Nou episodi del que podríem ja tranquil·lament designar com la batalla de Peramola, amb una croada en solitari de l’únic regidor de l’oposició, Toni Mas, de Compromís, que ara arremet contra el pla urbanístic: en demana la revisió d’ofici, en un escrit adreçat al ple municipal, basant-se en sospites que podria estar beneficiant càrrecs electes amb un “tracte de favor” o amb arguments com la “manca d’avaluació ambiental completa”. Per tant, al document sol·licita l’inici del procediment de revisió d’ofici del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat definitivament en la sessió de 9 de juliol de 2012, “per considerar-se que el mateix incorre en diverses causes de nul·litat de ple dret d’acord amb l’article 47.1 de la Llei 39/2015, de 1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP)”.
Mas, en una nota de premsa, considera que “és imprescindible revisar un planejament que vulnera drets fonamentals, ignora la normativa ambiental i urbanística, i ha estat aprovat amb greus irregularitats”. A més, insisteix que “la ciutadania de Peramola mereix transparència i respecte a la legalitat”.  
En l’escrit presentat al ple de la corporació, el regidor de Compromís argumenta que el POUM peramolí conculca diferents articles de la Constitució, començant pel 45, per “vulneració del dret a un medi ambient adequat, atès que el POUM fou aprovat sense garantir depuració d’aigües ni avaluació ambiental completa”. També el 14, en tant que, segons ell, el pla atorga un “tracte privilegiat a càrrecs electes i persones vinculades, contravenint el principi d’igualtat davant la llei”, i el 103, doncs comporta en opinió seva una “vulneració del principi de bona administració i imparcialitat per existència de conflictes d’interès en la votació plenària” en què va ser aprovat.
També aprecia “indicis de prevaricació urbanística i de falsedat documental, en relació amb la modificació de titularitats i camins”, i que ha permès “planejament amb finalitats alienes a l’interès públic”, en referència a distàncies inferiors a les legals per instal·lar granges porcines. 
Finalment, apunta a suposades irregularitats administratives, com que quan es va aprovar “el secretari-interventor en el moment de l’aprovació no disposava d’habilitació de caràcter nacional, mancant per tant la garantia de control jurídic preceptiu”.