Que els propietaris dels cines i sala de festa Guiu es volen jubilar i que hi ha negociacions amb l'Ajuntament perquè aquest compri l'immoble és matèria sabuda. Però va ser la moció conjunta presentada per ERC i Junts, que pretenia comminar el consistori a arribar a un acord, la que va posar sobre la taula detalls com el cost que suposaria: sis milions, revelava l'alcalde, Joan Barrera, una meitat per a l'adquisició i l'altra, per rehabilitar-lo. La moció quedava rebutjada -votava en contra Compromís i s'abstenia la CUP-, però si més no, recalcava el portaveu de Junts, Jordi Fàbrega, va servir per posar sobre la taula un tema que sempre "sobrevolava" i per fer aflorar xifres concretes. 

Des d'Esquerra, Francesc Viaplana defensava la necessitat de preservar per a la ciutat uns equipaments que, més enllà de tenir un ús cultural, també formen part de la memòria sentimental de la Seu. A banda dels cinc pisos que també hi ha a l'immoble i que podrien sumar-se al parc públic, defensava la proposta dels dos grups d'oposició. 

Barrera no tancava la porta a continuar negociant, però allunyava molt la decisió en el futur, malgrat les urgències recollides per Junts i Esquerra i "una propietat que ha pressionat moltíssim". Amb unes "maneres que no ens han agradat", denunciava des de les files de la CUP Miquel Albero. Però més enllà, argumentava l'alcalde amb xifres: fins a 40 milions té compromesos en inversions la ciutat, des de la Generalitat i la Diputació principalment. Incloïa aquí l'altra xifra que també sortia a la palestra durant el ple, els vuit milions i mig que suposarà la rehabilitació dels edificis dels antics jutjats i Ca l'Armenter. Ahir mateix el ple acordava la cessió a la Generalitat dels dos immobles per allotjar dependències del govern català en el marc del desplegament territorial. Cinc milions costarà rehabilitar el de Pati Palau (les Antigues Escoles Graduades i antics jutjats) i la resta, el de Canonges. Per cert, que Barrera argumentava també en contra de l'aposta de Francesc Viaplana d'encabir tots els serveis de la Generalitat en un mateix lloc: fins a 25 metres quadrats construïts per persona exigeix la Generalitat.  
Tornant als Guiu, Fàbrega admetia explicacions i rebuig, però instava a no prendre cap decisió -per acció o per omissió- que "lamentem en el futur"; perquè, reblava Viaplana, "potser que en un temps ens trobem sense cinemes, sense sala de festes i sense el teatre auditori", que sembla, de moment, una entelèquia. 

Comiat a la llarga trajectòria del secretari, Ramon Miñambres, en el darrer ple abans de jubilar-se

El ple del vespre concitava la presència de regidors que ho van ser en altres mandats, també de l'exalcalde Jordi Ausàs, entre altres persones que se sumaven al públic i a les quals es referia l'alcalde en el torn de precs. Es tractava d'acompanyar el secretari, Ramon Miñambres, en el darrer ple en què actuaria com a tal abans de jubilar-se. Quaranta anys de servei, recordava el l'alcade en les paraules que l'hi dedicava. Un funcionari que exercirà encara fins al dia 18, precisava, i que haurà complert 33 anys de servei. "El garant de la legalitat, l'home que sempre tenia a mà la llei exacta, l'apartat precís, i si calia, la disposició transitòria que ningú no sabia que existia... però ell sí". El seu és un càrrec que té a veure amb la memòria institucional, precisava, i també ser "consciència jurídica", a banda de tenir la potestat de dir "això no es pot fer, encara que no ens agrada quan ho diu". 

Emotivitat al marge, pel ple també desfilava alguna altra mesura important, com ara el tràmit que facilitarà la construcció d'un accés a Castellciutat directe des de l'N-260. 

Passava, aquesta sí, però després de fer transaccions amb l'equip de govern, la moció de Junts per demanar millores en les línies d'autobusos que donen servei als estudiants que es desplacen a les diferents universitats i altres centres educatius des de la comarca. Ironies de la vida, puntualitzava des d'Esquerra Núria Tomàs, quan tot Catalunya pateix pels trens, al Pirineu estem més tranquils. Cosa que, puntualitzava, mostra com estem de deixats de la mà de déu.