Com un pèl a la sopa. Així cau la cita electoral perquè fins i tot és possible que la candidata escollida, Nathalie Coggia o Martha Peciña, no arribi a seure a l’Assemblea Nacional i si ho fa serà amb un nombre de vots ridícul.
Coggia es va imposar a la primera volta entre els electors de la cinquena circumscripció que inclou a més d’Andorra, Mònaco, Espanya i Portugal. La triomfadora al nostre país va ser Johana Maurel, del partit de Marine Le Pen. Estaven cridats a les eleccions parcials 2.750 residents francesos, dels quals només 460 van emetre el seu vot.
L’abstenció també va ser la nota dominant a Mònaco, Espanya i Portugal. En el primer país va ser del 17% amb una important caiguda respecte als anteriors comicis. Els pocs vots contrasten amb els setze candidats que es van presentar a la primera volta i només la meitat van assolir més del 5% dels vots.
La dimissió, dilluns, del primer ministre Sébastien Lecornu ha obert una nova crisi a França i sembla que l’única sortida per a Macron és convocar eleccions legislatives, per la qual cosa, el vot de diumenge no servirà per a res. Que caigui el govern francès no ha estat mai un fet excepcional a la Cinquena República. Des del seu inici, el 1958, hi ha hagut una cinquantena d’executius. Per tant, aproximadament cada quinze mesos hi ha hagut un canvi de govern a Matignon, encara que en alguns caos repetia el primer ministre.
Però el que està passant actualment ho supera tot. Cap altre president s’ha vist obligat a nomenar cinc primers ministres diferents en només tres anys i mig de mandat. La dimissió de Lecornu només 27 dies després de ser nomenat és un rècord històric i més, quan el dia abans havia format el seu govern. Abans que ell havien fracassat Élisabeth Borne, Gabriel Attal, Michel Barnier i François Bayrou.
La causa del caos té el seu origen en la fragmentació política de l’Assemblea Nacional, on els vetos creuats impossibiliten formar majories estables. Macron aspirava a governar mirant a la dreta amb una coalició dels macronistes amb Les Républicains, que no té majoria, ja que la pinça entre l’extrema dreta i l’esquerra condemna al bloqueig. Aquesta situació pot beneficiar l’extrema dreta de Marine Le Pen o els socialistes i fins i tot una gran coalició a l’alemanya. Mentre, un sistema polític dissenyat per buscar l’estabilitat, dona signes d’esgotament davant la divisió de l’Assemblea Nacional en tres blocs irreconciliables.
Marine Le Pen exigia un avenç de les legislatives per aprofitar el vent a favor que auguren les enquestes al seu partit, mentre que l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon demanava la dimissió o destitució del president. Més moderats, socialistes, ecologistes i comunistes volien un primer ministre d’esquerres, mentre que la dreta conservadora, que havia acceptat entrar al Govern, parlava de pèrdua de confiança.
La tercera crisi de Govern en menys d’un any ha contribuït a enfonsar encara més la popularitat de Macron. Segons un últim sondeig de l’institut Elabe per a Les Echos, només un 14% dels francesos aproven la gestió del president de la República, dos punts menys que una enquesta de la setmana passada encarregada per Le Figaro Magazine.
