Tot i que la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme no és la que ha d'establir polítiques d'habitatge, sí que el fet que faci referència a una de "les matèries primeres" necessàries com és el sòl fa que la Lgotu sí que pugui "facilitar" i "acompanyar" aquestes polítiques, tal com va remarcar el president de la Comissió d'estudi per analitzar les accions i mesures tècniques de l'ordinació del territori i urbanisme a implementar per assegurar un creixement urbanístic sostenible, Jordi Casadevall, en la presentació del dictamen elaborat per la comissió.
I és que el rol de les polítiques d'habitatge públic en el desenvolupament urbanístic ha estat una de les qüestions que s'han abordat durant els tretze mesos de treball de la Comissió d'estudi i que s'han inclòs entre les divuit conclusions que han de servir de base per a l'elaboració de la modificació de la Lgotu.
Així, en el dictamen final, consensuat per tots els representants de les diferents forces parlamentàries presents a la comissió, es defensa que la creació d'un registre públic de sòl destinat a habitatge públic es configura "com una eina estructural per reforçar la transparència, la traçabilitat i la governança en la gestió del territori", ja que facilita una planificació "eficient" orientada a l'increment del parc d'habitatge públic.
Així mateix, i tot i que el registre ha de permetre oferir "una visió global" i també tenir certa coordinació a nivell nacional es considera, d'acord amb les competències dels comuns, que l'estructura operativa sigui d'àmbit parroquial, una configuració que hauria de permetre a les administracions locals "identificar i gestionar amb més eficàcia les parcel·les i reserves existents dins el seu àmbit competencial, alhora que assegurar una aplicació homogènia dels criteris a escala nacional.
Paral·lelament a aquest registre, que ha de facilitar que es pugui disposar d'una informació clara, actualitzada i homogènia sobre el sòl reservat, les cessions gratuïtes i obligatòries i altres espais disponibles, es planteja el desenvolupament d'un pla sectorial d'habitatge públic a escala nacional, com a un "instrument de planificació estratègica de referència".
El pla, amb el qual s'evitaria una actuació fragmentada o descoordinada, hauria de recollir una visió completa del parc d'habitatge públic existent, del sòl disponible, de les necessitats territorials diferenciades i de les previsions de creixement futur.
En el dictamen, les diferents forces polítiques es mostren també partidàries d'incorporar l'habitatge públic dins el llistat de projectes d'interès nacional previst per la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, un fet que, tot i que ja es desenvolupen projectes d'habitatge públic com a projectes d'interès nacional sota la justificació d'"assistencial", permetria "garantir una implantació territorial coherent amb les necessitats del conjunt del país, disposar del sòl necessari i prioritzar les actuacions corresponents.
A la vegada es proposa unificar les terminologies referents a l'habitatge previstes a la Lgotu i altres lleis i superar la fragmentació actual, amb termes com habitatge de protecció pública, habitatge de preu assequible o habitatge social, casuístiques ja incloses en el terme habitatge públic.
L'abast de la Lgotu i del text de Patrimoni Cultural
La Comissió d'estudi per analitzar les accions i mesures tècniques de l'ordinació del territori i urbanisme a implementar per assegurar un creixement urbanístic sostenible ha destacat també en el seu dictamen la necessitat de "delimitar clarament l'abast competencial" entre la Lgotu i la futura llei de Patrimoni Cultural pel que fa als catàlegs comunals per mirar d'evitar així duplicitats i per facilitar la coordinació administrativa.
En aquest sentit, es planteja també la revisió de la terminologia prevista en la Lgotu per tal d'unificar criteris de denominació dels catàlegs i els elements que els integren i recuperar part de l'article que es va derogar el 2014 i que protegia l'entorn dels elements catalogats.
A la vegada es considera "convenient" que la nova llei de Patrimoni Cultural reguli directament els criteris, classificacions i graus de protecció dels elements dels catàlegs, i que en l'articulat de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme s'inclogui una referència explícita a aquests instruments. Així mateix es proposa incloure eines específiques de protecció del patrimoni cultural, recuperant la referència als entorns de protecció dels BIC eliminada el 2014.
