El Govern ha tornat avui als mercats internacionals, on ha col·locat una emissió de deute públic sostenible de 500 milions d’euros, segons ha explicat el ministre de Finances, Ramon Lladós, que ha detallat que l’emissió es va completar a un termini de tres anys i amb un interès del 3,875%.

El ministre, que ha tret pit del “bon resultat assolit en aquesta emissió”, fet que demostra que “hi ha molt interès de la comunitat internacional pels nostres bons”, ha explicat que la demanda va assolir els 1.292 milions d’euros, és a dir, 2,58 vegades l’import emès, i que va comptar amb una àmplia participació internacional, amb 57 inversors de 16 països, incloent-hi la banca andorrana.

Lladós ha volgut deixar clar que amb aquesta emissió no es genera més endeutament, ja que es fa amb la idea de disposar dels recursos necessaris per fer front al venciment, el febrer vinent, d’una emissió anterior pel mateix import. El ministre també ha remarcat la participació destacada d’inversors institucionals de primer nivell, entre els quals el Banc Europeu d’Inversions i la Comissió Europea, un fet que va qualificar de “significatiu”, ja que la Comissió Europea “acostuma a comprar deute dels estats membres”. El ministre ha  explicat també que l’emissió s’ha dut a terme en un mercat especialment exigent, amb tipus d’interès més alts que els que hi havia quan es van fer les emissions del 2021 i el 2022. Malgrat aquest context, Lladós ha destacat que Andorra ha obtingut unes condicions favorables en relació amb els tipus de referència: el diferencial que paga, conegut com a prima de risc, s’ha reduït dels 115 punts bàsics del 2021 i dels 71 del 2022 als 32 punts bàsics d’aquesta emissió.

Un altre indicador de la millora de les condicions de finançament és la reducció del diferencial respecte d’altres emissors sobirans. Per exemple, en comparació amb Espanya, el 2021 Andorra pagava 82,6 punts bàsics més que el deute espanyol, i 66,9 punts més el 2022.

Respecte de França, el diferencial se situa en 14 punts bàsics, davant dels 105,5 punts bàsics del 2022. En aquest cas, però, una part de la reducció s’explica per l’evolució del mateix deute francès. Per aquest motiu, la comparació amb Espanya constitueix una referència més clara de la millora de les condicions de finançament d’Andorra.

Segons el ministre, l’èxit de la nova emissió posa de manifest la confiança dels inversors en el camí recorregut per Andorra durant els darrers anys, així com “en la solidesa de la seva economia, l’estabilitat institucional i la capacitat del país per continuar avançant amb credibilitat i garanties en els mercats financers internacional”.

Criteri favorable al text dels comuns però amb “remarques”
El Govern ha emès un criteri favorable a la proposició de llei de concertació i consulta institucional dels comuns en considerar que el text respon a les recomanacions del Consell d’Europa per reforçar i institucionalitzar els mecanismes de consulta entre les administracions locals i les administracions de l’Estat. Així ho ha avançat avui el ministre portaveu, Guillem Casal, que ha destacat també que des de l’Executiu es “comparteix l’objectiu d’aprofundir en la col·laboració institucional i que, per tant, seguir en aquesta discussió permanent entre el Govern, els comuns, i el Consell General, que ja ho fem de forma habitual”.

Casal, que ha assegurat també que la proposició de llei “reforça un principi que ja existeix a Andorra, que és aquest diàleg permanent”, ha explicat que tot i el “criteri globalment favorable” des del Govern si es volen plantejar un parell de remarques que hauran de ser objecte del treball parlamentari, sempre que com tot sembla indicar, s’acabi acceptant el text. Així, el ministre ha incidit que caldria “delimitar millor què s’entén per afectació d’autonomia o finançament dels comuns” amb la voluntat d’”evitar interpretacions massa àmplies”. A la vegada,  Casal ha apuntat també cap al mecanisme de consulta i ha demanat una “reflexió” sobre si aquest hauria de ser recíproc.

Així, ha explicat que en aquesta proposició de llei presentada pels comuns, les corporacions demanen poder tenir un procediment de consulta sobre normativa o reglaments que emet el Govern sobre polítiques de la seva competència, i “el Govern aquí demana al Consell General que reflexioni si aquest procediment de consulta ha de ser bidireccional, i que, per tant, si el Govern també ha de tenir un procés de consulta o un procés d’informació respecte a les ordinacions o als reglaments o normativa que es pugui desenvolupar des de l’àmbit comunal”. També es vol que es pugui “garantir que els nous procediments no comportin o no comprometin l’agilitat normativa i centrar els informes previs en afectacions reals i raonables de competències i no en dubtes genèrics que poguessin sorgir.

Més de 4 milions per a la millora d’escoles
Amb la voluntat de continuar invertint en la modernització dels centres educatius, el Govern  ha aprovat la licitació de les obres de millora de l’Escola Andorrana de Santa Coloma i de reforma de l’Escola Andorrana de Maternal i Primera Ensenyança de Sant Julià de Lòria, amb una previsió d’inversió global de més de 4 milions d’euros, segons ha explicat el ministre portaveu.

Pel que fa a l’Escola Andorrana de Santa Coloma, el projecte, amb un termini d’execució de 26 mesos, preveu la substitució de les fusteries exteriors d’alumini, la millora de l’aïllament tèrmic i la rehabilitació de les façanes.

Quant al centre lauredià, es preveu la redistribució d’algunes aules per crear noves sales de reunions, així com la reforma del rebost i dels vestidors de la cuina. El termini en aquest cas serà de dinou mesos des de l’inici dels treballs.