades per a optar-hi. Segons la resta d'alumnes, aquesta mesura permetria incitar als alumnes esportistes "a esforçar-se i treure millors notes perquè necessitarien aquest sistema per a practicar el seu esport". La proposició de llei ha sumat 25 vots a favor i 3 abstencions.
Protecció de l'àmbit familiar
La segona part de la sessió ha tingut com a tema central la protecció dels integrants de l'àmbit familiar i la proposició de millores per aconseguir una conciliació laboral i familiar efectiva. En primer lloc, s'ha aprovat amb 26 vots a favor i 2 abstencions la proposició de llei per a la corresponsabilitat entre les dones i els homes en l'àmbit familiar. Durant el seu parlament, l'alumna Aitana Rivera ha defensat que "la violència dins l'esfera familiar és un problema social de grans dimensions", per la qual cosa ha advocat per "intervenir de manera correcta i trencar el cicle destructiu" que hi pugui haver en una família per evitar que el problema "s'hereti de generació en generació".
És per això que els estudiants han fet una crida a "continuar treballant en la sensibilització i l'educació mitjançant diferents campanyes i programes educatius per informar la població sobre els seus drets i donar eines de suport a les víctimes de la violència domèstica". Així mateix, i malgrat els esforços que ja està fent el país en aquest sentit, l'alumna ha recordat que aquest és "un desafiament continu en la majoria de països, i Andorra no és una excepció". Per tant, la proposició de llei "busca prevenir i promoure una aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i oportunitat, així com a la no discriminació entre homes i dones".
Per dur-ho a terme, s'ha proposat l'organització de tallers pràctics educatius que esdevinguin "un espai de confiança, de seguretat i de respecte mutu"; promoure campanyes de sensibilització i sortides conjuntes entre el nucli familiar i l'alumnat; i encomanar al Govern valorar el compliment de les disposicions previstes en la llei per a l'erradicació de la violència de gènere i domèstica per trobar "mecanismes reals i efectius de suport a les víctimes".
A parer de la resta d'intervinents, també caldria organitzar xerrades adreces a pares i mares, i no només als alumnes; ampliar les campanyes a tots els sistemes educatius; comptar amb la col·laboració de l'ADA; i organitzar activitats dinàmiques des de la primària.
Una altra de les proposicions de llei que ha rebut el vistiplau del conjunt dels joves ha estat la relativa a l'establiment d'ajudes per a les famílies monoparentals. En aquest sentit, s'ha posat sobre la taula la necessitat d'atorgar més protecció a les famílies monoparentals amb fills menors de 12 anys. Entre les principals demandes, s'ha proposat que hi hagi una major flexibilització en l'horari laboral sense que hi hagi perjudicis en el sou i que, per contra, l'empresa es beneficiï d'una reducció en el pagament d'impostos del treballador. De la mateixa manera, el text aprovat detalla que el Govern haurà d'elaborar un reglament de promoció de la conciliació establint un seguit d'ajuts i un sistema d'accés per a les famílies que esdevenen monoparentals. La proposta ha sumat 22 vots a favor, 1 en contra i 5 abstencions.
Finalment, els joves han votat favorablement (amb 22 vots a favor i 6 abstencions) a la proposició de llei per a una flexibilitat horària i una ampliació del permís de paternitat, la qual també busca aconseguir una conciliació real de la vida familiar i laboral. Així doncs, s'ha aprovat que la persona assalariada i l'empresari acordin una flexibilització horària que permeti una major conciliació, amb la possibilitat d'incorporar el treball a distància o teletreball de manera temporal o permanent; també s'aposta per establir la possibilitat d'autoritzar permisos d'absència setmanals en el lloc de treball d'entre 1 i 7 hores per qüestions que tinguin a veure amb els fills, unes hores que s'han de recuperar el mes següent; i s'ha exposat la voluntat d'ampliar el permís de paternitat fins a les 14 setmanes ininterrompudes a partir de la data del part.
El 22è Consell de Joves s'ha clos amb el lliurament de premis del concurs de cartells, que en aquesta edició ha guanyat l'alumne del col·legi Mare Janer, Kilian Fernández per una proposta que per primera vegada ha incorporat la intel·ligència artificial (IA). Ariadna Badia i Tamara Silva han estat les altres dues estudiants que han quedat finalistes del concurs.
