El fenomen de l’habitatge compartit amb espais comuns, conegut com a coliving, comença a guanyar força al Principat, tot i que encara no hi ha una regulació aprovada. El que va començar com una aposta puntual per a nòmades digitals és vist ara per a alguns com una possible solució per intentar pal·liar la greu manca d'allotjament que pateix el país. Tenint en compte que els preus de lloguer d'habitacions –un àmbit que tampoc no està regulat– poden oscil·lar entre els 500 i els 1.000 euros i fins i tot superar-los. 

La ministra d'Habitatge, Conxita Marsol, ha defensat recentment que el coliving respon a una nova filosofia de vida que no s'ha d'entendre com un simple relloguer. En aquest sentit, l'Executiu es troba ultimant un reglament específic que fixarà les condicions per a aquests espais. Així, si un edifici s’habilita per a un gran volum de residents, estarà obligat a oferir zones comunes dimensionades per a aquesta capacitat, a més de garantir serveis bàsics de neteja. L'objectiu és oferir fórmules d'allotjament flexibles i assequibles per a joves i professionals que aterren al país per primera vegada.

Aquesta proposta, però, no convenç tothom. Recentment, Andorra Endavant ha reclamat que el coliving es limiti exclusivament als treballadors temporers. Des de la formació s'assegura que el coliving no és per als residents de llarga durada i demanen un marc normatiu rígid. El partit alerta que durant les temporades d'hivern i estiu s'han viscut situacions inacceptables de sobreocupació. Per això, proposen que cada temporer tingui dret per llei a una habitació privada i que l'alliberament d'aquests grans pisos serveixi per retornar immobles al mercat residencial per als residents.

Més enllà, però, del debat polític, sembla que la regulació arriba tard perquè ja hi ha ofertes de coliving a Andorra. I és que aquesta nova modalitat conviu amb projectes que podem trobar en un hostel del Tarter, que combina l'estil de vida nòmada amb la muntanya, o propostes d'estudis de disseny al centre de la capital. En aquests dos casos, les habitacions s'ofereixen a partir dels 1.200 euros mensuals. Mentrestant, llogar una habitació en un pis compartit i reformat mitjançant gestors professionals com un dels espais que pròpiament es presenta com un coliving també a la capital té uns preus que oscil·len entre els 450 i els 975 euros per habitació. En té una desena que actualment estan totes ocupades. 

I quins són els requisits dels operadors de coliving? Pel que fa a l'estada mínima, es demana un compromís d'entre un i tres mesos. Quant a les garanties,  d'una banda, demostrar solvència econòmica a través d'un contracte laboral o fons suficients; i, de l'altra,  una fiança habitual d'un o dos mesos. En alguns casos també es demana tenir entre 25 i 35 anys. A aquestes condicions s'hi han d'afegir les de la llei andorrana. Ara per ara, en el cas d'un nòmada digital o turista, fins a 90 dies no s'han de fer tràmits d'immigració. Ara bé, per a més de 90 dies, per al nòmada digital es requereix que passi almenys 90 dies l'any al país, tenir assegurança mèdica privada, demostrar que es treballa 100% en línia i aportar fons econòmics suficients. En el cas d'un resident actiu o passiu estàndard, ja ho saben. El Servei d'Immigració demana un domicili físic vàlid i si s'opta per un coliving, cal assegurar que l'operador pugui facilitar un contracte de lloguer apte per a aquest tràmit administratiu.

Finalment, en relació amb el perfil de propietari per als espais de coliving, s'ha de dir que no n'hi ha un de sol, sinó que l'oferta es reparteix entre grans promotores internacionals, empresaris locals i també petits inversors.