El Comú d’Andorra la Vella i la plataforma No a l’Heliport al Patapou esperen que finalment, “per sentit comú”, l’Heliport Nacional no s’acabi construint a l’indret elegit pel Govern, ja que, entre altres motius, no reuneix les condicions de seguretat necessàries.

Tot i així, totes dues parts, com van demostrar ahir, no descuiden gens ni mica la via jurídica per oposar-se a la concessió d’aquesta instal·lació a l’empresa Heliand Cat-Helicòpters i ja han interposat respectives demandes a la Batllia, el contingut de les quals van donar a conèixer la cònsol major, Rosa Ferrer, i el portaveu de la plataforma, Isidre Bartumeu. Aquest era el pas necessari perquè la justícia es pronunciés una vegada l’executiu va rebutjar els recursos de reposició.
Ferrer i Bartumeu van posar sobre la taula l’“arsenal jurídic”, segons les paraules d’aquest últim, contingut en les demandes per aconseguir que la concessió del projecte quedi anul·lada. Un dels aspectes més innovadors que es pot trobar en les més de 300 pàgines de l’escrit és que es demana també al batlle que sol·liciti l’obertura d’un procés d’inconstitucionalitat contra la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i la Llei de navegació aèria. I és que, segons consta a l’escrit presentat, la corporació no ha pogut exercir les seves competències,  sinó que “el Govern l’ha ignorat i marginat sense ni tan sols reconèixer-li la més mínima expressió de la participació que constituiria l’emissió d’un informe previ”.
La demanda argumenta que la Constitució i la Llei qualificada de competències comunals, a més de la llei d’urbanisme, atorguen als comuns unes atribucions en l’àmbit de l’urbanisme, segons les quals s’hauria d’haver buscat la cooperació entre totes dues administracions, el Govern i el Comú. Contràriament, però, i segons s’exposa a les conclusions de la demanda, l’executiu hauria optat per actuar “amb total menyspreu i suficiència”.
“Tanta provocació i enfrontament contra el Comú, ¿tenen alguna explicació i justificació? ¿És normal en persones que tinguin –encara que sigui en grau elemental– un xic d’envergadura política i professional?”, es pot llegir a l’escrit de la corporació, segons la qual, com que la resposta a aquestes preguntes ha de ser negativa “cal anar a buscar en altres llocs la raó d’aquesta actitud. Un altre lloc que no pot ser altre que l’interès, el favoritisme, la voluntat de fer mal, d’abusar, de demostrar prepotència i superioritat”.
La demanda torna a incidir també, com els responsables del Comú i de la plataforma han indicat diverses vegades, que el Govern ha preferit l’indret “més arriscat” per construir aquesta infraestructura, quan hi ha molts altres espais al país que reuneixen unes característiques més favorables. “¿Per què cal anar a situar un heliport en un lloc perillós quan es pot situar en un altre lloc no perillós?”, es qüestiona a l’escrit, que recorda que cap de les altres dues ofertes que es van presentar al concurs presenta risc geològic. 
En aquest sentit els demandants recorden que, en cas d’un sinistre en el futur, l’administració governamental serà la responsable i haurà de fer front a importants indemnitzacions pels danys que hi pugui haver, per la qual cosa “el Govern, la hisenda pública, és a dir, els diners de tots, es poden veure abocats a pagar molts milions d’euros en cas de sinistre”.
L’escrit entrat a la Batllia esmenta un terreny a la Borda Vidal, al costat de la frontera amb Espanya, o un altre, ofert pel mateix Comú, al lloc on hi havia l’antic forn incinerador d’escombraries, com a possibles ubicacions més adients per a l’Heliport Nacional perquè els riscos i les molèsties estiguessin reduïts al màxim.
Tot i així, el Govern hauria rebutjat totes aquestes possibilitats alternatives i pretén posar en marxa la instal·lació “a major dany perquè sofreixin els milers i milers de ciutadans, nit i dia, durant 40 anys, la pol·lució acústica sobre els seus caps, trasbalsadora de la salut i del dret a l’habitatge digne”. Sobre aquest punt, la cònsol major va subratllar que el soroll que provocaran els helicòpters superarà els màxims establerts al reglament de contaminació acústica i, per tant, incompliria les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La pitjor oferta de totes

Segons insisteixen els demandants, l’oferta d’Heliand Cat-Helicòpters “és la pitjor en tots els sentits”. En aquest sentit, una vintena de pàgines de l’escrit interposat es refereixen a la fórmula polinòmica que es va utilitzar per determinar la puntuació de cadascuna de les ofertes i s’afirma que “no hi ha hagut un tracte igual” de les tres propostes.
La cònsol va insistir també que la superfície per a l’aterratge és inferior a la necessària per als aparells que es proposen, ja que ha de ser de 36 metres de diàmetre i només en té 27. Igualment, Ferrer va dir que les instal·lacions, segons la documentació aportada per l’empresa, no tindrien un responsable titulat en enginyeria aeronàutica com és obligatori. La màxima responsable comunal va tornar a ressaltar també les mancances del projecte per fer front a un suposat cas d’incendi.

Ferrer afirma que, si cal, portaran el cas a Estrasburg

La cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, va insistir que s’utilitzaran totes les vies perquè l’Heliport Nacional no es faci al roc de Patapou. Per això, tant el Comú com la plataforma No a l’Heliport al Patapou no descarten acudir, fins i tot, quan la via jurisdiccional interna estigui exhaurida, al Tribunal Europeu dels Drets de l’Home a Estrasburg. Aquesta instància ja s’hauria pronunciat en contra d’algunes instal·lacions aeronàutiques en haver estat conculcat el dret dels ciutadans a presentar al·legacions, segons Ferrer. “No es pot fer l’heliport en un lloc amb tanta densitat de població com és on es vol fer”, va dir la cònsol, que va insistir que, amb les accions en curs, a part d’aturar el projecte la corporació vol posar de manifest també que no serà responsable en cas de sinistre. El portaveu de la plataforma, Isidre Bartumeu, va destacar també el fet que el projecte no hagi estat sotmès a un procés d’informació pública, aspecte que, segons va dir, anul·laria la concessió. La plataforma espera arribar a les 3.000 firmes en contra de l’heliport en aquest indret durant la Fira d’Andorra la Vella. A més, es posarà en contacte amb les associacions de pares per explicar els riscos que els helicòpters sobrevolin les escoles.