El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha entrat avui a tràmit parlamentari el projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2026, uns comptes un any més de rècord tant pel que fa als ingressos com a les despeses, que s’incrementen un 12%, però que a la vegada preveuen un dèficit de 39,8 milions d’euros.

Lladós, que ha remarcat que el pressupost “afronta els reptes actuals del país” com l’habitatge i la recuperació del poder adquisitiu a la vegada que intensifica l’esforç de despesa en els pilars fonamentals com són la salut, l’educació i la seguretat, ha detallat que els comptes preveuen uns ingressos totals de 710,4 milions, 76,6 milions més que el pressupostat per aquest exercici, per unes despeses globals de 750,2 milions, sumant les de funcionament (595,8), les de capital (137,5) i les financeres (16,7), 81,6 milions més respecte a les projectades als comptes per aquest 2025.

L’increment dels ingressos s’explica en bona mesura per les previsions de recaptació dels impostos directes, que augmenten un 36% respecte del pressupostat aquest exercici bàsicament per l’“efecte comptable” que suposa la integració de l’impost de plusvàlues en d’altres figures impositives, pel “bon funcionament de l’economia que creix més del previst” i també, tot i que en menor mesura per la modificació de l’impost de societats establint un “pagament mínim del 3%”, segons ha detallat el ministre, que ha precisat que tot i que “pressupost contra pressupost, sembla que ens hàgim tornat bojos” si es comparen les xifres pressupostades dels diferents impostos amb les que es preveu liquidar enguany l’augment “és del tomb del 5 o 6%”. Així, es preveu ingressar fins a 256,1 milions d’euros dels impostos directes, a la vegada que s’espera que la imposició indirecta aporti fins a 366,3 milions d’euros a les arques públiques, un 2% més (7 milions) que el previst per al 2025.

Quant als ingressos patrimonials s’espera ingressar fins a 46,1 milions d’euros, un 3% més que l’estimat als comptes d’aquest any. D’aquests, 27,4 milions provindran dels beneficis d’Andorra Telecom, 9,7 milions de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), gairebé 7,5 milions de l’encunyació i posterior comercialització dels euros, 1,6 milions en el cas dels de col·leccionisme i 5,8 milions en els circulants, i els prop de 900.000 euros restants del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) en virtut de l’acord que té amb la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat (Selae) espanyola.

En el cas de taxes i altres ingressos es preveu recaptar 41,7 milions, un 2% més que els pressupostats per aquest any, ja que pràcticament només pugen la variació prevista de l’IPC, segons ha precisat Lladós.

Entrant al detall dels impostos directes, el ministre, que ha insistit que aquests “són el reflex de la bona marxa de l’economia” i d’una major diversificació de les fonts d’ingressos que ha permès disposar d’un “escenari més robust”, ha explicat que per l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) s’espera ingressar 83,1 milions, un 28% més que el previst per aquest exercici, i per l’impost de societats (IS) fins a 159,6 milions, un 59% més que el 2025. Tot i aquests “augments significatius”, Lladós ha insistit que la liquidació prevista enguany per l’IS ascendeix a 151,7 milions i la de l’IRPF a 77,6. En el cas de l’impost general indirecte (IGI) l’augment és més moderat, un 10%, i s’espera ingressar 181,4 milions, sis milions més del que s’estima liquidar aquest exercici.

En relació amb el capítol de despeses, les corrents, 612.648.428 euros, s’incrementen un 12% respecte als 548 milions pressupostats per a l’exercici 2025, amb un augment generalitzat de totes les partides, amb l’excepció de les despeses financeres que disminueixen en 371.639 euros.

Així, les despeses de personal pugen un 12% i passen de 164,9 a 185,3 milions, un increment que el ministre de Finances ha atribuit en bona part a la nova política retributiva de l’Administració, que, amb els set milions per a la revisió de les graelles, els dos milions per als triennis dels interins i un milió més per al complement específic dels cossos especials, s’emporta “la meitat de l’increment”, i a les noves contractacions de funcionaris previstes. 

La partida de consum de béns corrents i serveis augmenta un 14% i passa dels 73,3 milions d’enguany als 83,5 que s’estimen per l’any vinent, una pujada que s’explica “per l’esforç en matèria d’innovació” i perquè algunes partides que anteriorment eren al capítol d’inversions ara “figuren com a despeses”. 

Al seu torn, la partida de transferències corrents augmenta un 12%, com ho fan els ingressos, i passa de 292,5 milions a 327. En aquest capítol, el ministre ha detallat que les transferències comunals se situen per sobre dels 81 milions. Salut també és un altre dels apartats que tenen més pes en el pressupost, amb 58,9 milions destinats a la CASS (12,4 milions més); 49,2 milions per al SAAS (7,6 més) i 9,2 milions per a inversions al SAAS, 3,2 milions més que aquest 2025.

Pel que fa a Afers Socials, les subvencions per a les famílies estan pressupostats en 22 milions, dels quals cal destacar els 10,9 milions destinats a pensions de solidaritat per la gent gran. En aquest sentit, Lladós ha destacat que els 2,7 milions en què s’incrementa aquesta partida van destinats gairebé de manera íntegra a aquestes pensions i ha reivindicat que els ajuts socials estan “atacant més qüestions estructurals que conjunturals”.

Quant a Educació, el pressupost creix un 9%, amb 43,7 milions per a l’Escola andorrana, 13,4 per a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, 7,1 milions per a l’ampliació de la Universitat d’Andorra, o 3,6 milions per a inversions en centres educatius, la meitat per a centres andorrans i l’altre per a francesos en virtut del conveni d’ensenyament entre els dos països.

A més, es destinen 17,9 milions d’euros a l’Administració de Justícia i 1,2 milions pel desplegament del Centre Nacional d’Emergències.

Finalment, quant a despeses de capital, augmenten un 14% i passen dels 120,5 milions d’enguany a 137,5. D’aquests, 81,1 corresponen a inversions reals, un 18% més que el previst per aquest 2025, i 56,4 a transferències de capital, un 9% més respecte dels 51,9 milions que es van pressupostar per aquest exercici.

Entre les principals inversions, destaquen els 16 milions que es destinen a habitatge entre els 12 milions per als edificis de Borda Nova II, Arbella, el de l’avinguda del Pessebre i el del Cedre; 2 milions per  al projecte de pisos tutelats de Sant Julià de Lòria, 1 milió més per a la compra addicional d’habitatges per al parc públic i un altre milió per al programa d’ajudes per la compra del primer habitatge.

Pel que fa a infraestructures es preveu destinar 41,9 milions a infraestructures, 12,6 a la desviació de la Massana-Ordino, 13,5 a la de Sant Julià de Lòria, i 15,8 a l’ampliació de la CG-2 a la parròquia de Canillo, a la zona de Trava i per millores a la CG-4, entre d’altres. 

Destaquen també els 24,1 milions d’euros (1,6 més que l’any passat) per a la digitalització de l’Administració així com per ajudar a petites i mitjanes empreses, els 8,5 milions en matèria d’innovació (5 milions pel foment de nous sectors d’alt valor afegit, 0,9 milions per l’edifici Catsa i 2,6 milions per Andorra Desenvolupament i Inversió), els 11,7 milions, 2,5 més que enguany, per a la gratuïtat del transport públic, el 2,4 milions per a la subvenció de vols de línies aèries i els 21,3 milions per a Andorra Turisme.


Fins a 34 noves places, deu  per al Cos de Policia

El projecte de pressupost per a l’exercici 2026 preveu la creació de fins a 34 noves places a l’Administració, segons ha detallat el ministre de Finances, que ha precisat que deu d’aquestes serien per al Cos de Policia.

N’hi ha previstes quatre més de tècnic per al departament de Funció Pública, quatre també per a Estadística, tres per al departament d’Afers Jurídics, el mateix nombre que per al Consell Superior de la Justícia i la resta ja queden més repartides entre els altres departaments, segons ha apuntat el ministre, que ha confirmat també que els comptes mantenen la partida d’entre un i dos milions d’euros que ja s’havia inclòs al pressupost d’aquest 2025 per a la celebració del referèndum sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea.

D’altra banda, Lladós ha desglossat també el pressupost per a cada ministeri i per al departament del cap de Govern. A tots es produeix un increment de la dotació prevista respecte a la partida assignada aquest any a excepció del ministeri de Cultura, Joventut i Esports, que perd un 2%, i passa dels 22,9 milions d’enguany a 22,4, una rebaixa que el ministre ha atribuit a l’absència de la partida per als Jocs dels Petits Estats.

Pel que fa a la resta de departaments, el ministeri de Salut és el que més creixerà el 2026. En concret, un 22% i arribarà als 121 milions; Territori i Urbanisme ho farà un 21% i rebrà 87,9 milions, i Presidència, Economia, Treball i Habitatge augmentarà un 19%, en gran part per l’impuls a la innovació, i arribarà als 25,6 milions d’euros. Els altres departaments augmenten dotacions però per sota la mitjana del 12%.