Diari digital d'Andorra Bondia
Un moment del debat ‘Populisme i mitjans de comunicació’ al vestíbul del Consell General.
Un moment del debat ‘Populisme i mitjans de comunicació’ al vestíbul del Consell General.

Com destriar la informació del soroll


Escrit per: 
Eva Arasa Altimira / FOTO: Facundo Santana

Proporcionar a la ciutadania les eines necessàries per destriar la informació del soroll, les notícies contrastades de l’engany i els rumors. Aquest és el paper que haurien de jugar el periodisme i els mitjans de comunicació en un context en què la immediatesa i la superficialitat en què es mouen les xarxes socials ha conduït a una simplificació extrema dels missatges, terreny adobat per als populismes i el deteriorament del debat polític. Ara bé, perquè els periodistes puguin fer bé la seva feina, cal que disposin de prou recursos, desideràtum que contrasta amb la precarització de la professió provocada per la crisi de finançament dels mitjans tradicionals, que malden per sobreviure en un entorn digital i d’aparent gratuïtat dels continguts.

Aquestes són algunes de les conclusions de la taula de debat que va tenir lloc ahir a la tarda al vestíbul del Consell General i que, sota el títol Populisme i mitjans de comunicació, va servir per reflexionar sobre la relació entre política i periodisme en un món en què les xarxes socials s’estan convertint en la principal font d’informació d’una bona part de la ciutadania. L’acte, organitzat amb motiu del Dia de la Democràcia que se celebra cada any el 15 de setembre, va comptar amb la participació dels periodistes Andrés González-Nandín, Laia Ferré i Stefanie Ruano.

El debat va començar amb la presentació per part de González-Nandín sobre el concepte “populisme” i com aquest ha anat evolucionant des dels seus orígens, que es remunten a final del segle XIX, fins al moment actual en què, segons el periodista, “s’ha banalitzat per evitar el debat ideològic de fons”. En aquest punt, González-Nandín va ser especialment crític amb el paper dels mitjans que “en comptes de ressituar el debat, moltes vegades contribueixen a aquesta banalització”.

Pel seu cantó, la periodista i actualment professora de Comunicació a l’Escola Andorrana de Batxillerat, Laia Ferré, va aportar la visió d’algú que treballa amb joves per alertar que “la seva manera d’informar-se ja no són els mitjans de comunicació, sinó les xarxes socials. I no parlem de Twitter, sinó d’Instagram i cada cop més Tik-tok i els mems”. Davant d’aquesta realitat, Ferré va defensar que els programes educatius haurien d’incorporar una formació específica en l’ús d’internet i les xarxes socials per tal que els joves ho facin “de manera crítica, sabent discernir què és una font fiable d’una altra que no és ni fiable ni és veritablement una font”. A més, va apuntar que aquest tipus de formació no s’hauria de deixar per al batxillerat, sinó que hauria de “començar molt abans perquè, si esperem a batxillerat, ja anem tard.” 

Finalment, la periodista i també community manager Stefanie Ruano es va mostrar especialment crítica amb el símil que se sol fer de les xarxes socials com a “plaça del poble”. Ruano va recordar que les xarxes socials “no són un espai públic, sinó que pertanyen a empreses privades que tenen els seus interessos particulars i que es resumeixen bàsicament a fer negoci” Aquesta qüestió va portar a parlar del famós “algoritme” pel qual els usuaris de les xarxes veuen determinats continguts i  no uns altres. La conclusió generalitzada va ser que això empobreix encara més el debat polític, ja que “cadascú se sent reafirmat en allò que creu”. Davant d’això, l’únic antídot possible és tenir un “esperit crític” i, per aquest motiu, el (bon) periodisme és “més necessari que mai”.

Dia de la Democràcia
Consell General
Comentaris: 1

Comentaris

Debatre quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació públics, els pagats pels governs d'arreu del món i els que en funció de qui guanya les eleccions així arranja la programació i el mitjans de comunicació privats, els que es financien amb capital privat podria ser una altre tema de debat per a que els ciutadans i lectors poguéssim triar millor quins diaris o periòdics llegir amb microscopi i quin no. Perquè independentment de la línia editorial,posa-li el color que que vulguis, sembla que la informació també depèn de qui paga. Sense informació contrastada i veraç no és casualitat que el populisme governi arreu del món. I tampoc és casualitat que els ciutadans en quasi tots els àmbits de la seva existència en aquest segle XXI anomenat per Manel Castell com la Societat de la informació o Galàxia internet haguen de triar entre la raó o el populisme. Gràcies a l'assaig publicat el 2019 sota el títol "Entre racionalitat i populisme" Òscar Ribas Reig ja ens informava àmpliament i documentadament sobre aquest panorama existencial que visquem avui. Ribas contextualitza els seus arguments dins el terreny polítics i electoral, però si en lloc de ciutadà elector o ciutadà que es presenta a unes eleccions digués només lectors o consumidors de mass media; la seva conclusió, en la meva opinió, continuaria sent igual d'encertada. Entenen igualment que el nom no fa la cosa i no per autodeclar que sóc democrata que ho sigui. Avui: es pot ser democrata i dictador. "Tant els electors com els elegits estem obligats a escollir entre racionalitat i populisme. Aquesta situació continuarà alterant el clàssic esquema ideològic amb la superposició d´un altre esquema que amb sentit ampli es concreta entre “populistes“ i “tecnòcrates”, també enfrontats. El triomf del “populisme” condueix de nou a les dues ideologies històriques considerades mortes i enterrades, com són el nazisme i el comunisme. Naturalment ambdues actualitzades per la modernitat, la globalització i l´universalisme, i ben segur amb altres nominacions, això sí, acompanyades sempre amb el qualificatiu de “demòcrates”. El llibre "Apocalíptics e integrats" de Umberto Eco potser que s'haurà de llegir a primària.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic