El joc de les coincidències ha fascinat paranoics i aficionats a les teories de la conspiració des de temps immemorials. Aquí en van tres. Al matí, Josep Pintat parlava a Ràdio Nacional de l’acord d’associació amb la Unió Europa (UE) gairebé el mateix dia que el seu pare va ser escollit en el segon mandat de cap Govern fa quaranta anys, el gener del 1986.
Ho va fer amb 27 vots dels consellers generals i un de negatiu, el de Jordi Farràs. Al vespre, i a la conferència d’Escaldes-Engordany, Patrick Klousen començava parlant del Josep Pintat pare i de l’acord duaner del 1990. “Va clarificar l’estatut d’Andorra en relació amb el mercat comú europeu”, va dir després d’advertir que en els temes europeus “no val tirar-se a la piscina, sinó que és millor baixar per l’escala”.
Klousen és autor de la tesi doctoral Les effets de l’intégration communautaire sur le régime juridique des échanges commerciaux de l’Andorre dirigida per Guy Isaac i defensada el 1989 a Toulouse 1, actualment Université Toulouse 1 Capitole. Va efectuar un repàs històric o una cronologia de les relacions d’Andorra amb la UE, una classe de repàs.
Un acord d’associació per a dummies en el seu significat de principiant seguint la sèrie de llibres Per a dummies però no que els omplien en tres quartes parts la sala i a qui els noms dels serveis dels coprínceps, dels Tractats de Maastricht o de Lisboa no els sonaven estranys.
Potser per als mes joves ho era el de Karl Zemanek, l’expert que va acompanyar el procés de definició de l’estatus internacional d’Andorra i de la futura reforma institucional. Deixant de banda el jurista austríac, el conferenciant va recórrer les dates més significatives de les relacions Andorra-UE, com el protocol veterinari, el monetari i l’aprovació de textos legislatius, com la inversió estrangera.
Va recordar que l’acord d’associació no suprimirà els convenis vigents, sinó que els englobarà. En la seva opinió permetrà diversificar l’economia al marge de la venda del comerç al detall, i especialment en els serveis financers, però, va assenyalar que “caldrà treballar sense precipitació”. En general, va considerar que “l’acord d’associació pot tenir efectes positius per al futur d’Andorra. En tot cas, l’absència d’un acord tindrà probablement efectes negatius”. Està segur que serà mixt. Això implica que ha de ser votat pels parlaments de tots els Estats membres, cosa que pot endarrerir la seva aplicació.
Com que alguns Estats tenen dues cambres i d’altres diversos parlaments amb competències sobre aquest tipus d’acords –a Bèlgica el text hauria de passar per sis cambres parlamentàries– el nombre total de legislatius que s’haurien de pronunciar seria de quaranta-dos, a més de l’Europarlament. Per qüestions purament d’intendència i logística parlamentària, tot i comptar amb un treball diplomàtic d’acompanyament per part d’Andorra, el temps necessari per a la ratificació final de l’acord podria ocupar uns quants anys.
Tot i això va dir que hi ha dispositius per a la seva entrada en vigor de manera provisional. Tot el contingut de l’acord que fos competència exclusiva de la UE, una part molt àmpliament majoritària, entraria en vigor ja des del primer dia.
Només aquella petita part que fos competència nacional dels estats membres no podria entrar en vigor fins a la ratificació de l’acord per totes les cambres nacionals. La resta, sí.
La possibilitat que en el camí de ratificació l’acord pogués quedar encallat en un o altre parlament llunyà és extremadament improbable, pràcticament nul·la. La seva ratificació només seria qüestió de més o menys temps.
L’acord es va començar a negociar l’any 2015 i va anar vinculat amb la celebració d’un referèndum. Després de nou anys, i de tantes circumstàncies sobrevingudes que van alentir les negociacions –Brèxit, pandèmia, Ucraïna, etc.–, el desembre del 2023, sota presidència espanyola (Pedro Sánchez, PSOE), Andorra va concloure l’acord amb la UE.
Klousen va esmentar que el referèndum, si es fa, serà consultiu i no vinculant. L’objectiu de la seva conferència era ajudar els assistents a esvair dubtes sobre l’acord i fer un repàs als quaranta anys de relació entre el Principat i la UE.
La xerrada va ser molt més d’història que de certeses, i per aquelles coses de les coincidències, la saga Pintat també va ser protagonista d’una errada del conferenciant. Va situar Josep Pintat Solans com a president del Consell General el 1990. “Errare humanum est, sed perseverare diabolicum”. No hi va haver més errades .
Josep Pintat afirma que “dins la UE i dins l’acord ja hi som”
Josep Pintat va afirmar ahir que “dins la Unió Europea i dins l’acord ja hi som. Amb consulta o sense consulta o amb eleccions generals o sense. Ja hi som, encara que no agradi sentir això”. En una entrevista al programa Avui serà un bon dia de RNA va lamentar el que considera com un estancament del procés. “El temps passa i jo crec que el que es vol es encallar-lo. No es pot aixecar una negociació el desembre del 23 i el gener del 26 ningú sap res”.
Sobre el referèndum va dir que “serà consultiu, no vinculant” perquè, segons la seva opinió, “s’hauria de canviar la llei que regula el règim electoral, i això no s’ha fet”. Pintat va subratllar que la competència en matèria internacional és de Govern i que “un cop signat l’acord, l’Estat andorrà quedarà compromès i no s’entendria que es qüestioni l’acte d’un Govern enfront de la UE”.
Durant l’entrevista, Pintat, excònsol major de Sant Julià de Lòria, va parlar també de Naturland apostant per l’entrada de capital privat a més de criticar el Govern pel que considera manca d’implicació. “Factura cinc milions d’euros, i això és només un 10% del que podria generar. Falta voluntat política per part del ministeri de Turisme. El Govern gira molt l’esquena a Sant Julià”.
En un altre ordre de coses, i en clau política, no descarta la continuïtat d’Unió Laurediana i un possible acostament amb Desperta Laurèdia, l’actual majoria al Comú lauredià. Pintat va ser candidat a cap de Govern amb Terceravia i va recordar que “els principis d’aquell projecte segueixen sent vàlids i s’ha de veure com s’acabarà de desplegar tot”.
Finalment, va criticar la gestió econòmica del Govern pel fet de confeccionar pressupostos amb dèficit, no entén que amb més recaptació que mai es facin pressupostos amb dèficit. “Si es vol fer un dèficit vol dir que es vol fer una política expansiva”.
